Carta final a Heather

Estimada  Heather:

Hi ha  algú que em  va deixant senyals pel  camí. Algú que em  diu que , d´alguna manera , ho estic  fent bé. Els resultats  però,  són una  altra cosa.

És veritat que segurament no em va quedar  clar  del  tot .

Com   les cebes, estic  potser massa obsessionat en anar destripant  totes  les capes  que ens  menteixen .

El meu error  va ser no creure´m  la por, el terror de veure  que a l´anar-nos despullant no ens quedés cap abric sincer on resguardar-nos. Potser per  això ens quedem  establerts en la mentida que més ens convingui, la que menys mal ens  faci.

Però no conec cap tresor que  sigui fácil. La seva grandesa no és el seu valor . No.

La seva  bellesa és que , per un moment, allò és només  per tu i tu has  estat el primer en saber-ho veure.

Heather, amor: al final  he  aconseguit traduir-te. Ara és  hora de posar-hi punt i final.

 A l´abril  marxo a  Nova York . Saps ?  El que més il.lusió em fa  és comprar-me un  barret com els que porta  el Leonard. Quina burrada no=?

Però m´agrada la seva dignitat.

Imagina´m  amb un somriure d´agraïment dibuixat en els meus llavis, amb  les ones mimades pel vent aixecant el barret cap un  cel sempre incert , desapareixent   com una altra cosa més del passat.

Gràcies amor.

Heather en els  pins

La Heather  en els pins,

Està en els  suburbis de la  meva ment,

La Heather en la manera que estic xiulant.

La Sally està  en el jardí,

La meva  alta  i preciosa  nòvia.

La Heather en els pins,

La Heather  en aquestes paraules

que amago entre línees.

La Heather en  aquest hivern hostil.

La Heather  en la manera

Que  la llum del dia es posa a tremolar.

La Heather en els  pins

La Heather en aquelles velles  fotos que vaig  trobar

La Heather en aquestes estacions difícils

En aquests salvatges matins abandonats

Desitjaria ser un home

A qui només el poguéssin  entendre les  roses

Just a  sota de la  teva  finestra

Just a  sota de  la teva  finestra

Desitjaria  ser un home

Matant  el temps amb ceres per pintar a la meva mà

Just a  sota de la  teva  finestra

Just a  sota de  la teva  finestra

Cartes a Heather (6)

Estimada Heather :

Perdona´m si aquesta carta no està tan inspirada com les altres.

Porto una època tancat entre les quatre parets del meu cor , intentant protegir-lo de l´únic error que va cometre Déu amb mi.

Se´n va anar massa d´hora i me´l va deixar sense sostre

I encara que de vegades hi plogui i hi faci fred, m´hi passejo, vestit en el senzill pijama dels teus petons de nina, orgullós de que totes quatre portin escrit el teu nom, la meva estimada Heather.

Encara recordo quan hi vas entrar, recriminant la meva estupidesa....- Tu ets tonto o què et passa! Que no veus que m´agrades ?

Ja veus... el primer dia i ja fent el capullo....

Vas acceptar el seu desordre , les seves bones intencions amb aquells resultats tan desastrosos... Vas saber veure que, en el fons, mai em vaig creure que fos un poeta, que tot era una excusa per parlar de tu.

I ara estic petrificat veient que no sempre puc evitar la teva tristesa, que no sóc el teu heroi invencible, que també perdo guerres...

L´últim reducte d´honestedad que em queda és no buscar excuses. Recomposar-me mentre m ´estic desfent, quan sé que plores d´amagat...

Sé que aquesta carta és brusca i patosa..

Però també sé que et posaràs contenta quan obri la porta i surti d´aquest claustre . Saps que intentaré dissimular la meva decepció amb mi mateix i que no et sabré demanar perdó per no haver sabut protegir-te.

Em rebràs amb un petó, amb un sorollós “ mira que continues sent tonto” i amb aquells ulls que només saben dir-me... benvingut amor!

Cartes a Heather V

Estimada Heather:

Sé que estic massa temps fora. Digue-li fora fins quan estic amb tu i saps que no estic.

Fins ara era només jo qui em perdia però sóc un trampós i sempre tinc una corda lligada en els teus petons, l´única droga que necessito.

I m´espanta que si no estàs acostumada a fer-ho puguis perdre´t com un globus desorientat .

Els cels, per ells mateixos, no són bonics amor.

Som nosaltres que quan els mirem hi posem en ells totes les coses que estimem. Les amaguem ben altes perque ningú ens les pugui trobar.

I saps què passa? Que de vegades no recordem on les hem amagat i per vergonya no reconeixem haver-les perdut i aleshores preferim oblidar-les.

