VISCA PRADA I LA PRIMAVERA!!!!!!
Les Catedràtiques.
El Sr Jinks estava estarrufat a la terrassa de l´Starbucks com un llagardaix a punt de suicidar-se. L´al.lusió rèptil era apropiada . Les escames li grafiaven la pell cada cop més sovint. Si t´hi fixaves bé, segons el dia, hi podies trobar retratades a la seva cara, l´óssa menor, la gorda i la constel.lació sacrílega de Sagitari putejant al cornut de capricorn que sempre ha sigut una nenaza.
L´única pega que oferia tan curiós fenòmen era que només era visitat per aprenents d´ astròlegs, el típic descastat que l´han enviat al terrat del bloc a perdre´s i perdre la vista buscant puntets blancs en fons negres mentre les companyes astròlogues , en el bar de sota, les úniques estrelles que b/veuen son les de la Damn que sosté un candidat a telescopi que les farà descobrir un univers nou de galàxies , papallones i llumetes vàries
Tenim a la nostra serp mutant marejant el cubell de cafè que posen aquests guiris de la reinona verda. Més que remenar amb el puntillisme i distinció pròpia d´un artista gai a una terrassa de Montmartre semblava un membre de l´AMPA lluitant contra els grumolls de la xocolata desfeta mentre un centenar de malparits afamats borden intentant fer alguna cosa semblant a una cua.
En Jinks era un tio presumit i guardava com podia la compostura, encara que la seva cara era una iguana més estressada que la nina Barbie de Paris Hilton. Com que el metge li havia prescrit sol i més sol , aquí el tenim: barbeta amunt, els ulls arrugats i els braços mig decaiguts , model ioga.
Com que mai li havien agradat les ulleres de sol i aquest picava de valent, de tant en tant havia de tombar el cap a un costat, com si l´hagués palmat tallant-se les benes. D´aquí l, al.lusió suïcida.
Segurament hi havien més detractors que partidaris, potser la majoria el creia indigne d´estar sentat al Passeig de Gràcia ,amb tanta Ray Ban, moreno dels de raïm i arrecades iphone , però el Sr Jinks en passava un ou. El dia anterior la seva “face” havia sigut el camp de batalla entre els fogots de les menopàusiques, els pebrots xungos del Padrón i la setena companyia muntada de l´exèrcit de Lucifer. El que podien pensar els altres se li enfotia. Si el metge havia dit sol, sol tindria.-
En aquestes , entre l´escalforeta primaveral, l´inici de la digestió i la merda d´aigua xirri amb subtítols de cafeïna ( que purga més que espavila) , el nostre amic va entrar en fase catatònica de pre-somnolència, aquella en la que un es va dient a si mateix, ui que em dormo, que em dormo, que em dormooooooo i PAF!!!, la poca consciència que et queda et pessiga els collons i et fa fotre un bot sobressaltat, més propi dels espasmes que de les sorpreses.
El Sr Jinks es va reincorporar entre avergonyit , marejat i mig zombi intentant dissimular el que podia tornant a remenar per enèssima vegada el ditxós cafè .
Al seu davant, tres cacatues de gairebé trenta, dues emperifolladles de coloret i una altra de hippy impostat per donar el cante, però totes amb braçalets tintinejants ( com vaques desorientades sense pastor ), reien i es reien del pobre recent llevat. Eren pèssimes actrius i la pantomima de conversa que van iniciar quan el Sr Jinks les va mirar, no va colar.
Ofès i dolgut, més amb ell mateix que amb aquelles idiotes , va fer una reflexió en silenci. L´únic motiu pel qual us he fet perdre els tres minuts que heu trigat en arribar fins aquí:
Què hi ha més enllà d´aquest episodi desafortunat? Donç princeses, darrera d´això hi ha un home que tot i no haver passat pels millors moments de la seva vida té moltes ganes de riure´s d´ell mateix i fer-vos riure una mica a vosaltres( mentiu-me i dieu-me que si) . Com veieu amb en Jinks és imposible avorrir-se. I a totes les cacatues que trobeu pels vostres camins, QUE…LES….BOMBIN!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario