Aviat farà un any que vaig traduir el “Road to Peace” de Tom Waits al bloc.
Aquest divendres va ser la Festa Major de Calella. Estava observant el meu fill gran , de 13 anys, com agafava una escopeta de balins i disparava contra les pilotetes de plom. Tot per quatre caramels mal comptats.
Era la primera vegada que sopava sol a fora de casa amb els seus amics. Estava emocionat, content i distès, aliè de tot. Comença a fer-se un homenet
En aquell moment vaig recordar que l´anterior setmana, Mahmmood Abbas havia fet un discurs igual d´ històric que pràcticament inútil a les Nacions Unides...
No vaig poder evitar pensar en la sort que tenien els nostres joves en haver nascut ara i aquí. I la sort que la seva mare i jo teníem en que es digués Arnau i no Abdel....
Com a pare crec que prendre consciència del que està passant a altres llocs del món és absolutament necessari.
Aquesta cançó , que explica gràficament el conflicte, l´haurien de passar obligatòriament a l´escola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario