DECISIONS QUE MARQUEN
Quan era bebé ja era espabilat. Vaig sortir el primer de tres germans i no escapa a ningú que això ja era un bon indici.
En el limbo vaig tenir prou en moure amb gràcia la cueta i posar la cara del gat d´Shrek al comisari de sortida perque em deixessin sortir tres dècimes de segon abans que els altres pallassos vestits de pijama.
La meva mama( gloria in excelsis Deo) va agafar al campió i com a premi( en comptes de les carques i inútils copes que només serveixen per fer nosa i pols) em va amorrar a la teta.
Amb la cara aplastada contra la mamella em faltava l´aire i no podía pensar( un altre indici pel meu futur).
Les meves mans encara anaven a la seva bola i no em feien ni puto cas. No tenia on agafar-me, estava desesperat, m´estava afogant. La salvació va sorgir amb forma de sortidor al que em vaig enganxar com un jueu a un bitllet de dólar.
Diuen que les experiències traumàtiques et marquen de per vida i què millor que et marquin les dones ( la teta i la meva mama) i el menjar ( el gran suc de la teta).
Quan era vell m´agradaven les peces de museu. Estudiar historia de l´Art era molt fashion i em vaig convertir en un expert teòric en estàtues, guapes per morir, però estàtues i en vitrines. La modernitat apretava i , fins i tot, n´hi havien que es movien i parlaven!!!.
Però no vaig ser prou hàbil en preveure dos defectes: el primer era que a la pedra no li raja la teta i jo sempre tenia gana. El segon és que amb el temps i confiança se´ls hi fonia el xip. Es decontrolaven com un robot resetejat, no hi havia manera d´entendre-les, i es movien arreu fent bip,bip,bip, ERROR DE SISTEMA!!!!
Ara que sóc més jove, i més guapo, i ara que puc, no m´agraden les estàtues( sempre a contracorrent Bagué).
La gastronomia és més interessant que la Història. Els historiadors parlen, miren, comenten , critiquen mentre que els gastrònoms s´ho emporten tot cap a dintre.
Així que ara m´he decantat per la fase productiva , deixant de banda la vertent místico-artística del tema.
Només m´agraden les dones que em pugui menjar senceres ( veieu com sóc un prodigi de la síntesi!!!): cruspir-me tota la seva bondat, dedicació, entrega, tot el seu cor i com no( no sóc tant tonto), tot el seu cos, teta inclosa.
Però nois, m´han posat a dieta. Mama, per què em vas fer tan golafre?
No hay comentarios:
Publicar un comentario