Mostrando entradas con la etiqueta Nacho Vegas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Nacho Vegas. Mostrar todas las entradas

sábado, 1 de junio de 2019

LA ULTIMA ATROCIDAD- NACHO VEGAS



A tu nueva  novia no le  gustará  esta  canción.  Aunque  ya nadie  use estas  palabras, la encontrará ordinaria  y soez, de mal gusto… Estoy seguro  que  la borrarás de la  playlist  y ,  a  cambio, le pondrás  la nueva del Springsteen más ñoño  y acomodado,   y le  explicarás que  fue el mejor concierto de  tu vida. No le  dirás que  te enamoraste de una  sonrisa morena y alocada delante tuyo que  bailaba  al mismo   tiempo que  parecía soñar. Nunca le dijiste  nada.  Nunca dices  nada.

Sigues pautando tu rutina obedeciendo  las órdenes del sistema. Te  mantienes   calladito y obediente, respaldado por una cuenta corriente que  siempre   responde,   ahora que   ya no te quedan vicios.

Te guardaste en un cajón   para afiliarte a las  filas de los gilipollas, ofreciendo  las  más impolutas   formas  y menospreciando el sabor de la libertad, porque  nadie  te  explicó que la libertad es  siempre incorrecta y exigente  en sus pagos.

Mejor ponerte mallas y correr para rebajar dos tallas  de   barriga  y aumentar exponencialmente tu invisibilidad  emocional, para pasearte o  que  te paseen  como el  gran logro  de los imbéciles.. Oh gran gurú de los  "Slim  fit"....

Esa puta loca  te hubiera  hecho feliz e infeliz a la  vez, que es  el mejor estado donde uno convive consigo mismo,  donde  los errores  reclaman su lugar, donde la suciedad nos  hace  más cercanos los unos  a los  otros, cruzándonos,  tocándonos, olvidándonos de las  autopistas paralelas que  van mucho más  rápido  hacia  la  nada, hacia  el paisaje más desolado que te convierte  en una pieza reemplazable, intrascendente ….

Pero tu nueva  novia  es   igual que  tú,  una supremacista del ego más aburrido. Estará  a la altura en esas conversaciones   que consideras “ interesantes “ porque no  te  obligan a “tomar partido   hasta  mancharte “. Será  siempre correcta  y  pertinente , y nunca  te pondrá en un compromiso .- Os iréis juntos, tú a comprarte un patinete  eléctrico y ella buscando destinos culturales  para que el  niño aprenda . Pero nunca  te pedirá  que le  rompas el culo desquiciada de  tanto placer. Nunca  os mostrareis si sumisos ni débiles, no sabréis lo que significa  la misericordia que  abre de par en par las puertas de la  ternura


aquest el  video oficial

https://youtu.be/5GhSkJlHIBk

sábado, 4 de agosto de 2018

REVISTA D´AGOST - MISERABLES - TOWNES VAN ZANDT

Ahir   va  haver-hi la primera víctima  per l´onada  de  calor. Només importava  la calor, no que el mort fos un "sense  sostre". Cap referència a aquesta última tragèdia.

Quan més t´apropes a la sensibilitat més t´apropes  al dolor. Però quan  la  teva  indiferència  el fas servir d´analgèsic  et tornes  un miserable, un miserable  amb  sort.

Hi han  escriptors que fa  anys  han visionat la destrucció massiva de  totes  les nostres dades bancàries, de propietats, d´accions , de possessions en  general que ens convertiria d´un  sol cop en iguals sobre iguals. Què passaria aleshores?, Què passaria  si  a la inevitable guerra  guanyessin  els  que estan acostumats  a jugar-s´ho tot perque no tenen  res a perdre, si guanyessin els cabrons insensibles de  sempre......

Potser ens  tocaria  viure  al  carrer  perque un manter  amb el que no  vaig ser  massa  amable no em deixa una  habitació, potser la desesperança em fes agafar la botella  i en una espiral d´autodestrucció  carregar-me  totes aquelles  coses que he i m´han estimat alguna vegada.

O simplement un  gir inesperat del temps convertís Europa en una  terra àrida i sense  cap tipus de productivitat. Creieu  que  els pare que va  veure  ofegar-se el seu  fill ens  deixaria entrar a  casa seva?

