Mostrando entradas con la etiqueta REM. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta REM. Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2017

E-BOW THE LETTER- REM ( feat. Patti Smith)

Aquesta setmana  he començat a veure la  quarta temporada de “Transparent”. 

Es difícil dir perquè he connectat amb aquesta sèrie. És difícil , lletja, on les emocions no  van acompanyades de cap tipus d´amabilitat, on l´egoisme és el seu absolut protagonista.

La profunda tristesa dels seus personatges em corprèn. Ho intenten amagar, intenten fer una vida normal , però els abismes sempre acaben per aparèixer . I entre tanta  gent , estan tan sols  per afrontar-los….

Això deu ser la Societat moderna: intentar amagar els nostres  fantasmes.

Aquesta breu introducció serveix per presentar   una de les  cançons més  crues, intenses i terroríficament belles  que s´han  escrit mai. I va de tot això que  us  he explicat ara.

La va escriure el Michael Stipe al River Phoenix, i aquest no la  va arribar a escoltar mai perque  va morir abans. Si arribeu a entrar dins de la seva ànima sentireu que la bellesa no és res més que el fugaç coneixement de la veritat


Nota: La  traducció no és meva. Està presa d´una fantástica web que es diu  letras-traducidas.net ( he modificat algunes cosetes)





E-BOW THE LETTER( REM & PATTI SMITH)


Mira hacia arriba.
¿Qué es lo que ves?
Puedes verlo todo sobre mí,
y todo sobre tí, fluorescente y estrellado.
Algunos de ellos, se sorprenden…
Un viaje en autobús. Escribí ésto.
Eran las 4 de la mañana. Ésta carta.
Campos de amapolas, pequeñas perlas.
Todos los chicos, y las chicas, con sus brillantes sonrisas.
Cada uno de ellos, y todos juntos a la vez, dan miedo.
Dije tu nombre…
Un nombre que llevo como una insignia
de una estrella de cine adolescente
Una piedra de hachís, un caramelo de cereza,
una diadema de papel de aluminio.
Soñando con Maria Callas dondequiera que ella esté

Esta fama que me persigue, yo no la busqué
Envuelvo mi mano en plástico, intentando ver a través de él
Maybelline en los ojos,
Una chica busca chico.
No te puedo llevar muy lejos
Ésto de ser una estrella, no fue lo que elegí.


Te llevaré hasta allí
Te llevaré hasta allí
Aluminio: El sabor del miedo
 La adrenalina que nos empuja a estar juntos
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.

¿Vivirás hasta el 83? ¿Seré bienvenido para tí algún día?
¿Me enseñarás algo que nadie haya visto antes?
Fúmalo, bebe. Aquí llega esta inundación
Lo que sea para licuar más la sangre
Éste corrosivo practica su magia lenta y dulcemente.
Suena el Teléfono. Cómetelo. Bebetelo.
Todo es tan sólo otra grieta.
Cortes y golpes, capturan la luz.
Aluminio, el enlace más débil.


No quiero decepcionarte.
No he venido para darte la paliza. Lamería tus pies,
pero, ¿no es ése el acto enfermizo que puedo hacer?
Llevo mi propia corona de tristeza y de dolor.
¿Y quién se iba a imaginar que el mañana
sería tan extraño?
He perdido, pero  ahí vamos otra vez…


Te llevaré hasta allí
Te llevaré hasta allí
Aluminio: El sabor del miedo
 La adrenalina que nos empuja a estar juntos
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.


Mira hacia arriba. ¿Qué es lo que ves?
Puedes verlo todo sobre mí,
y  verlo todo sobre tí, fluorescente y estrellado.
Algunos de ellos, se sorprenden…
No puedo mirarlo a los ojos.
Seconal, Spanish Fly, absenta, keroseno.
Collar de perlas con sabor a cereza.
Puedo oler el aroma a tristeza en tu aliento.
El sudor, la victoria, la tristeza.
 El olor del miedo,
lo tengo.


