PRIMER ANIVERSARI

Avui  el meu nen  petit  fa un any.-

La seva mare  va desaparèixer al poc de néixer.  Em va deixar una nota manuscrita amb les lletres  amb més rodones que les caderes de l´Ophra i amb petites llunes  a sobre de cada “i” .

Feia goig veure-la, perfectament acompassada, amb les linees lleugerament inclinades. Si el  cel hagués  estat  blanc s´hauria semblat a un retrat infantil  d´un mar de migdia, breument arrissat i amb poca  onada.

De fet aquesta és l´única poesia que li vaig poder treure a aquella  estúpida  carta. No es pot abandonar un fill dient-me que “Bloc” es nom de  gos i que  no podria suportar aquella  vergonya.  Sempre els  tercers. Sempre els tercers….

Però mira´l ara com  gateja ufanós  per la gran sala  empaitant a la sosa de la Jane que  encara  està mirant per la finestra, embaladida i distant, mentre el  nen  es posiciona  sota les  seves  faldilles per comprobar si el cel  té  sostre. Digne  fill de son pare…..

Encara no camina.-  És un gandul com el seu  tiet  Jinks  que  s´ha apalancat a la barra amb una birra, perdut en no sé quin planeta , i amb ganes d´assaltar  el sofà on ronca l´Stuart M. És astut i sap que al vampir porta tres  mesos  alimentant-se només de plasma  artificial , aigualit, avorrit i amb unes  tendències desastroses a la pixera.

En quan al seu amic li puguin els  esfínters, el pla será  senzill.- En tres  minuts atacarà el  flanc dret del  sofà rosa,  al minut  cinc  aterrissarà a qualsevol planeta  que no li parli de problemes, i al sis  ja estarà clapat.

Però els plans  mai funcionen. Entre el tres i el cinc  en Furius  s´ha apropiat dels tous coixins assetinats del sofà i els ha esfonsat   en una demostració pràctica de com  fer una bona flexió. I si que les  fa  bé, ves per on, pensa  en Jinks.

El poli dirigeix  el trànsit de la  festa. Va  néixer  perque al meu fill no li passés  mai res i a fe que  ho ha  aconseguit.

Abans del pastís és l´hora dels discursos.- La Roser  fa  un emotiu  i breu resum de  tants anys   de tantes  coses.- Per  fer-nos plorar però he triat al Leonard perque  reciti dos  versos , escollits, precisos  i preciosos. L´amor  és l´única  màquina  per la  supervivencia….

El Bob li ha regalat una harmònica, i el Nacho  una botella de  Sidra que  ha confiscat el poli i li han regalat al Jinks per si així d´una vegada aprèn geografía

Però el nen  passa. En Josh toca  la  guitarra  mentre  el Tom  balla i  imita  a un ase  amb boina  i megàfon . En Bloc riu, per fi riu.

I jo com a  pare estic  orgullós , i content, i agraït d´ haver conegut a tanta  gent que  ara  està amb  mi  aquí i  molts que ens  miren per un satèl.lit que paga Sir Galahad que per això és tonto.

I quan  estic  content  tinc ganes de ballar i entre les meravelles d´aquest vell Ipod  al que  ja li fallen  tres  cames i un cartutxo  escolleixo aquesta.

Prada, que  potser es qui els coneix  millor, es tapa la  cara entre avergonyida i espantada  pensant… No Déu meu, que no  ho faci…. Però……sap que ho farà….

Gràcies a  tots i a la pista!!!