Hem regirat el siginificat de la paraula  sort  per  convertir-la en un  dret inherent que ens pertany només  per  haver nascut en un lloc i en una època diferent a molts i molts altres.

Però no menystinguem  mai  la  sort, que la  filla de puta aquesta és una cabrona  venjativa  si se l´igonora,

En fi,,,,,,


 De   tant  en  tant gent lúcida com el  Townes Van Zandt ens  torna a una  realitat  de  la que podem haver escapat de ben poc ( i més enllà la  peculiar versió " lliure " que d´aquesta  cançó   va  fer  el Nacho Vegas)






domingo, 29 de abril de 2018

SER ARBOL-VIOLÉTICA-NACHO VEGAS

Per fi,,,, ha costat quatre  anys  per  tenir nous temes del grandíssim  Nacho.

Si les operacions m´ho permeten  la Montse i jo el veurem el  20 de juny a Barcelona


La  carta de presentació de la primera de  18 cançons ens deixa ja bocabadats. Sensibilitat, compromís i sinceritat

Com diu el mestre;

“nos recorrimos por dentro, y así fuimos inventando nuevas formas de respirar, y una nueva manera de imaginar, que para ver el cielo hay que hundirse en la tierra, y no hay más suelo que el que ahora nos aferra, al fin, somos árbol”.

“Procuramos sombra a los de abajo, jamás nos ausentamos, sabemos bien lo que es el amparo”

Oh yeahhh








domingo, 18 de febrero de 2018

La friolera y Nacho


Tuvieron una riña
y él la dejó marchar.-
Supo que no volvería.
No vuelve la ola  al mar.-
Ella pudo llevarse
todo lo que  tenía
pero dejó olvidado
el frío que sentía ......


(Añada de Ana la Friolera-Nacho Vegas)




miércoles, 10 de mayo de 2017

Déjame vivir con alegria- Nacho Vegas -Vainica Doble



Decia el filósofo Julius Vanderberg que muchos  hombres sufrían el síndrome crónico del “higo chumbo”  que para aquellos  incautos se les debe advertir de que se trata de una  fruta preciosa y  más que apetecible  pero  cuyas  espinas  son infinitas e  invisibles .   

Para evitar que el monstruo se transforme   en un  higo chungo sólo  caben  tres  soluciones  posibles.

1.- Mirarlos en plan museo vaticano  y rezar y rezar  por ellos   

2.- Comerlos cuando su dueño te lo ofrezca bien peladito y limpito

3.- Descojonarse de  risa  y  cantar con  cerveza esta  canción ( no seais mamones  y darle al play joder que  vale la pena)






martes, 8 de diciembre de 2015

Brujita- Nacho Vegas


Tal  vez te llegue a perder,
pero cuánto te quiero,
mi  amor verdadero,
sin ti está mal hecho el mundo 

sábado, 1 de agosto de 2015

Nacho Vegas- Taberneros

Así que.. si hoy amaneces
y los pies te están  doliendo
es porque  estuviste toda la noche
caminando por mis  sueños,,,



viernes, 20 de junio de 2014

NACHO VEGAS- POLVORADO


Empatitzar amb el patiment et fa preveure´l  i sobretot respectar-lo.

Als  cabrons, el dolor sempre els agafa per sorpresa.

Algun dia, els del video podríem ser qualsevol de nosaltres




domingo, 2 de marzo de 2014

Nacho Vegas- Resituación

Comencem a  fer coses normals, les que ens  agraden, les que valen la pena

Aquesta Primavera  tenim  nou Cd del  Nacho Vegas. "Resituación".

Aprofito per posar-vos  la cançó que avança el disc.... " Actores poco memorables" que parla de  ... bé ,  ja ho veureu.

També us poso  una  delicia de cançó  de l´últim disc de "Pauline en la PLaya"  en duet amb el propi Nacho

i per últim...  LA CANÇÓ PERFECTA.- L´ANGEL SIMON , una de les obres  mestres del pop en  castellà , la millor elegia  que he escoltat mai....flipareu....







lunes, 1 de julio de 2013

Les joies ocultes de la Lole

Bagué: Mira que  t´ha  quedat bé el títol d´aquest post....

la veritat és que quan  l´obrin es quedaran una mica  frustrats però  d´això es tracta de  buscar  les joies  ocultes 

Jo en tinc vàries però .....només una  pista:

a En  Bagué , a l´estiu, no se li pot demanar de que  sigui un patriota!!!


