PRADA XVI

Son la 1'55 de la matinada, acabo just ara de treballar i d´aqui tres hores em torno a llevar. 

Realment estic físicament cansat i el matí no es presenta gaire alentador ja que ens tallen la llum just en les dues hores en que tinc concentrades totes les  firmes.

Però en situacions adverses el cap em va a cent per hora . Us  prometo que no es pedanteria, però de vegades m´espanto de la seva capacitat. No és bo, ni prudent,  ni convenient que pensi tant.

Així que torno al blog, on em quedo quiet, tot sol, disfrutant  escrivint per mi, recordant Lope ( para andar conmigo me bastan mis pensamientos) i reprenent una gran cita d´Ana Mª Matute que he llegit avui mateix: "El que no inventa no vive".

M´he inventat moltes  coses, algunes que ni els que estimo saben, ni sabran mai. En aquestes he tingut la decència de sortir-hi personalment perjudicat. Mai he inventat per amagar-me o putejar. I si ho he fet us asseguro que aquesta no era la meva intenció.

Vine Sara L. , explica´m un conte per anar a dormir.

PRADA XVI

Si, sóc jo.

mig escrit,

mig aigua.

El lluny,

l´aprop,

l´ara.

I tu silenci

qui ets ?

si no sóc jo,

ni l´altre,

només

pots ser:

estimar-te