Ahir vaig estar dues hores a la platja per veure si el sol arreglava una mica la meva cara, erupcionada altra vegada.
M´he retrobat amb el blau, i com dos vells i bons amics que som no ens ha afectat per res el temps que hem estat sense veure´ns i , com sempre en silenci, ens hem explicat moltes coses.
COM SEMPRE BLAU
Potser la memòria traïda
se´ns en porta massa lluny,
abandonant-nos de seguida,
acostumant-nos a ser un.
Tots dos hem après a viure
en distàncies fetes de fum
però com dos que s´estimen
sempre, d´alguna manera,
estarem junts
No hay comentarios:
Publicar un comentario