...


Y si te digo amor de todo lo peor
es que en la práctica las cosas nunca salen
como uno querría, oh, no.

O si te digo, amor, podrás hacerlo mejor,
yo sé que por mucho que te esforzaras
la respuesta siempre sería que no.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría.

Y si te digo, amor, que mi única intención
es hacer que respires fuerte 
y que resbale baba por tu barbilla, así.

O si te digo, amor, se pone mucho mejor
cada vez que te oigo cantar,
que hace tin tu campanilla, tin, tin, tin.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría.

-A ver, Christina, dime, ¿a dónde nos conduce todo esto?
-Yo que sé, Nacho, cada vez que creo que sé a donde voy acabo en un sitio distinto, el destino es el único accidente posible.
-No sé Christina, yo, yo estoy de acuerdo contigo en teoría, pero en teoría funciona incluso el comunismo, en teoría.

Tú eres Guillermo Tell y yo ahora y la manzana
estamos siempre haciendo y deshaciendo el amor,
jugamos a tirar, a dar y yo soy mejor.

Ay que sí, que no, ay que no, que sí,
ay que sí, que no, que tú a mí no me quieres
como te quiero yo, oh, no.

Ay que no, que sí, ay que sí, que no,
que tú a mí no me quieres, niña,
como te quiero yo, oh, no.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría,
lo juro siempre te querré, pero en teoría,
lo juro siempre te querré ...

jueves, 10 de enero de 2013

Canción del Extranjero-


El meu amic Xosé-Senen m´ha regalat la biografia que la Sylvie Simmons ha fet del Leonard Cohen.

Em queda mitja horeta per fer un petit relat que dedico al meu gallec preferit i he escollit per fer-lo aquesta cançó del Leonard cantada( i traduïda) fantàsticament pel Nacho Vegas, en una nova versió a la que incorpora corus femenins. No us la perdeu.

BAJO EL PUENTE ES PERFECTO

La estación de trenes está medio vacía. Sólo se arrastran media docena de fantasmas peregrinos que caminan como autómatas dirigiéndose a cualquier otro desastre.

Algunos deben estar repasando la agenda para mañana, otros quizás echan de menos el tiempo entretenido. La mayoría de ellos, no obstante, simplemente tienen hambre.

Me esfuerzo en recordar las frases que te dije y con las que me vanagloriaba de mi integridad. Algún sabio debió sentenciar que los principios son casi siempre las mejores excusas para los cobardes. Te tengo enfrente y no sabemos qué decirnos, o sí que lo sabemos, pero nuestro orgullo nos impide contradecirnos.

En este momento el silencio acumula toda aquella ternura que se perdió en nuestra supuesta inteligencia. Fuimos imbéciles en creernos lo que no sentíamos.

Si ahora estás manos que aguantas y vas soltando lenta y delicadamente no me dijesen :" me voy ya, que parece que va a llover"... Si esto no fuera una despedida sinó la petición más cuerda que pueda darnos la locura…. Entonces te contestaría  sin dudarlo: ¡ sí, bajo el puente es perfecto!

Pero es demasiado tarde. Todo lo que hemos sido es esta mirada y  en el fondo las miradas quizás digan, pero nunca solucionan nada



sábado, 5 de enero de 2013

Canción para Isabel-Nacho Vegas

Ahir a la tarda, tornant de Barcelona, rellegia a Kurieshi  i em tornava a impactar una frase que deia: "la bondad no es una virtud, es un don".

Per la nit vaig anar a buscar al meu fill gran a l´estació. Era la primera vegada que anava sol en tren amb els seus amics. Havia anat a fer un treball a Sant Pol.

Quan li vaig demanar que em tornés el canvi dels diners que li havia donat em va dir que li havia donat unes monedes a un senyor vell que tocava l´harmònica en el vagó on ells estaven.  L´Arnau  deia: papa, no ho he pogut evitar,  em va fer molta pena....

Més endavant, quan toqui, li ensenyaré a canviar la pena per comprensió, per respecte. Li ensenyaré, en tota la seva amplitud el concepte de dignitat.

Però ahir, el meu fill em va fer saltar les llàgrimes(sense que ho veiés). Estava molt orgullós. Hem ajudat al món amb una bona persona.

