Porto dos dies molt entretingut amb el meu nou mòbil( he robat literalment el del meu fill en un clar boicot als xoriços de movistar)
Donç bé resulta que els tàctils no s´han fet per mi . En els dos missatges que he enviat pel Whatsapp!!!( la propera paraula que recollirà la R.A.E.L) els vaig tenir que refer cinquanta vegades perque el que els meus munyons escrivien era quelcom semblant a un nou idioma, inventat per mi ,però sense patentar....( sempre he sigut un deixat en el tema econòmic).
La meva imatge d´ahir a la tarda en el tren era com aquella que veiem a les pelis espanyoles dels anys 50 quan retrataven al "tonto del pueblo", cejijunto amb la llengua sobresortint a mitja alçada entre els dos llavis apretats, però sense boina.
Aquest matí m´he negat en rodó a que es tornessin a riure de mi i he tret un llibre que farda un ou. He aixecat el cap un parell de cops i he vist als meus companys de l´ONU, secció musulmana no agressiva, com trastejaven les seves blackberry i com s´enviaven missatges entre ells dos i reien perfumats breument de cuscús i tè de mel...( o no?).
He pensat per un moment en la integració, en la capacitat d´adeqüació al medi i com collons s´ho feien per escriure de la dreta a l´esquerra, i com s´ho feien per fer i enviar els dibuixets propis de l´escriptura aràbiga...
Després de comprovar que no tenia el coll tant llarg com per veure què escrivien( lleig Bagué lleig) he redreçat la mirada cap el Robert Graves, un britànic catxondo , autor de Yo Claudio.
El títol del llibre " Dioses y Heroes de la Antigua Grecia" em donava una gran pinta d´intel.lectual si no hagués sigut perque inconscientment he tornat a apretar les celles i treure altre cop la llengua. Tècnicament a això se li diu reminiscències del passat.. Toma ya.....
Bé, entrem en detall.. transcric un fragment del Llibre que m´ha fet molta gràcia perque vosaltres en tregueu les vostres pròpies conclusions.....
".. Frente Afrodita se sentaba Ares, el hermano alto, apuesto, fanfarro y cruel de Hefesto a quien le encantaba luchar por luchar... Ares y Afrodita estaban continuamente cogiéndose de la mano y riendo como tontos por los rincones.... Ares no tenía modales, ni conocimientos y el peor de los gustos.... Sin embargo a Afrodita le parecía maravilloso....."
Les coses, definitivament, no han canviat jajajaja-
Per últim i acabar aquest rotllo de despatx la primera setmana post-vacacional i que m´han interromput una trentena de vegades( continuo odiant la feina) i ja no se el que em dic… donç bé, acabo felicitant a totes les Mares de Déu perdudes. Trobo que es un nom molt romàntic…, a la meva neboda petita i a la Roser, una de les meves millors amigues i la que més m´ha animat, durant molts anys , a escriure. Petons a les dues
No hay comentarios:
Publicar un comentario