El jove Eddie i el vell rotllero
Fa dies que segueixo a un londinenc que es diu Ed Sheeran . Crec que es tan jove que ni s´afaita. Em va cridar l´atenció el video( queda lleig dir-ho), perque hi havia una part que estava rodada als aparadors del Primmark que està a la vora de Piccaddilly Circus.- Recordo que aquest hivern passat els meus fills i jo estàvem sentats allà mateix, passant un fred glacial.- L´Arnau es va pasar els quatre dies amb febre.
La cançó està molt bé , ha tingut molt d`èxit , però el tema està molt sobat i , ademés, està explicat linealment, sense cap tipus de metàfora o lloc per la intuició. Segur que el director no és Malick però de vegades s´agraeix que les coses te les expliquin clares, concises i concretes , i no tinguis que anar jugant a druida o pitoniso intentant esbrinar què et volen realment dir o fer veure. És una veritat científica que això, als homes, ens costa molt més.
Però parlem de drogues, que si agraden és per alguna cosa. Jo em reconec habitual consumidor d´unes quantes. De les clàssiques com el joc i l´alcohol no em considero un addicte. La primera es redueix a la Primitiva de dijous per si deixo de venir d´una vegada a treballar( que no és una droga sino un delicte) i l´alcohol és un amant tant esporàdic que gairebé ni el recordo( exceptuant els dos gin-tonics divertidíssims que em vaig prendre amb l´Albert aquest estiu)..
Els porros no, però fumar si que em té enganxat.. Tinc el dimoniet encaramat a la meva esquena que em diu que ja n´hi ha prou de fer sempre el que es correcte o el que convé. Conseqüències ¿???? Bé, les assumirem i prou… Moltes vegades fer allò que està bé també les té i se´t queda una cara de gilipolles…..
Jo també estic enganxat a altres drogues menys famoses . La dels Bonys i els donuts la tinc tant controlada que fins i tot em permeto caure-hi sense temor a una recaiguda.
Però la més dura de totes , i per tant la més bona, és estimar. Pot sonar cursi de postaleta . Això ho direu si no esteu enganxats …
No parlo de succedanis. Quan sento dir barbaritats com “l´estimo perque em diverteixo” “ l´estimo i m´estima perque em deixa fer” o fins i tot una de molt graciosa que em va dir fa poc un noi “ em deu estimar perque em fa el sopar cada dia”….( encara flipo mandarines)
Jo penso: Noi , en el sobre que t´han venut com farlopa només hi han polvos talco….
Em refereixo a la que fa mal, a la que quan la tens tens por de perdre-la i quan no t´adones que no ets tu sense ella, quan no hi pots deixar-hi de pensar ni un sol dia … La que t´emprenya perque m´ha dit, perque no m´ha dit, perque ha fet, per que no ha fet…. La que et desespera quan no et dona el que t´esperes. La que negues com Sant Pere un milió de vegades i que hi tornes a caure. La que et dius que segur la superaràs quan saps que això és una entel.lèquia.
Si algú li preguntes perque li agrada la droga et contestarà que no ho sap , només et dirà que no la vol deixar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario