Història d´un fantasma

Història d´un fantasma

Amb tot el que s´havia esforçat  en John  , negociant amb la Sub–secretaria celestial per assumptes d´immigració il.legal a la  terra , perque li deixessin  canviar l´uniforme de manta i cadenes  per un de més modern i fashion!.

Després de  subornar al xupa-tintes de  l `àngel encarregat de l´oportuna  autorització amb tres entrades per veure  en directe l´entrada al cel de Belen Esteban , resultava que els molt cabrits el van vestir  amb un vel transparent, amb un tacte primorós això si, però invisible.

En John estava del tot frustrat. Tants anys de cadenes li havien fet marcar muscle i s´havia aprimat empaitant a tots els  que corren davant dels braus, com a ferms  candidats a  palmar-la , per idiotes. El suïcidi està clarament codificat i penat amb cinc-cents  anys d´anar  fent el pena per l´espai exterior, sense  cap eximent per minusvalua mental.

Les coses s´havien  posat  molt dures pels fantasmes,  i des de que el del birret  blanc amb  cara d´al.lelat manava  per aquestes contrades (  amb  la típica mà de ferro de tradició germánica) estaven perseguits .  No hi havia  pietat ( els alemanys en saben molt d´això) ni pel pobre que es passava anys a la mateixa carretera  per despertar als conductors  confiats. Al que  enganxaven l´enviaven a  fer d´ombra del Sánchez Dragó. 

Però en John estava  molt avorrit  i com bon  català  ,i per tant massoca, es va  dedicar, com un maquis, a fer breus  incursions  en  territori “comanche” veient a tots els seus( els catalans són uns sentimentals)  però sense  parlar-los . Ell ho intentava però es  veu que  el decodificador estava xingat.

“Nota del traductor: El nom correcte  és John i no Joan com correspondria a la seva traducció  al  català- Segons bibliografía consultada, l´autor , en un arranc de  xul.leria va posar al seu fill John  per dos raons- 1ª.- Perque no volia  ser menys que aquells que posaven als seus  fills noms  com  Eric i Kevin  i 2ª.- Per en Travolta, el seu gran ídol.”

Durant tres mesos va desaparèixer de manera subtil i elegantment britànica. Va deixar una  nota manuscrita on deia :  “assumptes propis”.

Però ara  ja ha  tornat, guapo, catxes i perseguit per la justicia.

Continuem sense  veure´l ,  però m´ha  dit un ocellet que   pel Passeig Marítim hi ha una palmera, que quan bufa  el garbí, sembla que  estigui ballant l´Staying Alive.