M´encanta el trobador d´Idaho, Josh Ritter.
Aquesta tarda de diumenge es un bon moment per explicar-vos un conte.
el Video es d´una bellesa tremenda.
El vals sempre continua....
( The Curse-Josh Ritter)
Ell obre els seus ulls i s´enamora a primera vista
de la dona que està a l´entrada.
Quines faccions més boniques i que plena de vida!
Després de milers d´anys quina cara amb la que despertar-se!
Sospira i li toca un braç,
treu la pols del llit on fins ara ha estat dormint
i sota milles de pedra, la seca figuera del seu cor
(Sota l´escarbat i l´os ) comença altre cop a bategar
Ella se l´emporta a casa en un bonic vaixell,
ell contempla el mar desde una comporta del celler,
pot escoltar tot el que ella diu sentada al costat del seu llit
i un dia els seus llavis la contesten en el seu propi idioma
Els dies passen depressa. Ell adora fer-la riure
El primer cop que es mou es per acariciar-li el cabell
Ella li pregunta: Estàs maleït? I ell diu:crec que estic curat.
Aleshores ell li parla del Nil i de les dones amb espadanyes
A Nova York està estirat en una urna coberta de vidre.
Es fa el mort per tota la multitud de gent que el va a veure,
però cada nit ella torna i els dos passegen
per l´entrada de la tomba a la que ella diu museu.
Sovint ell es para a descansar pero cada vegada menys
Aleshores es ella la que sembla cansada d´estar dempeus i fer-li preguntes
Ell aprèn a llegir dels papers que ella escriu
sobre ell i li fa les correccions
Es la seva cara en el seu llibre que més i més visiten
families d´Iowa , gent de l´Alt oest...
Un dia es cansa de tot i decideix aixecar-se
I mentre el caos segueix, ell surt a fora per trobar-la
Ja fa servir un bastó i la seva cara és massa pàlida
Però ella està feliç de veure´l i mentre els dos caminen
ell l´aguanta perque no es caigui. Li pregunta: Estàs maleït?
Però la seva resposta queda oculta en una tormenta de sorra
De flashos i escandalosos reporters
Degut a la reanimació els dos donen la volta al país
Ell viatja amb limusina i es troba a altres dones.
Ell parla tendrament d´ella i de les seves nits al Museu
Però ella està feta pols i s´arrastra rera d´ell.
Ella ja no surt , simplement es queda en el llit
dels Hotels de qualsevol ciutat en les que fan conferències
Aleshores la seva cara comença a apagar-se,
les seves mans es comencen a doblegar
i un dia, la seca figuera del seu cor para de bategar
Fa molt temps, en el vaixell li va preguntar: Perquè piràmides?
Ell va dir: Pensa en elles com una immensa invitació
Ella li va preguntar: Estàs maleït? I ell va dir:crec que estic curat.
Aleshores ell la va besar esperançat de que oblidaria aquella pregunta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario