Ja tenimaquí el nou Cd dels Decemberists… i comsempre és imposible que puguin decebre. Una altra obra magna del
popamb cançons enganxoses i irònicamentsubtils com aquesta “once in my life”, o … la
manera d´omplir quatre minuts decançó amb
quatrefrasesmal comptades i que sonin de puta mare.
A veure sivenenpel país d´una punyeteravegada,
que a aquests noens els podem perdre.
És molt dificil trobar un grup tan bo i tan consolidat com els de Portland. El Colin Meloy escriu un pop diferent, ple de referències literàries i moltes vegades molt dificil de traduir
Són la meva debilitat. Us torno a enviar a altres cançons que vaig traduir del seu últim disc " The lake song" i " A beginning song"
Però ara toca alguna d´antiga que us diu bàsicament que són bons des del principi
Ja ho vaig dir-ho al mes
de gener. Aquest será un dels
meus discs de l´any. I de moment està a la segona posició( molt a
prop de la primera) , que ja sabeu tenen
els Dawes.
D´aquest Cd vaig traduir una meravella que es deia The
Lake Song , que formarà part de les
imprevistes miniatures , però aquesta peça, delicada i trencadissa com una obra d´art em
té el cor robat.
Cada vegada que diu “ Is you my sweet love” se m´arrissa tot el que pugui
ser arrissable.
Doneu-li una oportunitat,
doneu-li temps,( com totes les coses
bones de la vida) i us enamorarà.-
Segur.
Una cançó per començar
Comencem a
coordinar els nostres paisatges
I deixem que
ells mateixos es posin en ordre,
Que ells mateixos es
posin en ordre.
Sigues
condescendent i calma la
revolta que tens en el teu cap,
Al final et trobaràs
a tu mateix.
Al final et trobaràs
a tu mateix.
Estic
esperant….
( Hauria d´estar
esperant?)
Tinc
ganes…
( hauria de tenir ganes?)
Quan tot està
al meu voltant
Quan tot està
al meu voltant
Documenta el món
dins la
seva pell,
La veu de la
teva canella
El timbre de les
teves extremitats.
I ara comença a treure a patades
Cada totxana
Per arribar a centrar-te en el teu cor,
El teu cor brillant.
Estic esperant….
( Hauria d´estar esperant?)
Tinc ganes…
( hauria de tenir ganes?)
Estic il.lusionat.
( Hauria d´estar il.lusionat)
Quan tot està al meu voltant
Quan tot està al meu voltant
És la llum del sol?,
Són les ombres?,
És aquesta calma?
És el treball?,
És el batec del cor?
És l´oceà?
Són els nois?
Ets tu, dolç amor
meu,
Dolç amor meu
Oh amor meu,
Oh amor meu….
I la llum, aquesta
llum brillant
I la llum, aquesta
llum brillant
I la llum, aquesta
llum brillant
Quan tot està al meu voltant
Quan tot està al meu voltant
Quan tot està al meu voltant
Demà torno a treballar. Després
del 4.323 tornarem a posar el
número 1
Però aquest any el
rotllo és diferent.- D´ entrada el meu
nou jefe pel meu cumple m´ha regalat dues entrades collonudes perque la
Montse i jo ens escapem a veure el LLeó de Belfast
al Liceu.
Els meus Reis de casa han estat un viatge a Nova York
amb el meu tete Albert i dos amics més de
Tudela que farem probablement a finals d´abril-( no us podeu imaginar la il.lusió que em fa córrer per Central Park amb el Things have changed de Dylan).-
Els riscos poden portar catástrofes però també poden portar grans , nous i vitals
descobriments… si ho poso tot en una
balança … he sortit guanyant
per golejada (.)
Jo abans també era un dels que s´esperava que els
altres es fotessin la gran hòstia apalancadet en la meva comoditat. Però
això era abans.
Vinga nois, anem per feina!
Primera setmana
de l´any i amb
aquesta nova aura de
gitano-pitonisso que
m´he auto- infundat us puc
avançar que serà si no el millor, un dels millors discos de l´any…
JODER, JODER
JODER … QUE BO QUE ÉS EL “ WHAT A
TERRIBLE WORLD, WHAT A BEAUTIFUL WORLD”… DELS THE DECEMBERISTS….
Fa quinze dies que no el paro d´escoltar, quina xulada, quin pop més ben parit, quina qualitat
tenen els de Colin Meloy….
Y para muestra un botón… és
difícil superar la
delicadissima fragilitat d´aquest retrat
d´amor adol.lescent. No puc parar d´escoltar-la
LA CANÇÓ DEL LLAC.
( LAKE SONG)
Quan baixàvem al llac
Ens estàvem
tirant pedres tota l´estona
I condemnàvem
a mort a tots els animalons
prenent-els-hi foc.
I jo.. vaig fotre-li
una calada al teu cigarro
Que pessigava entre
els meus dits fins que moria
mentre el sol es cremava lentament
sobre la ràdio.
Digues que ho faràs,
Digues que ho faràs
O que no seràs capaç
de fer-ho
Tu…
Fes el que vulguis.
Sigui com sigui
T´has equivocat
tota la
teva vida.
No és veritat?
Això és tot el que
puc dir.
Que t´hauria esperat fins que baixés el nivell
De l´aigua de
tots els oceans
I que totes les ciutats
enfonsades
Es mostressin al descobert
només per tu .
Però tu no ho faràs oi?
Perque tu mai fas
res.
I fins i tot el sol es
fonia
Dolç com la melassa.
I jo… que només en tenia
17
I era un místic
terminal
Ho vaig deixar-ho tot
escrit
I vaig enviar-ho tot a
la merda,
Mai vaig
parar-me a pensar
En el preu que hauria de pagar.
I tu…
Tota sibil.lina, reclinada en aquell banc
Em vas deixar fet pols
I encara em vas
lligar més a tu
Dient les coses
que faries
I les que no faries.
En veritat
Mai em vas donar cap
pista.
I ara que ens aixequem per maleir des del nostre jardí
A tots aquells joves
vilans( villanos) del raval
I tota la seva piara
de fills
bastards .
Torna a mi ara mateix,
amor!
I en la finestra
d´aquell vagó de l´estació
Deixa el fantasma de
les teves dues petjades
Perque elles se´m puguin aparèixer com un encanteri
