Una mica de
culturilla musical
L´altre dia el meu amic
Xose Senen em parlava de
que gràcies al bloc
havia descobert a la Beth Hart .
Em comentava de lo parat que s´havia quedat en escoltar la brutal versió que feia de l´Strange Fruit , la cançó potser més famosa de la Billi Holiday.
El poema parla dels linxaments i assassinats d´homes de color a l´Amèrica profunda dels anys 30 i es va convertir ben aviat en un himne per la defensa dels drets civils americans .
Billie Holiday estava molt sensibilitzada amb el tema, el seu pare havia mort perque els hospitals de Dallas no van voler atendre a un negre. Tancava sempre les seves actuacions amb aquesta cançó , que acostumava a cantar amb els ulls tancats i amb una llum il.luminant-li la cara.
Gràficament deia … “Esta canción consigue que la gente que está en orden se separe de los
cretinos y los idiotas”
Putejar al débil i sabotejar als que són diferents és la trista
constant de la nostra historia.
BILLIE HOLIDAY –
STRANGE FRUIT
( basat en un poema
de Abel Meeropol)
Aquests arbres surenys carreguen fruits ben estranys
Porten sang en
les seves fulles, sang en la seva arrel Cossos negres balancejant-se amb la brisa del Sud,
Fruits ben estranys pengen de les tuliperes.
Quina escena més pastoral del galan Sud
Els ulls ben abultats i amb la boca torta ,
Perfum de magnòlies dolç i fresc
I de sobte, aquest olor de carn cremada.
Aquí teniu el fruit
perque els corbs l´arrenquin,
Perque la pluja el
prengui,Perque el vent el xucli,
Perque el sol el podreixi
I un cop podrits, l´arbre els deixi caure
Aquesta és una estranya i amarga collita
El vaig traduir, ara fa temps. La cançó és molt dura, la lletra encara més. Sentir-la en la veu de la Billie ja posa els pèls i les neurones de punta.
ResponderEliminarGràcies, darlin ;-)