Hi han molts Cds
dels que només podem aprofitar un
parell o tres de cançons, però n´hi
han alguns pocs d´escollits que són
bons des del principi fins el final.
Un d´ells és
el tercer disc del James Levy sota el
nom de James Levy and The Blood Red Rose: el fantàstic “Pray to be Free”.
Aquesta
vegada no la traduiré perque veient el video del “Hung to dry” m´ha sortit aquest mini-relat.
Et deixo perque puguis morir.
A la Martina
se li van despintar els ulls amb les gotes gòtiques del despreci, negres i lluents de porpra, just on s´acabava
la seva mirada.
L´instint feia de
carícia mentre el James dormia . Segur que era un son fràgil però profund,
esgotat per aquella mica de sort que creia
merèixer.
Aquella nit va saber que aniríen a per ells, que era
qüestió de temps que els matessin, que
els deixessin penjats cap per vall fins
que se´ls assequés un cor que es
pensaven no tenir.
La Martina no va tremolar quan va prendre els
diners. Els remordiments necessiten
un punt d´anclatge o alguna cosa a
perdre. Potser les llàgrimes que se li
van escapar ,just on se li acabava la mirada , eren les úniques coses només
seves .
El James va tossir sense despertar-se . El ganivet no
va necessitar arribar al cobrellit per desfer-hi sang de roses a sobre. Ni per morir es va moure.
La Martina sempre havia estat lluny d´arreu, perduda
sense cap lloc d´on venir ni cap motiu on anar. Però els desgraciats encara es creuen les promeses.
Que ella seria la pròxima en caure no va ser culpa de la sort, perque la sort
no té res a veure amb les persones que ja
han nascut mortes