Vaig recordar que el dia 1 de gener de 1997 moria Townes Van Zandt. En els últims anys de la seva vida va escriure una cançó que es deia "Marie" que, com ell la presentava, era una cançó pels sense sostre.

El Nacho Vegas va fer una versió més poètica que literal del "Marie" però conservava  tota la seva força, la seva tragèdia. És una de les cançons més belles i més dures que he escoltat mai.

Demà vindran els Reis però n´hi hauran que continuaran dormint en els caixers de La Caixa.


miércoles, 21 de diciembre de 2011

Como hacer crack-

Nacho Vegas  ha tret un nou Ep.

Com  sempre  hi han frases absolutes  que m´encanten.... com aquestes:

"los lobos  siempre  muestran  ternura al morder".

" En todos los  hogares  hay  bombas  para estallar".

Toma, esta es tu vida   intenta hacerlo  bien. Ves esos puntos en la niebla? Uno puede ser tu gran  amor y el otro la mejor manera de  joderla....

" Que  hombres  hay  tantos como pactos y algunos mejores que él"

viernes, 21 de octubre de 2011

UN PRADA PRESTAT

A manca de collita pròpia( ara miro que els Prades siguin fets més que paraules),,, una del Nacho V. 

¿Me dejas que lea el mapa que ha dejado el agua hirviendo sobre tu piel?
se que son tiempos duros, pero silba y juro que alla donde quiera que este,

acudiré.

domingo, 9 de octubre de 2011

Dues del Nacho

Les dues cançons que us poso  són, senzillament, impresionants, per la seva intensitat i per la seva lírica.

Encara que  siguin en castellà he preferit posar-hi les lletres  perque en cadascuna d´elles hi han frases  magistrals que no s´esborraran mai del meu cap.

La primera " El Salitre " és una cançó  per tirar endavant " con todos los juicios que aún nos quedan por perder"...  resignació  però amb lluita, clarividència de la dificultat,  però " sobretodo para poder avanzar"... Uf...

La segona "Morir o matar" parla d´una relació difícil, masses silencis,  la gran guerra sense  vencedors, on tots són els vençuts i amb una de les imatges que poden  definir més bé la tristesa " y tus párpados cayendo se me  antojan guillotinas"....Genial

Vosaltres direu però  jo he escoltat moltíssima música i n´he trobat molt pocs com Mr.Vegas.







jueves, 16 de junio de 2011

ME HE PERDIDO- NACHO VEGAS

Si, si, no pateixi Sr Flotats que en quan acabi una escriptura que estic fent em posaré a fer la seva. Passi-ho-bé Sr Flotats…  si.. ja li enviaré l´esborrany per mail, en deu minuts el té….

I una merda Sr Flotats.  Crec  que no em funcionarà el mail fins ben bé les set de la tarda… aquests  informàtics…..

Ui, hola  Nacho,! Tens un moment? Jo faig un café   i tu… fes el que vulguis.

Aquest matí, com que  ahir no vaig veure l´eclipsi i no m´ha donat temps a sentir l´influix i magnetisme de la lluna,  i per desgracia no m´he tornat home llop  ( en detriment de la vigorositat  i el mite que alimenten aquestes  feres) no  m´he processat místico-trascendental com de costum  .

Li he estat donant voltes al teu “ Me he perdido”. Abans de  res  felicitar-te, és una  extraordinària  cançó on cap frase  té desperdici(però el vídeo es una autèntica caca).

Sembla establert que ser sensat és una virtut i segur que es cert, pero amb matissos, la ditxosa gran gama de grisos.

Per un cornut com jo( astrològicament  parlant fins que no es demostri el contrari), la fredor i racionalitat  són  els nostres  grans signes d´identitat.

La facilitat en  intuir la previsibilitat dels pròxims aconteixements, però, acaba  siguent avorrida de nassos. I la física, la gran teoría física de que els pols  iguals es  rebutgen ,  s´aplica en el meu  cas, també amb matissos…..

Per que  els que  actúen sense una lógica establerta  es poden encabir en dos  grans  grups:

Primer.- Els directament  majares . Aquells  que els hi falta un punt de cocció i actúen  com uns pre-psicòpates, i com a tals pre-psicopates tenen una  tendencia  natural al mal,  “simplemente pa  joder”  com  dirien els castos del sud.  

