Prada XI.- ANGEL MINE-COWBOY JUNKIES

 No  puc identificar qui mira el blog. Només   puc saber el numero de pàgines  visitades. Tampoc  puc saber  si punxeu o no els  vídeos que penjo. Però si teniu un moment, si us plau, no us perdeu aquesta cançó. Respira tendresa per tots els seus poros. Jo estimo a, relativament, poca gent, però als que estimo ho faig per sempre. Si alguna vegada  no estat a l´alçada,  ho sento molt

ANGEL MINE –COWBOY JUNKIES

Ell va  buscar aquelles ales que sabia

Que el seu àngel devia de tenir a l´esquena

I encara que no les  va trobar no li va importar

Perque sabia que tard o d´hora li creixerien

I ell  va  buscar aquella aura que sabia

Que ella  tenia  la primera vegada que la va mirar

I encara que les seves mans  van tornar tornar buïdes

No estava amoinat perque sap que encara li brilla

No et puc prometre que faré créixer les  tevés ales

O mantenir brillant la teva aura deslluïda,

Però mai traïré la  teva  confiança, àngel meu.

Busco tot el dia en el pis  les nostres ombres

Projectades l´una al costat de l´altra

Simplement per recordar-me que no m´he tornat boig,

Que tu existeixes i ets meva

I jo se  que la  teva  pell és càlida i real

Com el somriure dels teus ulls

Però jo he de continuar tocant, olorant

I tastant per por de que tot sigui mentida.

No et puc prometre que faré créixer les  teves ales

O mantenir brillant la teva aura deslluïda,

Però mai traïré la  teva  confiança, àngel meu.

L´altra  nit em  vaig despertar del més profund dels sons

Amb la  teva  veu en el meu cap

I puc dir ,de la manera amb la que respiraves,

Que encara estaves adormida
I vaig repetir les paraules que tu em vas dir:

No et puc prometre que faré créixer les  teves ales

O mantenir brillant la teva aura deslluïda,

Però mai traïré la  teva  confiança, àngel meu.