Diuen que sóc un mentider. Segurament tindran raó . Però què us esperàveu d´un comediant?
Prefereixo inventar que callar.
El silenci segur que serà més còmode, més defensiu, més dúctil i més neutre que un sabó de nens. Però alhora és massa solitari i et torna perillosa i irremediablement endogàmic.
Sovint t´equivoques i no tens a ningú que t´ho digui.
Com el vi, un bon got de silenci és fins i tot saludable, però agafar una turca de mutisme et fa sentir igual de fatal que una sobredosi de cerveses però sense passar per la pre-fase de catxondeo i irreverència que té sempre un bon pedal.
Sigui com sigui, és contraproduent pels meus gens. Per això sempre he escrit més que he llegit. Buidava(i buido) el dipòsit amb lletres abans que tot el que em guardava (i guardo) es torni contra mi.
Però no s´han de donar masses pistes que et facin perdudament vulnerable. També ens agrada guanyar partits o si més no que no ens golegin i els vencedors s´ensanyin amb nosaltres.
I si ens vestim què millor que fer-ho amb un tratge florejat de paràboles, llegendes, laberints falsos , lletres intercanviades, oblits premeditats i versions vàries.
Perque al final el que vull es que et paris i em miris als ulls , hi vagis dintre, i sàpigues distingir si les mentides són per protegir-me a mi o protegir-te a tu. Tot sempre és molt més complexe.
La veritat no és allò que es diu. És allò que sents . I de vegades no sabem, no podem o no volem dir-la.
Aquest mentider només ha dit una veritat en aquesta vida. Un t´estimo és massa car per jugar amb ell.
Així que quan algú us pregunti com esteu i contesteu “estic bé” segurament no us creuré del tot però tampoc pretendré que em creieu a mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario