RYAN ADAMS-MY WRECKING BALL

El Ryan Adams, a l´igual que el Connor Orbest, han tingut unes carreres amb molts alts i baixos fins que s´han estabilitzat.

Cap dels seus últims treballs arriba a la magnificiència de les seves primeres obres, però si continuar per aquell camí significava l´autodestrucció... doncs benvinguts siguin al món dels mortals. Ja veureu com tampoc s´hi està tan malament.

Tot i sense ser tan genial el “ Ryan Adams “ té preciositats com aquesta:

LA MEVA BOLA DE DEMOLICIÓ

Conduint pels carrers aquesta nit....

Fa calor. He hagut de tancar les finestres.

Desitjo trucar-te.

Desitjo que encara estiguessis per aquí

No em queda massa benzina

però tot i així aquesta cafetera encara xuta.

Crec que vaig oblidar què nessitava

però d´alguna manera, encara sobreviu.

I tots els murs que vàrem construir s´han de demolir.

Però ei! Tu ets la meva bola de demolició

no vindries i potser em podries abatre?

Però ei! Tu ets la meva bola de demolició

no vindries i potser em podries abatre?
no vindries i potser em podries abatre
aquesta nit?

Estirat en el llit aquesta nit

sentint-me com si fos un altre

Els pensaments que tinc dins del cap

s´han perdut dins aquesta casa embruixada

Tothom a qui jo acostumava a conèixer

es va deixar els seus somnis a la porta.

Jo els vaig patejar accidentalment

i d´aquesta manera és com et puc dir:

que tu encara no estàs segura”

I tots els murs s´han d´aixecar i després caure

Però ei! Tu ets la meva bola de demolició

no vindries i potser em podries abatre?

Però ei! Tu ets la meva bola de demolició

no vindries i potser em podries abatre?
no vindries i potser em podries abatre
aquesta nit?

Conduint pels carrers aquesta nit....

Fa calor. He hagut de tancar les finestres.

Desitjo trucar-te.

Desitjo que encara estiguessis per aquí

Oh, dolça Carolina... és aquest un post excessiu?

De vegades puc semblar excessiu però fa temps  que vaig decidir que la millor  manera de ser  feliç era no crear-me expectatives d´absolutament  res i fer el que em rotés sempre i a tota hora.

Una vegada   cobertes  totes les necessitats  del meu temps, del meu cap i del meu cor, és  hora de repartir el meu afecte , no és pels que m´afalaguen si no pels  que  m´acompanyen….

Aquests són els videos de les dones  que m´agraden i dels que no he trobat la lletra original  per traduïr-la.

Sandi Thom: Escocesa i mooolt jove. La seva peça I love you like a lunatic parla del seu “romance” amb el Joe Bonamassa .. M´encanta aquesta cançó  i quan  diu … Tu tens la paciència dels  àngels.

Carly Ritter: filla del John Ritter, amb un primer treball al carrer absolutament  fantàstic. Americana tradicional  però amb  molta classe.

Jadea Kelly:  una altra  gran artista  amb el seu  últim Cd “ Clover” altament recomanable. La que us poso és una  versió de la Lori Yates… la  fantàstica “walking wounded”.

Tristen: Aquesta cançó, ja és una droga... no us perdeu els seus dos Cds

I Senyores i Senyors… per acabar  i quan queda menys d´una hora pel clàssic i perque no us avorriu    us  poso  la traducció d´ un  altre tio, potser també excessiu, però  a qui  se li perdona qualsevol relliscada quan  escoltes peces com  aquesta, això si que és un PUTO CLÀSSIC

La meva dolça Carolina ( Ryan Adams)

Anava de   camí a  Houston

però em  vaig passar la parada del bus i vaig acabar a St Antonne.

Intentava  trobar-hi alguna cosa allà  però no em facis  dir què.

I tio, vaig acabar  amb les  butxaques  ben escurades i plenes de pols.

Així les coses  vaig continuar cap a Cleveland

I allà em vaig acabar de  tornar  boig.

Em vaig comprar un  vestit de  segona mà i vaig aprendre a  ballar.

Vaig  gastar-me alegrament tota la pasta com si em plogués del cel.

I tio, vaig acabar sense  un  duro a les  butxaques-

Oh, la meva dolça Carolina.

Què collons  em va portar a  abandonar-te?

Oh, la meva dolça debilitat

Pot ser que algun dia em torni a portar cap a  casa

Mai vaig estar a Las  Vegas però és  igual: M´hi vaig jugar la vida.

Construint vaixells  amb paper de  diari   vaig navegar per tot el clavegueram.

Estava buscant alguna cosa  però no em  facis dir què!

Fa molta gràcia quan diuen( i és veritat) que hi han coses que mai canvien.

Oh, la meva dolça Carolina.

Què collons  em va portar a  abandonar-te?

Oh, la meva dolça debilitat

Pot ser que algun dia em torni a portar cap a  casa

Aquí a la  Ciutat  sembla que  totes les coses són fluïdes.

La posta de  sol és  com  si la meva bombeta prengués foc.

Però trobo a  faltar molt Kentucky

I trobo molt a  faltar a la meva  familia.

Els vents més  càlids  sempre bufen en el Sud….

Oh, la meva dolça Carolina.

Què collons  em va portar a  abandonar-te?

Oh, la meva dolça debilitat

Pot ser que algun dia em torni a portar cap a  casa

Pot ser que un  dia, aviat, torni a  casa

I love you but i don´t know what to say-Ryan Adams

Les paraules estan sobrevalorades.
Es magnifiquen les tonteries.
La clau és deixar que passin i posar-te al darrera de tot.
Vigilar que tot funcioni.
Cuidar que ningú prengui mal.
Que es creguin que van sols i aixecar-los quan caiguin.

I love  you but i don´t know what to say -
Ryan Adams( Ashes and Fire-2011)

Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre lloc.

No hi ha ningú que pugui dir-nos que estem equivocats,

Ajuda´m a  dir-te, a  dir-te això a tu

Em quedaré al teu costat, només per admirar-te.

Et prometo que et resguardaré de qualsevol mal.

T´estimaré la  resta de la meva vida.

Quan la nit està en silenci i semblem que estem molt lluny

Jo t´estimo però de vegades no sé què dir.

Estava  perdut, estava  perdut.

Vaig intentar trobar l´equilibri

Però em vaig quedar atrapat en tot el que això em costava.

Deixa-ho anar.

Quan et vaig trobar tots els núvols van desaparèixer

I per fi va brillar la llum.

Et prometo que et resguardaré de qualsevol mal.

T´estimaré la  resta de la meva vida.

Quan la nit està en silenci i semblem que estem molt lluny

Jo t´estimo però de vegades no sé què dir.