Segon.- Els predominantment sensitius.- Aquests m´agraden molt més, els que actuen i fan segons el que  senten, emimentment imprevisibles,  passant olímpicament del raciocini i/o dels grans plans estratègics en pos d´un ideal i sublim objectiu.  I un pijo!.. El que sents és el que hi ha, millor asumir-ho…
Nacho, l´altre dia vaig conèixer una noia, però continuo sent massa tímid per atacar. Crec recordar que era a Mataró-Park, a prop de la botiga de jocs. S´havia posat  un vestit  i el millor dels seus  somriures. Anava sola , reia sola. En altres temps  només m´hauria fixat si se li transparentava el tanga, però Nacho… REIA!!!!

Li hauria donat un cop de puny a qui o què la feia  riure i hagués usurpat el seu lloc, sense manies, sense  contemplacions, sense remordiments.

Enric, el Sr Flotats per la línea 2. Joder Nacho. EL café   ja s´ha refredat


sábado, 4 de junio de 2011

SIMPLE TWIST OF FATE

Seguim  amb  les commemoracions del 70è aniversari del freaky de Minessota ..
Corria  l´any  1975  i el Bob estava en procés de separacio de la Sra Lowdnes. Fruit d´aquest  procés  van sortir potser dos dels seus àlbums més  importants, el Blood on tracks i el Desire.
En el primer d´ells hi trobem  el simple twist of fate... un clàssic de clàssics.Només us en poso dues versions, una del Bryan Ferry de  Roxy Music que  li dona un to rocker molt ben trobat i la del Nacho Vegas, més que  res per estalviar-me la traducció, qua  avui es cap de setmana
Es una preciosa cançó.-

domingo, 27 de febrero de 2011

Frases del Nacho

Ahir llegia en el Mondosonoro  digital que “La gran broma  final” era la cançó que més clarament retratava la seva ruptura amb la C.Rosenvinge, sobretot arrel d´unes  fotos dels dos que van sortir a la premsa del cor  … Aquestes són unes  frases extretes del seu últim disc La Zona Sucia  m´agrada molt com escriu aquest paio.

 “Quisiera y no quisiera son dos cosas diferentes. Quisiera que me quisieras  , y yo no quisiera quererte, pero en vida no suele ocurrir lo que uno quiere que ocurra, y tu te fuiste detestándome y yo hoy te quiero más que nunca”
“Hoy soñé que te tenía otra vez entre mis brazos. De saber que no era más que un sueño no me habría despertado. Así es que  si hoy amaneces y los pies te están doliendo es porque estuviste toda la noche caminando por mis sueños”
Taberneros-
Como un mar me presenté ante ti. En parte agua y en parte sal. Lo que se puede desunir es no lo que no se habrá de separar.
La gran Broma Final-
 Me dejas que lea el mapa  que ha dejado el agua hirviendo sobre tu piel.
“Incendios”
“Y enfocaré mi mente en ti y en lo que nos costará  reconstruir antiguas catedrales”
-Perplejidad-
Donde hay cenizas hubo un fuego, yo mataría por volver a arder..
Dices  que hay ciertas conversaciones que prefieres  no tener jamás, bien por mi perfecto, han sido años de hacerme el loco y de callar, ciertas cosas que no hay que contar, jamás
Es muy triste no saber gran cosa de la propia vida hasta que ya  es muy tarde y no vale la pena todo el esfuerzo por callar esas cosas que no hay que contar, jamás.
“Cosas que no hay que contar”
Me decías que lo que media entre tu y tu soledad es un trecho que no puedo abarcar, yo me pregunté a mi mismo, solo a un paso del abismo: ¿cómo voy a vivir cuando te canses de mi?
“Cuando te canses de mi”

miércoles, 16 de febrero de 2011

Nacho´s again

Aquest dilluns 14 de febrer va sortir a la llum el nou disc del Nacho Vegas- La Zona Sucia. Diuen que és el disc que documenta  la seva  ruptura amb la  Cristina Rosenvinge. El dia de la seva  publicacio té la seva  ironia i cinisme, molt típic de l´asturià .- Pels que no el  conegueu us  diré  simplement que és el millor cantautor espanyol  dels últims  30 anys. Per mi és una  debilitat  i li tinc que donar les  gràcies perque la seva música  ha estat la meva banda sonora  en molts moments de la meva  vida, especialment  els xungos. És molt hàbil i directe retratant els sentiments . Vinga Nacho, anem a  emborratxar-nos! Salut!