Te llevaré hasta allí
Te llevaré hasta allí
Aluminio: El sabor del miedo
 La adrenalina que nos empuja a estar juntos
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.


domingo, 14 de octubre de 2012

THE OUTSIDERS-REM i quatre versos

 The outsiders-Rem

L´altre dia estava prenent un  cafè amb el Quim Costa, un dels meus millors amics de  sempre  i potser una  de les persones que més sap de música de Catalunya.
Gran admirador de  R.E.M.  em comentava que en el passat Primavera Sound  va estar  conversant amb el mateix Mike Mills preguntant-li com portaven la separació.
El Mike li va  contestar que ara estaven tranquils, que REM s´havia fet massa  gran i necessitaven descansar.
Donç bé,  vam estar  parlant sobre quina  era la millor  traducció que podíem donar-li a "Outsiders".
La connotació " anti-sistema" era massa política pel significat de la  cançó, així que  vam escollir "inadaptats"   com a concepte ampli,  més emocional que social.
Gaudiu d´aquesta meravella. Una de les millors cançons dels d´Athens.

Els inadaptats.

Em vas portar al  restaurant on ens  vam trobar per primer  cop.
Vas estabornir-me amb el que anaves a dir,
com si obrissis el meu cap amb una palanca.
Vaig quedar atrapat en el aquell tic-toc del rellotge
quan em vas explicar allò que tu sabies.

Perdut en aquell moment, el dia que la música es va parar.
Jo sí que  et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut.

Vaig intentar explicar-te que jo no tenia por.
Em vas mirar. La meva cara t´ho deia tot.
Estic amb tu o estic contra teu?
Jo no crec que sigui així de simple,
estem perduts en remordiments.

Ara  estic intentar  recordar què sentia quan la música va parar.
Quan tu em vas  dir allò que  sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música va parar.
Jo sí que et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut

Un home  marxa quan cada muscle del seu cos li demana quedar-se.
Quants ahirs?... cadascun d´ells ens pesa molt...
Qui diu que els  canvis poden arribar?
Qui ens diu a què podem dir " casa nostra"?
Jo sé que pots  veure a través de mi.
La meva lluminositat desapareix...
La  foscor em proporciona un antídot. 
No estic espantat.
Això és només un detall tècnic, una  debilitat, una  realitat.
Oh! Ara és hora de  respirar, és hora de creure en alguna cosa,
Deixa-ho córrer i ves-te´n cap el mar.
Ells no ho ensenyen. No saben què vols dir.
Ells no ho entenen. No saben què vols dir.
Ells no entenen  res.
Vull  cridar, vull respirar una altra  vegada,
vull somiar,
vull repetir una  frase del Martin Luther King.
Jo no estic espantat.
Jo no tinc por.



Quatre versos

A la pregunta: què som?
no et donis tant temps.
Defensar-te de qui sóc
és oblidar-te de qui ets.



This one goes out to the one I love
This one goes out to the one I've left behind
A simple prop to occupy my time
This one goes out to the one I love

Quatre versos més

Si et dic t´estimo,
com saps que ho sé?
No ho saps en dir-ho,
ho entens quan sents.



miércoles, 11 de abril de 2012

Ja hem tornat

Sis dies a les Highlands donen per molt. No he escrit ni una línea però el meu cap s´ha omplert d´infinitat d´imatges, sensacions,apunts aleatoris,sense ordre ni discusió. De moment emmanillats però a punt, a punt de ser lliures.
No li donis pressa a res. Tots tornem allà on ens pertoca.

We all go back to where we belong(REM)

(Tots tornem allà on ens pertoca)

Vaig somiar sobre allò que m´estaves oferint
Imaginar que estaves estirada al meu costat
Ho hauries de fer.
La teva reputació parla per ella mateixa.
Escriuré la nostra història en el meu cap,
escriuré sobre els nostres somnis,
sobre les nostres victòries.
Això podria ser com la meva “innocència perduda”.

