" Només som allò que estimem i allò que ens estima"(E.B.P)
Demà serà un dia difícil però puc sentir-vos a tots al meu costat, un per un, arrenglerats en el meu cor defensant-nos els uns els altres , com sempre hem fet.
Gràcies.
Nota- aquesta cançó popular llatino-americana va ser popularitzada per la "Negra" Mercedes Sosa, però l´han cantada centenars i centenars d´artistes. La seva bellesa és infinita i la versió que ens regala aquí la Sílvia és magistral fins dir prou.
De vegades me la poso per fer-me el test de sensibilitat, si per algun estrany motiu m´estic tornant un gilipolles assèptic i distant. Però sempre ploro amb aquesta cançó. És superior a mi.
Basada en el suïcidi de la poetessa argentina Alfonsina Storni que es va tirar d´una escullera , va ser , en certa manera transformada en llegenda romàntica, en imaginar que va entrar lentament a l´aigua i va desaparèixer.
Tornaré aviat però ara deixeu-me descansar una mica. Estic cansat.
De vegades, quanvaig en el tren, faig que l´ipod repeteixi vàriesvegades algunacançó que en aquells moments trobo suggeridora, em relaxa, m´excita o em diverteix. Depèn del moment i de l´estat d`ànim.
Ahir( sempre detornada perque anant dormo com unnen) vaig provar a improvitzar, inventar-me relatscurts amb tot allò que em transmetia aquella cançó i en dos dies n´he fet dos. Demà penjaré l´altre….
El resultat és molt curiós però m´agrada. És com un fill díscol que fuig de mi, que en aquell moment no és part de mi. Però és bo saber i acceptar que no hi hares que sigui totalment nostre en absolut..
Una tarda ambSílvia.
Ella sap que em dic Javier. Sóc un nom de la tarda, un detantsque fa que el temps li passi fins que elcapvespre l´arreplegui, potsercansada, i deixi de ser tan seva .
Però és araquan està magnífica, just ara, quanno necessita ningú que li digui. I si ho necessita no t´ho demana. I es calla.
Perque n´hi han que són el que volen els altres. N´hi han que només són si són reconeguts pels altres.
No hi ha cap bellesa que neixi del desaire ni de l´estúpida pretensió d´auto-suficiència. La bellesasol néixer del silenci, del silenci que no molesta, que no pretén, que està sol amb si mateix, amb el sol massa íntim i amb les tempestes amagades. La bellesa és el silenci que la majoria ignora.
No m´agraden les conquestes. Sempre hi ha un que es defèn mentre l´altre ataca.
Em dic Javier, el baixista que l´acompanya. Un pas enrere, una tarda, preparat per tot, si m´ho demana.
