domingo, 29 de noviembre de 2015

OUR MOTHER THE MOUNTAIN/TOWNES VAN ZANDT/GREAT LAKE SWIMMERS

Aquest  cap de setmana  estic disfrutant de  veritat.

He dormit, he traduït, he fet Cds per les meves cartes, només  falten dues hores per la gran escudella del meu papa amb les meves germanes  etc etc …  i aquesta tarda me´n vaig  amb els meus fills .

Qui vulgui més de la  vida és que està literalment tarat.

Bé, rectifico, una mica més de sexe  tampoc estaría  malament, però no és lícit abusar. A aquestes alçades que no em  trenquin la tranquilitat en la que estic vivint ara….

Us explico. Aquesta  setmana he  començat a  escoltar un  disc de les  germanes Wainwright, les  germanetes del  gran  Rufus, la Martha i la Lucy Rose.

És un disc molt íntim de   balades i cançons  bressol… Crec que  gairebé totes són  versions.

Una d´elles  és  una  versió del “MAIBENPROUVALORAT”  Townes Van Zandt. I que es  diu .. OUR MOTHER THE MOUNTAIN.

Encara no  ha  sortit una versió  prou clara de les Wainwright Sisters  així que us  deixo amb l´original  i amb una versió d´uns paios que a mi  també m´agraden molt que es diuen “ Great Lake Swimmers”

Tnak you God  for life, love and music!

Vinga!  Una mica de màgia…..




LA NOSTRA MARE… LA MUNTANYA

La meva amant  ve cap a mi  , porta una  rosa  en el seu pit,
La lluna  púrpura està ballant  envoltant tot el seu  cabell negre.
I les dames d´honor estan dempeus sota la meva finestra.
I el sol s´aixecarà aviat  entre allò que és  mentida i allò que és just.

I canta una  tonada: Lo, lorelai, lo

Ella em  diu que prové de la nostra mare “ la muntanya”
La seva  pell li queda perfecta i els seus llavis no saben mentir.
Silenciosament llisca un medalló  del seu  coll
I el  gira lentament davant dels meus ulls

I canta una  tonada: Lo, lorelai, lo

La miro, l´estimo ,  i la desitjo tocar.
El vestí de satí que porta és d´un blau resplandent.
A fora de la meva  finestra les seves dames estan dormint.
Els meus  gossos  han sortit  a  caçar,
Els seus udols semblen molt propers.

I canta una  tonada: Lo, lorelai, lo

Així que busco les seves  mans  I els seus ulls es  tornen  verí,
I els seus  cabells es  transformen en  estelles
I la seva  carn es  transforma en salmorra,
Salta per  tota l´habitació i es palplanta davant de la finestra cridant:
Estic segura que el teu primer  fill será cec.

I canta una  tonada: Lo, lorelai, lo

Es va llençar a la  foscor de la nit,
Va obrir  els seus llavis però no  va dir res,
Jo vaig  baixar  volant per les escales
Vaig córrer  cap el  jardí.
No vaig trobar-hi cap rastre
Del meu únic  i veritable amor

I canta una  tonada: Lo, lorelai, lo

Així que  quan caminis  per aquestes  muntanyes,
Tingues en molt de compte a  qui estimes.
Et juro per  la nostra mare, la muntanya,
Que el  que et dic és veritat;
L´amor no  és   cap dona amb el  cabell  tan negre com la mitjanit
I que porti un  vestit de  satí d´un blau resplandent



I canta una  tonada: Lo, lorelai, lo


No hay comentarios:

Publicar un comentario