Puc assaborir l´oceà sobre la teva pell,
allà és on tot va començar.

Vaig somiar que érem elefants,
Lluny de l´abast de  tothom,
sota núvols de pols,
i em vaig despertar pensant que érem lliures.

Puc assaborir l´oceà sobre la teva pell,
allà és on tot va començar.
Tots tornem allà on ens pertoca.
Tots tornem allà on ens pertoca.
És això realment el que tu vols?
És això realment el que tu vols?

jueves, 18 de agosto de 2011

oh my heart-REM

Michael Stipe és un gran lletrista, intel.ligent i hiper-sensitiu.

Cada  cançó  té el seu propi mar , pintat de diferents  colors.

Tu esculls el que vols. No cal que res sigui explícit.

És una sort i una desgràcia entendre-ho tot.

I aquesta preciositat  parla d´un cor  que ( recollides totes les peces),  torna a algun lloc,  algun lloc  que el necessita per tornar a començar.

Com us deia podeu pescar-hi totes les sensacions que  volgueu. Jo vaig fer meves  només  dues  frases:

"The storm didn´t kill me, the government changed"

oh YEAHHH......

martes, 17 de mayo de 2011

Nightswimming- REM

Alguna vegada quan anava a  pescar de nit em  banyava al mar. La sensació que desprèn es d´una deliciosa inseguretat. No domines el  territori , no saps  què et pot venir per cap  cantó,però alhora disfrutes enormement de la seva bellesa, una bellesa que no depèn de tu, si no que et presta la nit i amb una mica de sort la lluna. Sempre ens  costa acceptar el que ens  regalen, sembla com si no ens  ho mereixem. Jo crec que si

Bany de nit

( Nightswimming-REM)

Aquest bany de  nit es mereix una nit tranquila.
La fotografía en el cotxe, presa ja  fa anys,
sembla que el parabrises li doni la  volta,
cada farola ens mostra la foto del  revés.
Però tot i així està més nítida.
Vaig oblidar-me la camisa  a prop de l´aigua
La lluna està baixa aquesta nit.

Aquest bany de  nit es mereix una nit tranquila
No estic  segur de que la  gent ho entengui.
Ja no és  com fa uns anys,
la por a que t´exampin, ser un imprudent, l´aigua….
Ara ells no em poden de cap manera  veure despullat,
totes aquestes  coses  han marxat
reemplaçades pel dia a dia

Bany de nit, encara   recordo aquella nit,
s´apropova setembre…
ara estic immovilitzat per la lluna.
I què passaria si fossim dos
que estiguessim un al  costat de l´altre
donant voltes , en l´òrbita del sol més bonic?
Aquesta  lluentor, ni un tambor per sempre tens
No podria descriure aquest bany de nit

Tu. Jo pensava  que et coneixia.
Tu.- a  qui no puc jutjar.
Tu.  Jo que vaig pensar que  em coneixies
N´hi ha un  que respira tranquilament
per sota el meu alè.

La fotografía es  reflexa
i cada llum del carrer és un record
Aquest bany de  nit es mereix una nit tranquila
es mereix una nit tranquila

jueves, 6 de enero de 2011

LEAVING NEW YORK-REM

Quan en els meus temps mossos tenia messenger , a les frases clau que es posaven  jo en tenia una dels REM: “marxar/abandonar mai va ser quelcom del que estigués orgullós”.

Estic enamorat d´aquesta cançó, de la sensibilitat extrema del Michael Stipe,  de les pinzellades d´emoció que desprèn cada nota .

Moltes vegades observo les cares dels viatgers  i en els seus ulls imagino milers d´històries, una d´elles pot ser aquesta.

No es poden tractar banalment els sentiments , perque dels sentiments es nutreix la pòpia vida

Deixant Nova York( Leaving New York-Rem).

