Mostrando entradas con la etiqueta Elliot Smith. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Elliot Smith. Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de noviembre de 2017

Entre las estrellas- Between The Bars- Elliott Smith


Entre las estrellas

Tuve una oferta  irrechazable. Elena había  bajado del  segundo piso y entró en mi despacho  con un ímpetu insospechado, propio de una ilusión que había llegado por sorpresa.
Irremediablemente emocionada ( lo que  la  hacía particularmente bella)  me  explicó que  Julia, su mejor  amiga, le acababa de  regalar un  fin de semana  en una  casa  rural de la Cerdaña.  Aunque  nerviosa, jamás perdió aquella sensualidad que tanto me gustaba  cuando separaba  la melena  rubia de  su frente. Me preguntó si quería ir con ella.
Me inquirió de que no tenía demasiado tiempo para decidirme ya que  Julia  había tenido el infinito buen gusto de  no obsequiarla con  una  de aquellas  cajas  horteras ,  con libros, fotos y ofertas… propia de la  gente que no se  curra los  regalos. El viernes  nos esperan a las seis de la  tarde  en la  fonda de  Can Martinet.
Las perspectivas eran inmejorables. Dos adultos con sus compromisos bien distribuidos, la cartera llena, la soledad incierta y las exigencias siempre superficiales.
Cambiaría el traje  por esos tejanos de  doscientos euros que nunca encuentro el momento de ponerme, esa camisa muy de marca que compré por comprar en la Roca y esa chaqueta “bomber”  azul eléctrico que pillé de oferta en Internet. Compraría el último vino recomendado por la Vanguardia y el foie que me recomendase María, mi dependienta-gurú delicatessen de l´Eixample.
Elena se depilaría las piernas y lo que no son las piernas. No iría a la peluquería por no parecer pretenciosa. Escogería bragas  y sujetadores de riguroso conjunto y habría decidido chupársela si la regla tenía la mala leche de avanzarse tres días.
La primera  noche, cena, chimenea y polvo.  Una primera  mañana con un desayuno interminable, un paseo, un  restaurante,  una siesta, una visita fugaz a las Iglesias Románicas de la zona. Nos acabamos el vino, el  foie y volvimos a follar.
El domingo amaneció correcto. Me desvelé  y  compré croissants y periódicos. Nos mirábamos mientras levantábamos las tazas de café con leche. Sonrisa indulgente.
¿ Se habrá  fijado en ese  grano que me va creciendo detrás de la oreja? Creo que es cáncer. Yo estoy muy preocupado. ¿ Lo estará ella?
No puedo pretender  nada más de lo que yo doy, que es  un “nada” disfrazado de un buen rato. Las intersecciones que se dan mutuamente vida se difuminan. Las líneas  paralelas son las  absolutas vencedoras.

Tercera mordedura al croissant. Le cojo la mano y las miradas se dan las gracias. Elena se  duerme después del segundo túnel.
¿ Para qué darnos una oportunidad si  ya le  he visto las tetas?  Me invade una incómoda pereza. Pienso en la  agenda de mañana, en todos esos grandes objetivos. Empieza el partido . Elena ya  ha desaparecido.





Entre las estrellas

Bebe nena, quédate despierta toda la noche
Con las cosas que pudieras hacer
Que no harás , pero que deberías hacerlas
Nunca verás el potencial que tú tienes
Las promesas que harás sólo por hacer
Bebe conmigo ahora
Y olvida por completo la presión de los días
Haz lo que digo y yo te haré estar bien
Y llévate lejos esas imágenes
atascadas en tu cabeza
La persona que fuiste
Y que no quieres cerca nunca más
Esa que te empuja y arrastra
y que no se doblegará a tu voluntad
Aún así me la quedaré para mí


Bebe nena, mira las estrellas
Te besaré de nuevo, entre las estrellas
Donde te veo allí, con tus manos al aire
 Esperando finalmente ser atrapada
Bebe una vez más y te haré mía
Te mantendré apartada,
 en lo profundo de mi corazón
Separada del resto, dónde me gustas más
Y donde guardo las cosas que olvidaste
La persona que fuiste
Y que  no quieres cerca nunca más
Esa que te empuja y arrastra
 y no se doblegará a tu voluntad

Aún así me la quedaré para mí

sábado, 26 de septiembre de 2015

I FIGURED YOU OUT - ELLIOTT SMITH-MARY LOU LORD

Que Elliott Smith tenia  una sensibilitat  fora de  lo normal  ja  ha quedat clarament tradüida en aquest  bloc.

Aquesta és una altra  cançó que  va  cedir a una  “ Singer songwriter” una mica  rareta  que es  deia   Mary Lou Lord i aquest  any  ha tret nou disc ( ja el tinc però no tinc tant temps a la meva vida)

Aquesta  cançó  parla una mica  d´una sub-espècie de  gilipolles, que es diuen  els “tonti-jardinensis “, que segons el meu  diccionari són aquell  tipus de  gent que  es dedica a cuidar el  jardí dels  que estimen   perque tot funcioni a les seves vudes , que no es donen compte ni saben d´on prové la seva  felicitat, la seva tranquilitat, la seva llegitimitat per fer el que els roti.

Els emplaço a la  rebel.lió. I si tot i les trepitjades estimen  el seu  jardí, que el deixin regadet i pulidet , que el seu  amo cregui que és millor del món i  ells  se´n vagin, subtil i discretament, a  buscar-se la vida com puguin





Tranquil  que et comprenc.

T´he  vist com la mires
cada  vegada que  passa pel  replà.
Ves i simplement parla-li
Ella és algú a qui  adores .
Jo m´he  acabat acostumant, de bon rotllo,
a ser l´única a  qui tu  ignores
Quan sóc  algú que  realment t´estima.
Són coses  que  ja  he vist abans…..

Ets totes les  classes de  color  possible,
No hi ha res  que  tu no puguis demanar
La teva  ambició, les  teves promeses,
la teva addició a la  fama .
I avui dia,  on tothom  té el signe del dolar
escrit  darrera  el seu  nom .
Quan algú de veritat  t´estima
tu el tractes igual que als  altres

Així que continua  endavant  i aixeca´t.
T´importa una merda el  verí que escolliràs
O a la persona  a la que faràs servir.
Segurament hauria de ser jo no?
Segurament hauria de  ser jo  no?


Hi ha com una  mena  de trituració tranquila
que es cola  sigilosament per la teva  finestra
d´algú que  esta bojament enamorada de tu
i que tu mai ho sabràs
Recolliré  tota la  merda  del teu voltant
i ho deixaré  tot  ben polidet ,
I et deixaré en el mateix lloc en el que et vaig trobar.
Tranquil… que et comprenc

I la  versió destripada de l´Elliott





jueves, 17 de octubre de 2013

Una peli, una cançó de l´Elliot Smith i un mig aniversari (ocult)

Us recomano que  veieu una peli que es diu “ Invierno en la Playa “ .  És  una d´aquelles  pel.lícules  de diàlegs, clàssiques i ben explicades( sense pijeries i anades d´olla  a lo de “soc-autor-i-mira-que-xulo-soc”), protagonitzada per un escriptor i els seus dos fills també escriptors.  Molt ben escrita  i sobretot  amb una banda sonora que   fa girar d´esquena.-

En un moment determinat  la filla li pregunta a un candidat a nòvio que quina és la seva  cançó preferida.. i el tio li diu que  “Between the bars” del gran geni i malograt suïcida Elliott Smith.

La poesia és esencialment  interpretativa  i aquesta cançó ha estat  estudiada  des de una  doble vessant., una de clàssica entenent  que es  un diàleg amb una  dona, i una  altra  que diu que és un diàleg d´un alcohòlic  amb la seva pròpia droga.

Qualsevol és possible , i heu de  triar  sempre la que més us arribi , però la  cançó és, en si  mateixa d´una  bellesa  tremenda.

No obstant  però  i aquí ve  el meu (ocult) homenatge  i sincera admiració .... per molts mig  anys

De vegades crec que ens  fixem massa  en els que ens putegen,  envegem als triomfadors i alhora  també venerem  massa  als perdedors, als  herois  caiguts, als que ja no hi són. Sovint ens  oblidem dels que van guanyant les  seves  petites  guerres  dia  a dia , aquells que són suport d´altres, de tots aquells que valoren la  vida  i lluiten per  fer-la més  vida.

Ho sento per tu Elliott





Entre els Bars

 Beu-t´ho tot nena! Queda´t desperta tota la nit
amb totes aquelles coses que no vas poder fer,
les que no faràs mai però que podries  fer-les.
Tot el potencial que tu mateixa tindries
I que no sabràs  mai veure
Les promeses  que tu només faràs 

Beu amb mi ara i oblida´t de  tot,
de tota la presió dels dies .
Fes el que  jo et digui
I ja veuràs com  et sentarà bé
I m´emportaré totes aquelles
Imatges  que s´han clavat en el  teu cap.

Les persones que tu hagis sigut abans
però que  ja no vols  mai més al  teu  voltant
però que presionen  i  presionen
I que no  cediran a la  teva voluntat.
Tu tranquila, que jo faré que estiguin quietes

 Acaba-t´ho de  beure tot  amor ,
Mira les estrelles
que jo et besaré una altra vegada 
entre els  bars,
just on t´estic veient ara
amb les  teves  mans  a l´aire
esperant que finalment
siguin atrapades per algú

 Beu una vegada més
I et faré meva .
Et mantindré apartada
en les profunditats del meu cor,
separada de tota la resta
així és com més m´agrades,
on guardo les  coses
que un dia vas  oblidar

Les persones que tu hagis sigut abans
però que  ja no vols  mai més al  teu  voltant
però que presionen  i  presionen
i que no  cediran a la  teva voluntat.
Tu tranquila, que jo faré que estiguin quietes

domingo, 17 de febrero de 2013

Elliot Smith/Bon Iver( Birdy)- Parèntesi

He de marxar uns dies a Can Frost. Tinc quatre cartes per donar-li i aprofitaré per estar amb ell i que m´expliqui coses.

El temps se´ns passarà ràpid perque estem bé els dos junts, a gust, relaxats, cuidant-nos i entenent-nos l´un a l´altre.

Ens sentarem en el porxo de la  complicitat i veurem la gent passar, i ens entretindrem en distingir-les entre rutinàries i emotives.

A aquestes últimes les abraçarem o deixarem que ens  abracin com companys de viatge que som.

A les primeres les  intentarem sacsejar i remoure per veure si treuen el que tenen dintre. Els direm que ell i jo ho hem  vist, percebut, intuit i que no ens podem permetre el luxe  de que passin inadvertits.


El meu  fins ara té el nom de  dues cançons , d´un que ja no hi és i d´un que espero que continui molts anys.

Vigileu que la seva emoció és adictiva....




Elliot Smith ( Waltz 2)

Segon vals

Primer el micròfon, després mitja cigarreta
Cantant el Catthy´s Clown.
Aquell és l´home amb el que ara està casada.
Aquella és la dona amb la que ell recorre la ciutat.

Ella sembla que està serena.
Sembla que ho està, suposo.
Qui ho pot saber realment?
No mostra cap tipus d´emoció
Mira al buit  com una nina xinesa morta .

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.

Ara ja  ha  acabat i sembla
que crida a algú conegut.
Estic content que la meva memòria
estigui tan aillada
perque sé que ho estic fent bé,
hora a hora, nota a nota.

Ara ve la venjança en el compàs.
Tu no ets bo per ella!
Tu no ets bo per ella!
T´ha quedat clar?

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.

Avui estic aquí, disposat a quedar-me,
Quedar-me i quedar-me.
Estic cansat, estic molt cansat

Sóc el testimoni d´aquesta escena substituta,
encara continua sent massa fort per mi,
Petons i abraçades  mare!
Tot està bé!
No hi ha res dolent!

Digue-li a aquell Sr amb els plans impossibles
que només vull que em deixi en pau,
tot sol en el lloc on no puc cometre errors
en el lloc on tinc tot el que necessito.

Ara mai t´arribaré a conèixer
Però tot i així t´estimaré.




Skinny Love( Bon Iver)

Amor debilitat


Vinga amor debilitat!
Només fa un any que dura,
Posa-hi una mica de sal.
Nosaltres mai vam estar aquí.
Mirant la pica plena de sang
i el contra-xapat trencat.

Li dic: amor meu, trenca-ho tot!
Talla tots els lligams
I deixa´m caure!
Però en aquest moment,
Aquesta ordre és massa forta.

Et vaig dir que fossis pacient!
Et vaig dir que estiguessis bé!,
Et vaig dir que fossis equilibrada!
Et vaig dir que siguessis amable!

Demà al matí continuaré aquí amb tu
Però serà d´una altra manera,
Perque jo tindré tots els tickets
Però les multes seran totes teves.

Vinga amor debilitat!
Què va passar aquí?
Ens vam alletar d´esperança
En sostenidors massa lleugers.
La càrrega de tristesa esta tan plena
Que fa  lenta fins i tot la separació.

Et vaig dir que fossis pacient!
Et vaig dir que estiguessis bé!,
Et vaig dir que fossis equilibrada!
Et vaig dir que siguessis amable!

I ara que el teu amor està malgastat,
Digue´m qui dimonis era jo!
Estic trencant  tots els ponts
Fins arribar als teus límits!.

Qui t´estimarà?
Qui lluitarà?
Qui caurà darrera meu?