PRADA XXIV

Uf, feia  temps que no escrivia poesia.- Aquí en va un d´intensament petita
Les paraules no importen,  ni tampoc  gairebé els silencis. Totes  aquestes coses  es poden entrenar.
Però no els ulls.

PRADA XXIV.-

No ens  deixem caure,

incauts,

en aquesta farsa

de paraules dites,

les que devien

haver estat possibles,

les mudes,

les improbables,

les que  van néixer

ja equivocades.

Tot el que sigui cert

només ho hem dit

quan ens miràvem.