El Sr Jinks estava amoinat.- Feia tres dies que els ulls li pesaven com si dues balenes estiguessin desovant a les seves parpelles.- Havia tornat decididament al vici trencant les normes del que s´havia de fer i canviant-les per les de fer allò que li vingués en gana. A les conseqüències ja les trobaria pel camí si se´n recordaven d´ell però , fins aquí, mesurava murri i perspicaç tot el que ja havia gaudit.- Diuen que no hi res il.legal si no t´exampen i en Jinks estava orgullós en haver aconseguit , durant gairebé quatre anys, que la seva mare no sapigués que tornava a fumar.
Es va posar les ulleres potser pensant que tenia la vista cansada, però de seguida va veure que quan les balenes veien el vidre el confonien amb un mirall , es posaven guapes, obrien el seu perfecte somriure de milions de dents pentinades i es posaven a ballar un vals… Quin mareig va agafar el pobre Jinks!!!
No, no era la solució. Tenint en compte que li quedava un quart d´hora de tren va concloure que havia de tancar els ulls però que no es podia dormir. Pensar tampoc li convenia. Sempre acabava amb ganes de matar a algú. Les conductes inapropiades el motivaven però les idiotes i infantils el posaven particularment nerviós. Es veu que aquest símptoma, deixar-se de tonteries i gilipollades, només es fa visible( en alguns) quan compleixes quaranta anys .
Bé donç. Entre cometre un delicte per fumeta o per assassí múltiple, es va decantar per distreure´s amb alguna cosa immune a la justicia. Incapaç de fer sodokus i inútil pels encreuats , va recorrer a la mitologia.
Resulta que Pan, fill d´Hermes i de la nimfa Oriope, era el Déu dels remats i dels pastors, i símbol de la fertilitat i de la naturalesa. El Sr Jinks va somriure imaginant si aquell Déu era mig home, mig cabró i banyut per casualitat o va ser una premonició. La seva potencia sexual era inversament proporcional a la seva intel.ligència però continuava sent Déu .- Només li agradava empaitar homes i dones, i jugar, i fer, i dir, tonteries….
En Jinks es començava a partir el cul de riure. Se li havia anat completament l´olla.
Que l´orígen de la paraula pànic fos la por global que feia el cabronet a les seves víctimes era una simple anécdota. Que t´espantin les veritats té un sentit , però que t´acolloni un idiota per més bé que t´ho faci ????.- Les bones persones ja neixen sentenciades, les intel.ligents només s´acosten a qui les mereix…
Ja sense ulleres i per distreure a les balenes que encara li rondaven va arribar al Clot pensant quina relació podía tenir un Déu amb aquell nenet verd i amb boina dels contes … Però els happy-flower sempre l´havien avorrit.
En arribar al bar de l´estació ho va veure tot clar. Un donut de la dinastía dels Panrico l´estava esperant. Els grecs s´havien equivocat. Déu era rodó, de sucre i amb un forat al mig.
El Sr Jinks va mirar a un costat i a un altre. La seva mare no hi era i va tornar a delinquir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario