Uf la primavera!
Vaig llençat… hauria de treballar però, què cony, hi han coses més importants!
No cal dir cap nom. Qui l´hagi de fer seva la farà.
Els noms són només lletres que van saltant.
Allà on es vulguin dormir, allà es quedaran.
PRADA XIV.-
Siguis qui siguis, vine,
deixa´m endevinar
la disfressa
que portes per mirada.
No en tinc prou
en resseguir-te
cada floc de pell
i convertir-lo en rosada.
He d´anar més endins
on no et trobo a tu,
i una veu sense llum
profunda i clara
em diu:vine,
siguis qui siguis
pren-me l`ànima,
jo tampoc en tinc prou,
ningú és ningú
sense l´altre.
No tinc paraules, un calfred ha corregut pel cor i s'ha m'ha quedat dintre l'ànima.
ResponderEliminarEspero el proper, no penso que el puguis superar