Estimada Heather:
Fa alguns dies vaig coincidir amb el
John Davies. Te´n recordes d´ell? Si home, era
aquell antic oficial de marina mercant jubilat que em
trobava cada matí al gimnàs.
Als seus vuitanta-dos anys no havia perdut ni un esma de la seva pletòrica
, finissima i arrogant ironia britànica. Quan li vaig preguntar com estava em
va contestar: Mejor que Usted seguro! No trabajo y soy un hombre libre. Mi
mujer me echa de casa cada mañana porque estorbo y soy el inglés más guapo de toda
Barcelona!...
Amb dos collons , si senyor…. La
bona arrogància sempre ha de venir acompanyada
del sentit de l´humor. I no es tracta ben bé d´arrogància Heather. No.
L´arrogància catxonda és subversiva.
És un dir-te en tota la “ face” que el teu índex de prioritats és una autèntica
gilipollada. Que tot allò que t´interessa bàsicament a mi me la sua.
Tu deies que jo era un inadaptat, que era un “pijofriki”. La vas
clavar amb la parauleta , nena…
I segurament tenies raó, com sempre.
Però hi han algunes coses que no he
suportat mai: els pretenciosos, els estetes i els “musculitos”. Tots aquells que , sota
una falsa i retorçada modèstia diuen que volen compartir
quan , en realitat, només volen que els admirin i els adorin, que quan els oloris,
els llegeixis, els vegis o els escoltis
només puguis dir: oooohhhh…
I en aquesta vida , quan dues
persones es troben o estan juntes, només hi caben dues respostes possibles: la
primera és : “mira que m´agrada estar amb tu!!!!” i la
segona és… “ ara mateix et follaria”. No n´hi ha cap més, Heather.
M´agradaria que continuessis pensant que sóc un “pijofriqui” . M´estalviaria haver-te d´explicar moltes coses que no tens
cap intenció d´entendre. T´agrades massa ….
Només dir-te que gràcies a aquella tarda
amb el John ja ser com traduir la frase “ four lean hounds”. Quina tonteria no?
Però permete´m que ara mateix ens recordi al bell mig de Rambla Catalunya, descollonant-nos de riure com dos beneits repetint en veu alta amb aquell castellà
afectat i molt xulo que tenen els britànics “ “QUATTRROU FLAKOUS
SABUESSOUSS”.
Algun dia traduiré a algú la cançó. I
no penso dir-te quina serà la seva resposta.
Un petó peque.
No hay comentarios:
Publicar un comentario