Chimes of freedom

Sense  cap dubte el millor piropo que m´han dit a la  meva  vida va ser  el d´un amic  meu que em va dir que quan parlava  amb mi  el feia  sentir més intel.ligent del que ell es creia. Ja fa anys d´això  i encara el recordo nítidament.
I ho era perque  tots  dos  vam traspassar la  barrera de la correcció, dels temes típics, tòpics i banals, aquells  que simplement  fan passar el  temps, més o menys  bé.  No importa qui  va  començar.
Perque la paraula clau és "emoció", aquella  fantàstica  sensació que t´arrissa  fins l´últim puto pèl  de tot allò que tu ets.
Quan estàs parlant  amb algú  i perceps( més enllà de les paraules), que està (esteu) a gust, distès, sense  cap norma de conducta, sense més amagatalls que els estrictament necessaris, quan et vol aportar alguna cosa  important per ell, desarmar-se  , compartir.... 

Si tu ho fas , si ets  tu, si també vols aportar tot el que és important per tu,  es crea.....la màgia.... i a aquesta  màgia alguns li van posar el nom d´intimitat.

Quan estàs sol aquesta màgia te l´aporta un bon llibre, una bona peli  i sobretot, en el meu cas, una  bona  cançó. Avui llegia   el bloc d´un que em va llegir  primer ell  a mi  que jo a ell( sento haver-me perdut tants bons comentaris ) i m´emocionava quan explicava amb exemples la  magnífica solitut del corredor i la seva música. Ell ho va dir primer però és exactament com jo em sento quan enfilo amunt i avall el litoral del Maresme.

Hi ha una  cançó que parla de les cadenes de la Llibertat. I llibertat és només una cosa, saber què i com sóm i que ens agradi...

Pd.- Amic meu, sempre  vaig saber que eres molt intel.ligent. La intel.ligència  no és saber, és sentir.




.