miércoles, 17 de noviembre de 2010

Ombres

Deu minuts de descans i un poema.-

És molt difícil fer el que  has  de fer quan no és el que realment vols fer.

Les renúncies pactades amb un mateix( com deia en Miquel Martí) són invisibles. Són , com a molt, ombres que no acompanyen a ningú. 

Necessito ser ombra,
qualsevol miratge
indòmit
on no existeixin
les pregàries.

I oblidar-ho tot
per ser oblidat,
inhert,
talment com volen
els seus desitjos.

1 comentario:

  1. Però que fas aquestes hores !!!

    I oblidar-ho tot
    per ser oblidat,.........mare de deu !!

    Tenim que anar a dinar.

    ResponderEliminar