Ara tot està tranquil i tot el que em porta són els records, una nit brillant.
Encara estic despert.
Vaig mirar endavant  i estic segur que et vaig veure.
Ara ja no em necessites perque et digui que no  hi ha res que es pugui comparar amb tu.

Podries  haver rigut si t´ho hagués demanat
Podries haver dissimulat que estaves emprenyat
Podries  haver tingut èxit en  canviar-me.
Jo podria haver donat la  volta.
És molt més  fàcil deixar que ser deixat,
Però deixar-te mai va ser una cosa de la que n´estigués orgullós
Mai es fàcil deixar New York, vaig veure les llums desaparèixer.

Ara la vida és dolça i tot el que em porti ho intentaré agafar.
La solitut s´està acabant poc a poc,
simplement està en compàs d´espera.
I tot el que  he  perdut, tu sempre estaràs en els meus ulls
He esmicolat el llaç que em lligava al teu cos,
podria haver viscut  la meva  vida com un  somni
però et juro que  això és real.
Els records són deixalles que s´esmicolen com el vidre.
Centra´t en el futur i oblida el passat
Però ets tu, ets tu el que  sento.

  
Podries  haver rigut si t´ho hagués demanat( això m´està destrossant)
Podries haver dissimulat que estaves emprenyat( canvia)
Podries  haver tingut èxit en  canviar-me. ( això m´està destrossant)
Jo podria haver donat la  volta( canvia).
És molt més  fàcil deixar que ser deixat( això m´està destrossant),
Però deixar-te mai va ser una cosa de la que n´estigués orgullós
Mai es fàcil deixar New York, vaig veure les llums desaparèixer.

Troba-ho en  el  teu cor, això m´està destrossant, Troba-ho en el  teu cor, canvia

Ja t´ho vaig  dir que t´estimaria  sempre.-
Ja t´ho vaig dir que t´estimaria sempre
Mai es fàcil deixar New York, vaig veure les llums desaparèixer.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

LOSING MY RELIGION -REM

Losing  my religion ( Rem)


Quantes  vegades hauré  escoltat aquesta  cançó  només  apreciant parcialment la seva  intensitat?.

Personalment  fa dies  que crec que  estic  perdent  la meva fe, el sentit de que no es fa justicia  amb  tot el que he fet i faig, que no ha  sigut res mes  que estimar i intentar no fer mal a ningú. El resultat és massa descompensat per l´excèrcit dels vençuts , sobretot quan veus els  guanyadors sobrats amb  tot el que volen a les seves mans.

És curiós com  et retrobes amb una cançó que, de cop, pot establir tants paral.lelismes amb la vida real.

Però en tot cas ballem, ballem i ballem. Passi el que passi,  amb la  dignitat  escrita  a la nostra mirada

Let´s dance friends!!!!


PERDENT LA MEVA  FE( Losing my religion-REM)

La vida és més  gran, és més gran que  tu,
I tu no ets jo.
Tot el tros que recorreré és la  distància fins els teus ulls.
Ja he parlat massa. Així ho vaig establir..

Aquell sóc jo, en un  recó.
Aquell sóc jo, en el punt de mira,
perdent tota la meva  fe
intentant mantenir  el contacte amb  tu
però no sé si ho podré conseguir.
Bé, ja he parlat massa
Però potser no he  dit prou.
Vaig pensar que  et vaig escoltar  riure.
Vaig  pensar que  et vaig escoltar  cantar.
Penso que  vaig pensar que et  vaig veure intentar-ho.

Cada cosa que et dic a  cau d´orella,
cada  hora  que em mantinc despert,
escolleixo les meves  confessions
intentant no perdre´t de  vista
com un ferit, perdut i cec idiota, un  idiota.
Ja he parlat massa. Així ho vaig establir.