Jo t´hi vaig posar un dia i eres tan gran que em vaig acostumar al sol. No vaig saber distingir que si algun dia plovia podien ser les teves llàgrimes. M´estimes massa com per dir-m´ho.

També crec que fem massa importants les idees quan, si ens parem a pensar, cap

d´elles podrà besar-nos mai. I quina merda de vida si no hi han petons...

Així que baixem-nos que et preparé el cafè. Vindràs per darrera i per sobre del meu coll oloraràs alguna cosa més torrada , però dissimularàs.

I jo sentiré remugar la teva panxa amb un run run tímid que no s´atreveix a demanar-me que la cuidi.

No ho sabem però hem nascut per cuidar-nos, cadascú a la nostra manera.

Vigila amor , el cafè crema.

Cartes a Heather IV

Estimada Heather.

Avui t´he dit un d´aquells t´estimo tan petits que sovint ignores. Ha estat just abans de marxar i perdre´m en els carrers amb tot allò que m´esforço a ser

De seguida he vist que per tu era només una altra frase feta d´aquelles que es manufacturen en sèrie, etiquetades simplement com agradables i amb la caducitat de l´únic segon que dura el teu somriure quan te la dic.

No n´he tingut prou amor i m´he enfadat molt amb mi mateix.

Si coneguessis els meus dintres veuries que són un punyetero volcà d´explosions, i contra explosions, contradiccions , dubtes i paranoies impossibles d´acotar. I si per fora semblo tranquil no és perque ho sigui, si no perque quedo esgotat en controlar-les

Per això i per mi els meus t´estimo són les meves flors del caos, els meus mosqueters desvergonyits que els importa una merda que els diguin cursis o desfassats, que se´ls mirin amb aquella cara de perdonavides que tenen aquelles persones que semblen més amebes que persones.

Si senyor!. Un t´estimo és un supervivent a la tragèdia del conformisme , un “fora-llei” de la cultura del “ què vols a canvi?”

Perdona´m amor , la propera vegada ho faré millor.

Només et demano que no t´espantin mai més els regals.

Els meus t´estimo no volen  res. Només fan que donar-te les gràcies per ser com ets .

Am I cursed? Am I blessed? With my head on your breast
and my mind on the slightest thing you do
My highway home ain't made of stone,
but of tears, and a second glance from you

Estic maleït o estic beneït?

Tinc el meu cap sobre el teu pit

i la meva ment en la cosa més petita que facis.

La meva autopista cap a casa no està feta de pedra

si no de llàgrimes i d´un segon de la teva mirada.-

Cartes a Heather III

(III)

 Estimada Heather:

Just a principis d´aquesta tardor  la Sally i jo vam anar passar un cap de setmana  a la  cabana que tenen els meus  pares als peus del llac Ontario. No cal que t´expliqui la seva bellesa , veritat  Heather?

Començava a fer fred. La Sally em va  trobar una mica  estrany i va voler  sortir al  jardí per  sentir el silenci i les gèlides brises de Canadà remoure-li els cabells  sense cap direcció concreta. Sabia que  aquell moment no era per ella. Patia, però mai m´ho va dir.

Sentat en aquell vell sofà tapissat de fulles de corint i sanefes impossibles em vaig perdre . Estàvem només tu i jo.

Et tenia  abraçada per darrera, amb els meus llavis explicant-te  coses. Somreies, et giraves amb els ulls ben encesos i em deies: Que tonto…..

Suposo que un amor en el que jo no volia ser el protagonista no va ser la millor  manera d´estimar-te . Però vull que sàpigues que deixar que fessis la  teva  no va ser manca d´interés sino estratègia.

Sempre és més  fàcil encendre i apagar incendis que mantenir el caliu, una temperatura estable en la que estiguessis còmode, sense deures, sense cap tipus d´exigències.

Saps Heather?  Estimar hauria de ser això, no deixar de  ser mai un mateix  i compartir-ho amb un altre.

Espero que amb ell estiguis bé i que no  tinguis  que  veure mai lo  difícil que és fer que no passi mai res , que  res  et trasbalsi.

Ara me´n tinc que anar. He de  sortir  a  fora  el jardí i  abraçar per darrera a la Sally  i dir-li a cau d´orella que a ella també l´estimo i que si em deixa una mica  de  temps potser encara  arribaré a  estimar-la més , si això sigués possible.

La Sally sospira. Jo també  sospiro. Li dic que  si estem cinc minuts més a  fora , en comptes d´ous  trobarà dos projectes de cacauets. Es  gira i diu: Que tonto…..

Adéu Heather. Sigues feliç ,amor.

N d. A: aquestes tres cartes a Heather han estat inspirades per aquesta cançó del Justin Rutledge. La seva cadència encara m´ emociona. No us perdeu el seu Cd "Valleyheart"

Cartes a Heather II

Estimada  Heather:

Fa alguns dies  vaig coincidir amb el John Davies. Te´n recordes d´ell? Si home, era  aquell  antic  oficial de marina mercant jubilat que em trobava cada matí al  gimnàs.

Als seus vuitanta-dos anys  no  havia perdut ni un esma de la seva pletòrica , finissima i arrogant ironia britànica. Quan li vaig preguntar com estava em va contestar: Mejor que Usted seguro! No trabajo y soy un hombre libre. Mi mujer me echa de casa cada mañana porque estorbo y soy el inglés más  guapo de toda  Barcelona!...

Amb dos collons  , si senyor…. La bona arrogància sempre  ha de venir acompanyada del sentit de l´humor. I no es tracta ben bé d´arrogància Heather. No.

L´arrogància  catxonda és subversiva. És un dir-te en tota la “ face” que el teu índex de prioritats és una autèntica gilipollada. Que tot allò que t´interessa bàsicament a mi  me la sua.

Tu deies que jo era un inadaptat, que era un “pijofriki”. La vas clavar  amb la parauleta , nena…

I segurament tenies  raó, com sempre. Però hi han  algunes coses que no he suportat mai: els pretenciosos, els estetes  i els “musculitos”. Tots aquells que , sota una  falsa i  retorçada modèstia diuen que volen compartir quan , en realitat, només volen que els admirin i els adorin, que quan els oloris, els llegeixis, els  vegis o els escoltis només  puguis dir: oooohhhh…

I en aquesta  vida , quan dues persones es troben o estan juntes, només hi caben dues respostes possibles: la primera és : “mira que m´agrada estar amb tu!!!!”  i la  segona és… “ ara mateix et follaria”.  No n´hi ha cap més, Heather.

M´agradaria que continuessis pensant que sóc un “pijofriqui” . M´estalviaria   haver-te d´explicar moltes coses que no tens cap intenció d´entendre. T´agrades massa ….

Només  dir-te que  gràcies a aquella  tarda  amb el John  ja  ser com traduir la frase “ four lean hounds”.  Quina tonteria no?

Però permete´m que ara mateix ens recordi al bell mig de  Rambla Catalunya, descollonant-nos de  riure  com dos beneits  repetint en veu alta amb aquell castellà afectat i molt xulo que  tenen  els britànics “ “QUATTRROU FLAKOUS SABUESSOUSS”.

Algun dia traduiré a algú la  cançó. I no penso dir-te quina serà la  seva resposta.

Un petó peque.

Cartes a Heather (I)

(I)

Estimada Heather:

Potser  si que és  veritat  que em poso  massa  sentimental quan penso en  tu. No et tinc per massa pretenciosa així que , sincerament , no crec  que et sentis especialment orgullosa del meu desastre.

Definitivament sóc una pàgina abandonada  enrera en algun coi  de cafè   ple de cadires velles, moquetes de gust horrorós  i música  desfassada.  Sempre  fa molt fred a Toronto.

Saps nena? Haurien de  crucificar als disc-joqueis que ens torturen amb la música dels  vuitanta i dels  noranta.  Aquella  tarda en la que em  vas deixar sonava el “Sultans  of Swing” . No t´enfadis  si et dic que en aquell moment vaig pensar  més  en  que un cafè, un croisant, una tarda freda , un hivern gris i Toronto, no peguen ni amb cola  amb  els Dire Straits . En aquell instant, que  tu em deixessis era anecdòtic.

Els “deixadors” sou un especímen estrany, els  reis dels imperis buits, els mariscals suprems sense excèrcit, els liders solitaris dels  altres cors, uns incompresos diries…

Però en aquella  tarda, al cafè  Kapuskasing , va iniciar-se alguna cosa diferent.  La meva  vida  ha continuat siguent una  autèntica merda, insatisfet, paranoic i una mica bi-polar ,  amb més intermitències  que l´electricitat a Nigèria.

Estic sentat en aquella  mateixa  cadira  ronyosa escrivint-te una  carta que penjaré en un bloc que m,he fet  per entretenir-me-. No te l´enviaré perque no sóc de  rellegir històries. Tu t´ho perds.

Hi han  dues dones que m´estan mirant. M´he aprimat i sempre  crida l´atenció  veure  algu que  no està trastejant un mòbil. Si tenen  sort i aposten per mi les enseyaré a que no tot es concentra en ser un bon amant. 

Que es molt millor saber distreure, motivar, ser tendre, tenir conversa  i un sentit bo i mesurat del risc, no pensar gairebé res en el passat, i  sobretot convèncer de que no tot es  va  acabar en els noranta, quan em vas deixar, una tarda, grisa  i freda, a Toronto.