Aquest cap de setmana estic disfrutant de veritat.
He dormit, he traduït, he fet Cds
per les meves cartes, només falten dues
hores per la gran escudella del meu papa amb les meves germanes etc etc … i aquesta tarda me´n vaig amb els meus fills .
Qui vulgui més de la vida és que està literalment tarat.
Bé, rectifico, una mica més de
sexe tampoc estaría malament, però no és lícit abusar. A aquestes
alçades que no em trenquin la
tranquilitat en la que estic vivint ara….
Us explico. Aquesta setmana he
començat a escoltar un disc de les
germanes Wainwright, les
germanetes del gran Rufus, la Martha i la Lucy Rose.
És un disc molt íntim de balades i cançons bressol… Crec que gairebé totes són versions.
Una d´elles és
una versió del “MAIBENPROUVALORAT”
Townes Van Zandt. I que es diu .. OUR MOTHER THE MOUNTAIN.
Encara no ha
sortit una versió prou clara de
les Wainwright Sisters així que us deixo amb l´original i amb una versió d´uns paios que a mi també m´agraden molt que es diuen “ Great
Lake Swimmers”
Tnak you God
for life, love and music!
Vinga! Una mica de màgia…..
LA NOSTRA MARE… LA MUNTANYA
La meva amant ve cap a mi , porta una
rosa en el seu pit,
La lluna púrpura està ballant envoltant tot el seu cabell negre.
I les dames d´honor estan
dempeus sota la meva finestra.
I el sol s´aixecarà
aviat entre allò que és mentida i allò que és just.
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Ella em diu que prové de la nostra mare “ la muntanya”
La seva pell li queda perfecta i els seus llavis no
saben mentir.
Silenciosament llisca
un medalló del seu coll
I el gira lentament davant dels meus ulls
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
La miro, l´estimo
, i la desitjo tocar.
El vestí de satí que
porta és d´un blau resplandent.
A fora de la
meva finestra les seves dames estan
dormint.
Els meus
gossos han sortit a
caçar,
Els seus udols semblen molt propers.
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Així que busco les
seves mans I els seus ulls es tornen
verí,
I els seus cabells es
transformen en estelles
I la seva carn es
transforma en salmorra,
Salta per tota l´habitació i es palplanta davant de la
finestra cridant:
Estic segura que el
teu primer fill será cec.
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Es va llençar a
la foscor de la nit,
Va obrir els seus llavis però no va dir res,
Jo vaig baixar
volant per les escales
Vaig córrer cap el
jardí.
No vaig trobar-hi cap
rastre
Del meu únic i veritable amor
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Així que quan caminis
per aquestes muntanyes,
Tingues en molt de
compte a qui estimes.
Et juro per la nostra mare, la muntanya,
Que el que et dic és veritat;
L´amor no és cap dona amb el cabell
tan negre com la mitjanit
I que porti un vestit de
satí d´un blau resplandent
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
