Demà em tornen a operar per sisena vegada en dos anys, i mai se sap el que pot passar.
Abans d´entrar al gran manyac us deixo amb un sentiment de tristor esperançada. El meu vot us va portar a la presó i crec que en som molts que ens canviaríem per vosaltres-
Moltes gràcies per tornar-nos a fer creure en la diginitat de les persones
" La desobediència és la virtut original de l´home. Només amb la desobediència i la rebel.lió es pot assolir el progrés " ( Oscar Wilde)
Amb tots vostès veus il.lustres com les del Peter Gabriel i la Joan Baez, per una sola causa, perque pogueu sortir i tornar a casa amb tots nosaltres.
Si algú no sap què regalar-me i em vol fer-me realment feliç .... que em convidi a un concert del Peter Gabriel. Oh.. siii ....seré el vostre esclau per sempre!!!
L´únic cop que el vaig veure en directe jo tenia 17 anys però vaig quedar absolutament prendat de la seva posada en escena, el seu sentit teatral de la vida, del màxim aprofitament dels recursos tècnics per oferir un espectacle magnífic, sobri, elegant i d´una qualitat extraordinària.
Aquest " in your eyes " dura 10 minuts que desitges que no s´acabin mai i sabreu del que estic parlant
Sé de pròpia mà que les corrents oficialistes tenen molt poder, que el fet de separar-se del camí de la majoria sempre està mal vist. Però què pots fer si t´avorreixes?
Si bé és veritat que el Phil Collins va tenir una carrera musical prou correcta , aquesta sempre va estar encasillada per la comercialitat digna, però sense assumir cap risc, on la llibertat creativa , la llibertat en totes les seves formes, estava delimitada pel que dictava la majoria...
Mr Gabriel sempre va anar a la seva puta bola, amb alts i baixos, amb anades d´ olla i encerts , és a dir, una carrera professional molt humana.
Ara se.l veu serè, tranquil, segur de la direcció presa, sense mirar enrere, perque si mira enrere s´avorreix de l´hòstia. De fet, va agafar l´únic equipatge que valia la pena, la seva dignitat i la millor companyia...
De vegades hom tracta la poesia amb excessiva banalitat.
No tota és bona, cert, però cadascuna d´elles es mereix , com a mínim, un silenci respectuós.
Perque un poema és l´explosió d´un cor apretat, i a un cor no se´l jutja.
Mil.lers de direccions. Cap adreça concreta.
L´altre dia el meu amic Xose-Senen em recomanava que escoltés una versió que corria pel youtube d´un poema recitat en anglès de l´Anne Sexton amb música del Peter Gabriel. No l´he trobada però si que conec la cançó que el fundador de Genesis li va dedicar a la poeta suïcida: Mercy Street. El carrer de la Misericòrdia ( quina paraula més bonica!).
Aquest post és per totes les poeteses que conec: Helena, Carme, Glòria, LLuna, Montse, Galionar( i perdoneu-me si me´n deixo alguna). Hi ha gent que no s´ho creu, però escriure com ho feu vosaltres és molt, molt difícil.
Diuen que són paraules ..... ja.
Palabras( Anne Sexton)
Ten cuidado con las palabras,
incluso con aquellas milagrosas.
Para las milagrosas hacemos lo mejor posible,
a veces se enjambran como insectos
y dejan no una picadura sino un beso.
Pueden ser tan buenas como los dedos.
Pueden ser tan confiables como la roca
sobre la que apoyas tu trasero.
Pero también pueden ser tanto margaritas como moratones.
-
Aún así, estoy enamorada de las palabras.
Son palomas que caen del techo.
Son seis naranjas sagradas posadas en mi regazo.
Son los árboles, las piernas del verano,
y el sol, su apasionado rostro.
-
Aún así, me fallan a menudo.
Tengo tanto de lo que quiero decir,
tantas historias, imágenes, proverbios, etc.
Pero las palabras no son lo suficientemente buenas,
las equivocadas me besan.
A veces vuelo como un águila,
pero con las alas de un gorrión.
-
Pero intento tener cuidado
y de ser suave con ellas.
Las palabras y los huevos deben ser tratados con cuidado.
EN aquest bloc ja havia penjat la fantàstica cançó " Don´t Give Up" que va fer amb la Kate Bush.
Ara el Peter Gabriel ha tret un nou Cd amb noves versions de velles cançons.- Dues d´elles, de les que més m´agraden, són el "Games without frontiers"( amb la gran ... if looks could kill they probably will") i una immensa " Solsbury Hill"-.
A gaudir-les
El divendres vaig sortir amb un bon amic meu, un tio que el seu objectiu més proper és córrer 1 km en menys de 5'30m. És increïble que el seu futur laboral es concreti en tal xorrada, però les coses estan molt difícils( n´hi han masses que no en són conscients i passen de tot) i dono fe que el xaval està lluitant contra tot el que ell és per aconseguir-ho.
Sota la influència subliminal de dos gin tonics i una botella de vi negre vam caminar un parell de vegades el nostre poble . No vam parar de riure ni un moment i per Déu que la seva situació personal no és per descollonar-se de res.
Ell i jo ens semblem com un ou a una castanya i encara que ell no ho sàpìga l´admiro profundament. No té res material però està envoltat de gent que l´estima i que l´aprecia per la seva noblesa, per dir el que pensa, per mullar-se, per no amagar-se, per donar la cara en tot, per que és molt bona gent....
De veritat que li desitjo que superi les proves de setembre. Però si no ho fa segur que trobarà moltes espatlles en les que abraçar-se i això nens és un puto privilegi.
Jo sense cap dubte li oferiré la meva com ell me la va oferir l´any passat.
Però escolta´m bé, per fer el que fan en el video necessitaré mitja dotzena de gin -tònics... Mariconades, les justes.
