viernes, 8 de abril de 2011

PRADA XII

PRADA XII


Igual que tu
se què sento
i sentiré:
i sabem que
la profunditat
d´alguns petons
ens  ha fet
particularment
eterns.

Sense poder-nos
desdir
podrem mentir-nos
i mentir
sense dir mentides.
Però tot allò
que arriba a ser
mai podrá no ser-hi.

Ningú sap
com aniran
les apostes
intrèpides del temps.
Però sigui com sigui
només   hi ha una cosa
que no els direm:
Que no hi ha
absolutament res
que pugui evitar
que el nostre silenci
ens digui
que ens estimem.

1 comentario:

  1. No ho direm a ningú, pero el nostre somriure ens delatarà

    ResponderEliminar