Bé, comença el cap de setmana i aquest el tenim ple de gom a gom... Demà lliuro de basket per prescripció facultativa i el Sr Jinks i jo tindrem jornada gastronòmica de sol , sol i sol per paliar el que es pugui l´herència genètica del meu pare en temes de pell i llagardaixos variats.
Però abans us recomano una peli que he vist avui . " En un mundo mejor" de la directora danesa Susanne Bier, de la que jo ja havia vist una altra gran obra que es diu "Hermanos".
No us espanteu, no és una pel.lícula a l´estil dogma del seu paisà Lars Von Trier .
És una història de nens que es desemvolupa narrativament una part a un camp de refugiats africà i l´altra a la pròpia Dinamarca.
Toca molts temes : el bullying infantil i la incapacitat que tenen moltes vegades les escoles d´assumir un problema incòmode, la brutalitat dels cacics africans, la pèrdua d´una mare, l´absència dels pares per la punyetera feina, la ruptura per culpa dels propis errors, la dificultat per comunicar-´nos, la ràbia, la impotència, enfadar-se amb el món..
Però el que a mi més m´ha agradat és la base moral del relat. De com, quan un fa el que ha de fer, per més que sigui l´actuació correcta, o quan fins i tot s´equivoca, es troba amb l´incomprensió i refús dels qui l´estimen i la ignorància superlativa de qui les rep, amb la qual cosa les fa inútils.
L´escena en la que el pare es deixa abofetejar per un idiota només per ensenyar els seus fills de que la violència no es respon amb violència i decepciona els nens i fa que l´altre subnormal es cregui que ha guanyat totes les guerres i la frustració que li suposa al pare, no té preu.
De veritat, absolutament recomanable....
No hay comentarios:
Publicar un comentario