Un dels pocs grups que canten en castellà i que tinc a la llista de favorits de l´Ipod són " Los Rodríguez", que van ser encapçalats per dos grans monstres, l´Ariel Rot( Tequila) i l´incommensurable Andres Calamaro. Tothom està obsessionat amb el Sabina i jo, què voleu que us digui, sempre l´he trobat massa afectat i tendenciós, encara que no nego que es un bon escriptor de cançons.
Però l´Andrés és el meu preferit....
De les més de 3.000 cançons que tinc en el trasto n´hi han dues que figuren en la llista de les 25 més escoltades.
La primera parla de l´amistat i de la seva pèrdua, de tots els que han estat alguna vegada i que, per diverses raons, han desaparegut del mapa més proper. Antics companys d´escola, de viatge, de colles puntuals que no han tingut continuitat.
És un exercici molt saludable tornar a revisitar-los de tant en tant, no per fer una apologia de la nostàlgia (que pot portar-nos a la tristesa) sino per tornar a gaudir dels bons moments que vam passar junts , per saber disfrutar dels que passem ara amb els que estan i il.lusionar-nos amb els que puguin venir en el futur.
La segona és una cançó senzilla i molt maca que va sortir a la banda sonora de " Bienvenido a Casa" una peli d´un dels directors espanyols que més m´agraden, el David Trueba.- No hi han videos oficials. Només alguns que col.leccionen fotografies de nadons. No he sigut mai partidaris dels videos que surtin nadons, gatets i cadells de gos, arcs de sant martí , oceans blaus i floretes vàries... Quedeu-vos amb la cançó i la seva escriptura clara que parla per si mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario