sábado, 5 de enero de 2019

BRANDI CARLILE-PARTY OF ONE


És incomprensible com  encara  hi han persones que volen definir l´amor i limitar-lo mes enllà de la llibertat i els  sentiments de  cadascú.

Les definicions encorsetades no poden lluitar contra allò que sentim.

La Brandi Carlile escriu  aquesta  cançó de dones que s´estimen  amb una delicadesa extrema, una delicadesa que no tenen  ni Abascal ni Casado ni Rivera. I així ens  va.,....





FIESTA   PARA SÓLO UNA

El camarero envió esto a la mesa, la fiesta de uno
La única otra alma solitaria en este lugar
Y entonces estás terminando tu café
Pero entonces, ¿dónde vas a correr?
¿Dónde conseguiste esa mirada en tu cara?
Siempre debes dejar que el sol termine con  tu enfado
Deja que te queme para poder dormir
Acercalo al peligro
para que se  rinda y se  retire
Canta  a tu triste alma para poder dormir


Te amé la primera vez que te vi
Y sabes que todavía te amo
Pero estoy cansada
Y soy tuya


Ni siquiera pienses en tu libertad
O tomar ese vuelo
O volver a su promesa después de luchar por lo que está bien
Porque tus cascaras de huevo y tus declaraciones correctas
Y tus palabras armadas hasta los dientes
Son tigres de papel ahora
Oh, tus constantes comidas de  cabeza y tus bebidas secretas
Te están dejando más y más sola
Y niña, puedes intentar cerrar la puerta detrás de ti
pero nunca se  va a cerrar del todo
Porque cuando estás en casa, ya estás en casa


Estoy cansada
Estoy cansada
No quiero ir a casa nunca más
No quiero tirar piedras nunca más
No quiero tomar parte en la guerra


Te amé la primera vez que te vi
Y sabes que todavía te amo
Te amé la primera vez que te vi
Y sabes que todavía te amo


No quiero tener la razón nunca más
Señor, no quiero pelear nunca más
Ya no quiero estar de tu lado núnca más

Estoy cansada
Ésta no soy yo
Y me voy


Oh, estoy cansada
Y estoy llegando a casa
 Porque soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Soy tuya, soy tuya



Nota.- aquest és l´enllaç  per veure  el video  oficial  amb una  extraordinària Elizabeth Moss( ves per on, la protagonista de The Handmaid´s Tale".. el conte de la  criada

https://www.youtube.com/watch?v=FW5xe1FpDfQ


KILLER-PHOEBE BRIDGERS

El seu Ep conjunt amb la  Lucy Dacus  i la Julien  Baker ( Boygenius) ha  estat  una  de les  grans  sorpreses de final d´any

Aquestes  noies  tenen un  talent especial

Per ara  un tast de l´últim video de la Phoebe. Magnífic







Asesina( Killer Phoebe Bridgers)

A veces  creo que soy una asesina.
Te asusté en tu casa,
Incluso me  asusté a mi misma
Al hablar  sobre Dahmer en  tu sillón.
Pero no puedo  dormir  al lado de un cuerpo
Aunque no corra  peligro de  muerte
Pero  estoy segura  de que te echaría tanto de menos…
Fingiendo estar dormida
Para contar  tu respiración.

¿Puede  la  asesina que hay en mi
Domar tu fuego?
¿ Queda algo que podamos hacer
Para nosotros mismos?

Estoy harta de las persecuciones
Pero aún tengo sed de  sangre
Y no puedo  hacer nada para evitarlo.
Pero cuando  esté  enferma  y cansada,
Cuando mi  mente apenas este  allí,
Cuando una máquina me mantenga con vida
Y esté perdiendo  todo mi  cabello
Siempre estare esperando que  beses
Mi podrida   cabeza
Y acabes tirando del  enchufe.

Quiero que  sepas
Que  he  quemado todas las listas de canciones
Y que te  he  dado todo mi amor
¿Puede  la  asesina que hay en mi
Domar tu fuego?
Sé que  hay algo que nos está esperando a ti y a mi
Pero  estoy harta de las persecuciones
Pero soy una estúpida  en el amor
Y no puedo  hacer nada  para evitarlo
Y no puedo hacer nada para evitarlo

jueves, 3 de enero de 2019

EL CONTE DE LA CRIADA JA HA ARRIBAT- NACHO VEGAS


Corria  l´any  2015  quan   vaig  llegir  " Sumisión " de l´imprescindible Houellebecq. Narrava d´una  forma  absolutament  cruel , el  futur  distòpic de la seva estimada  França. En ella, una formació moderada  islamista  derrota als  Socialistes   i al Front  Nacional  i comença a governar l´Elisi.

D´una  forma subtil  i gens agressiva  va  implementant les costums islàmiques   en tots els  estaments , començant pel  bressol de la  cultura com és  la Universitat, on  dóna  classes  el protagonista d´aquesta excel.lent novel.la.-

Con a  intel.lectual  progressista  es  resisteix a abraçar la  fe islàmica  com a  premisa  per poder  continuar  fent la seva tasca  docent . Al  final es produeix la seva "sumissió"  quan veu  que tothom prefereix la no-confrontació,  quan veu el  buit moral d´una societat que s´ha tornat  tan  gandula  que  prefereix  que els  altres els  diguin què han de pensar i com   han de  fer les  coses, la poca entitat de les personalitats, dibuixades  per tòpics  i per la por a ser  un desplaçat, un refugiat dins  la seva  pròpia espècie. El protagonista  acaba  cedint  per la promesa d´una pol.ligàmia  amb dones molt mes  joves que ells, després una  vida sexual fracassada, buida de  tot sentiment, plana  com  qualsevol programa de televisió, sense profunditat, sense  motius, sense  objectius.

Quan  vaig llegir  ahir  que  VOX  condicionava  el seu recolzament al  nou govern andal.lús  a que  s´aturés  el programa  de mesures  contra la violència de  gènere, vaig pensar: "El conte de la  criada" ja  ha  arribat,  ja no és  distòpic. La  força bruta en contra de la  raó. Per què  renunciar a  la comoditat en la que  els  homes  han regnat tota la seva  vida ? Per què no la  tornem a implementar? Per què no les  fem servir com a  màquines  folladores, quan  calgui reproductores? Per què no  castiguem  si no hi han morts?

Què hi trobem  en aquest  substrat?. Hi dono  voltes i voltes  cagat de por, esparverat de  tanta luxúria despòtica....

Només   se m´acut una raó que ja esgrimia  en " els motius  d´ un independentista".

El món actual es  divideix entre tontets incults  i espavilats sense  escrúpols . Els  intel.ligents socials s´estan arrenglerant  el el Gueto que predeia  el  gran Cohen  en la seva " in my secret life".

Als  tontets   incults  se´ls  entreté  amb  programes  de neurones   planes, barbetes  enclenxinades  i tetes operades que es  barallen  i s´insulten  entre ells. Debats  intel.lectualissims sobre l´Univers Pantoja, programes de  cançonetes xorres, banderetes, patriotisme i futbol.

I quan  és  hora de que es  mullin ( votin) aleshores  els  espavilats els inflen un cap, desposseït de  qualsevol  capacitat  crítica,  amb la por. Por  als  moros que han vingut a terure´ns  el lloc  de  treball i  a  violar  les  nostres  dones, i a imposar-nos la seva  cultura ( és terrible  sentir  a les  noticies  qua  a un poble de  Jaen  amb un  25% d´ atur no es  trobaven  jornalers  per  anar a recollir  olives....=) Ningú  els   ha  explicat que  cap  país d´Europa  seria  en l´actualitat  econòmicament sostenible sense  la mà  d´obra migrant. Por  als que pensen diferent , als colpistes, sedicionistes i malvats  independentistes  que  volen fragmentar  el sacro-sant imperi Espanyol, quan la  majoria no coneix  ni els  seus propis  veïns  d´escala. Ni els coneix, ni els  volen conèixer  si no es  per  dir  que era una persona  molt agradable  quan  alguna  tele  li pregunta  per  alguna desgràcia-..

I ens queden  els  espavilats sense  escrúpols,  els  empresaris àvids de  diners que cada  dia  dinen a  Restaurants de   mínim  50 euros  el cobert  i diuen que  pujar  100  euros  el salari mínim  és  un suicidi  econòmic. Els treballadors que no els importa  mentir, ni  baixar-se  els  calçotets  per mantenir  el poder  sobre els  altres companys. Els polítics  que  han abandonat el sentit comú per una  casa  a Las  Rozas o per assegurar-se  el seu propi futur en un Consell d´Administració, o per   continuar  manant  i que per manar  els  tinguin por , i amb aquesta  por poder continuar oblidant-se de  si mateixos, del que un  dia  van ser, del que un  dia  van sentir pels altres. La por ens  fa vulnerables, i ser vulnerables  és  el paradigma de l´egocentrisme més  sanguinari

És per  això que tots  els altres ens refugiem en manifestacions  que volem  pacífiques   perque  ens  va bé, ens  va millor que no exposar-nos a que ens trenquin  la  cara.... Em fa gràcia  que  parlin de la revolució pacífica de Ghandi.... Més de  500 milions de persones  contra 100.000 colons anglesos. Ja ho podia  fer-ho en pau, perque  si s´enfadava...... tenia  molta  gent  al darrera  no? I els  anglesos  seran uns  cretins, però no són idiotes. Qui tenim  al darrera  nosaltres ? A ningú... Se´n riuen del  nostre "pacifisme" quan  només  hem sortit al món quan  ens  han repartit garrotades contra  idees.-

Però el conte de la  criada  va molt  més enllà. Quan ningú  parla de tendresa, de  renúncies  pactades  amb  un mateix com  deia  Martí Pol, quan tothom  parla de  diàleg sota  la premisa de no perdre. Ningú  diu, val jo prefereixo no tenir-ho tot perdo  aquesta  vegada,   però  fem el favor de  no enfadar-nos més. Ja ho deia  Dylan  " l´home  ho vol tot i ho vol a la seva  manera"

El càncer  m´ ha tornat meravellosament dèbil i vulnerable. Han passat dos  anys de treball  i enfermetat  duríssim  i he assegurat el futur de la  meva dona i els meus dos fills, Però jo sóc   un altre, he abandonat les competicions,  he deixat de perdre  el  temps amb gent que no  he deixat d´estimar  però que creuen  que el més important es  guanyar, tenir  la  raó  sense  importar-los els  cadàvers que  es deixin per el camí. No té cap sentit   intentar-ho amb qui és un moribund social deia  Dylan. Ara  em  dedico a  emocionar-me per tot. L´Arnau i l´Albert només  fan que  riure´s del seu pare: EL PAPA  JA PLORA. M´emocionen els whassaps de tanta i tanta  gent  que pregunta pel meu estat de  salut, i que  ho  fan sense importa.los  cap desavineça que  haguem tingut en el passat o en el present, gent com  cal que són persones  abans que trepes cap un cim on només  regna la solitud. I la  meva gran riquesa  actual és no sentir-me sol i el  meu motiu  per  seguir la lluita  és tampoc deixar-los sols  a ells. Tota la  resta m´importa una puta merda.