La tranquilitat ha madurat l´ànsia de consumir el teu cos i acabar-lo en cendres fugaces.
Prefereixo la tranquilitat de les nostres mirades protegint-se, l´una en companyia de l´altra.
Ja no hi quep ningú més aquí dintre. Tots als que hem arribat a estimar no sortiran mai d´aquí.
Jo se que tu ets bona. Tu saps que sóc bo. No hi deixarem entrar-hi a qualsevol.
Vine, la meva pell s´ha construit pels teus somnis. Deixa´t caure ,a poc a poc, i dorm petita, dorm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario