Somiador( basat en una canço de la Josephine Foster)

El meu nom  és Joseph Foster  i sóc un somiador.  Hola Joseph!!  va contestar  tota  la  rutllana.

 La seva imaginació estava en aquella  cullereta  a la que estava marejant.  El cafè  semblava  un mar de nit  amb onades  surferes  d´argent. Sempre  havia  estat molt prudent  i mai  li vessava.

Albirava un somriure molt lleu(  gairebé imperceptible) mentre la  cambrera  li preguntava  si  volia alguna pasta.

Aquella escena,  totes les  cadires  fent un cercle  i ell allà enmig, perfectament  encorbatat,  i amb un coratge impropi , li feia gràcia.

Algú li preguntava: I en què somies Joseph?

Somio en fer feliç  i per això sóc mut  i no puc donar pistes.  Ho enteneu  veritat?

Com  vosaltres  suposo,   m´agradaria  deixar de ser un estranger necessari però no em queixo. Sóc  així perque  no sé ser d´una altra manera.

L´única noia  guapa que hi havia en aquella  reunió imaginària va  retopar-lo dient:

Joseph…. deus  haver volgut dir que el  teu somni és “ ser” feliç i no “ fer” feliç.

Ell  va contestar: No amor meu no. Ho he dit perfectament  bé. 

 

Entre una paraula i l´altra.... hi ha potser alguna diferència?????