Considera  això, considera  aixó, és el consell del segle,
La cagada  que em va fer posar de  genolls, tant decebut…
I si totes aquestes  fantasies comencessin a trontollar?
Bé, ja he parlat massa
Vaig pensar que  et vaig escoltar  riure.
Vaig  pensar que  et vaig escoltar  cantar.
Penso que  vaig pensar que et  vaig veure intentar-ho.

Però només era un somni, només era un  somni….

Aquell sóc jo, en un  recó.
Aquell sóc jo, en el punt de mira,
perdent tota la meva  fe
intentant mantenir  el contacte amb  tu
però no sé si ho podré conseguir.
Bé, ja he parlat massa
Però potser no he  dit prou.
Vaig pensar que  et vaig escoltar  riure.
Vaig  pensar que  et vaig escoltar  cantar.
Penso que  vaig pensar que et  vaig veure intentar-ho.

Però només era un somni, només era un  somni….
Intenta, plora, perquè intentar-ho?


miércoles, 17 de noviembre de 2010

EVERYBODY HURTS DE REM I REFLEXIONS VÀRIES

Avui  he  tingut un mal dia, coses que passen. Com deia en Nacho Vegas “ es jodido, ya lo sé, pero no es dramático”.
La veritat és que  cada  dia  em queda més poca fe.
El món està en mans dels immortals( aquells que es posen a ells primers de  tot) i dels inconscients(   són pitjors, perque en  abscència de mala  fe, no els hi pots tirar res  en cara).
La resta ens passem la  vida demanant perdó.
Els immortals  t´ajudaran només en allò  que no els pugui perjudicar i/o que no els impliqui  cap renúncia, és a dir, rebràs les  engrunes de tot plegat.
Dels  inconscients pots rebre, o bé la indiferència ( no perque passin de  tu sino perque són sords i per més que els cridessis amb un puto megàfon a  cau d´orella no et sentirien) o bé la  sorpresa, que els agafarà atabalats  i no en donaran una  a dretes.
En fi, “lo dicho”, cadascú a  fabricar  les seves pròpies  receptes de supervivència: “canelons fets a la meva  manera” com vaig  veure en un llibre de  cuina i em va fer molta gràcia.
El meu plat estrella és la música. Determinades  cançons en moments concrets. Les matxaco reiteradament  fins que el cantant treu el cap per l´ipod  per dir-me: Ja n´hi ha prou nano!!!
Està vist que  la tortura compartida reconforta. No et sents tan sol.
Com que el dia ha estat  xungo de debò, avui necessitava  droga dura. He  escollit “una de les deu cançons que més fan plorar als  homes”( vegeu el bloc) . Un top ten en tota regla.
Li ha tocat patir-me al Michael Stipe dels REM  amb el seu “ Everybody Hurts”, un cinc estrelles  en la  meva Guia Michelin .
Ups! El màxim d´estrelles no eren tres??????.. Estic rient per pimera vegada en aquest asquerós dia ...veieu com funciona?




A tothom li fan mal (Everybody hurts-REM)

Quan el dia és la llarg i la nit, quan la nit és només teva.
Quan estàs segur de que ja n´has tingut prou
d´aquesta vida, resisteix.No et deixis portar.
Tothom plora i a tothom li fan mal algunes vegades

Algunes vegades tot va malament
Ara és hora de cantar.
Quan el teu dia és una nit solitària.
Resisteix, resisteix.
Si tens ganes de  deixar-te anar
Quan estàs segur de que ja n´has tingut prou
d´aquesta vida, bé donç, resisteix.

A tothom li fan mal.
Reconforta´t amb els teus amics.
No et donis per vençut,
Oh no, no et donis per vençut.
No,no,no, tu no estàs sol

Si estàs tu sol en aquesta vida
I els dies i les nits són massa llargs
Quan penses de que ja n´has tingut prou
d´aquesta vida per resistir
Bé, a tothom li fan mal algunes vegades.
Tothom plora
i a tothom li fan mal algunes vegades
Així que resisteix, resisteix.
A tothom li fan mal i tu no estàs sol