No éscap novetaten aquestblogafirmarqueel TownesVanZandt és un dels meusreferents.
Quanla sensibilitatesbarrejaamb la lucidesanormalmentobren la portaal patiment.
Estimar deveritat és debilitar-se conscientment, baixar
decoplesescales i veure què fan els
de dalt, si tambébaixeno prefereixen mantenir el control.
Aquestacançó, tansimplei tan senzilla,no deixarà mai de conmoure´m.
Espero que usagradi
Cuandotus sueños de amor
semueren
Cuando tu cielo empieza adesmoronarse
Y tus versosempiezan a perder elsignificado que les diolaternura,
Cuando tussueños se rompeny se mueren
atus pies
Puedes venir otra vez conmigo paravolver avivir
Cuandotus palabrasmásdulces
Empiezan a volverseoscurasen lavid,
Cuando ya no podrán volver adarsu
fruto nunca mas
Entonces debes abandonartodastus canciones de amor
E intentar dejarlas atrás
Yo te enseñaré algo que es mucho másfuerte.
Las sombras que persiguesdesaparecerán en el sol,
No tedejesengañar porla desconfianza.
Mientrastevas escondiendo de tu propio
dolor
Piensa quehayalguien
Que sólobusca complacerte.
Ahora debesseguir atus poemas al emprender su vuelo
Dejando rastros desentimientosvacios
Quizáscuandoveas quetodostussueños de amor se mueren
Entonces decidirásquenecesitas unamor deverdad
pd.- una gran versió d´un dels deixebles més lúcids del Townes i que alhora comença a instruir a una nova promesa , la Phoebe Bridgers, que en el seu primer disc , té algunes peces que albiren una extrema sensibilitat.- A veure què passa.
Ahir va haver-hi la primera víctima per l´onada de calor. Només importava la calor, no que el mort fos un "sense sostre". Cap referència a aquesta última tragèdia.
Quan més t´apropes a la sensibilitat més t´apropes al dolor. Però quan la teva indiferència el fas servir d´analgèsic et tornes un miserable, un miserable amb sort.
Hi han escriptors que fa anys han visionat la destrucció massiva de totes les nostres dades bancàries, de propietats, d´accions , de possessions en general que ens convertiria d´un sol cop en iguals sobre iguals. Què passaria aleshores?, Què passaria si a la inevitable guerra guanyessin els que estan acostumats a jugar-s´ho tot perque no tenen res a perdre, si guanyessin els cabrons insensibles de sempre......
Potser ens tocaria viure al carrer perque un manter amb el que no vaig ser massa amable no em deixa una habitació, potser la desesperança em fes agafar la botella i en una espiral d´autodestrucció carregar-me totes aquelles coses que he i m´han estimat alguna vegada.
O simplement un gir inesperat del temps convertís Europa en una terra àrida i sense cap tipus de productivitat. Creieu que els pare que va veure ofegar-se el seu fill ens deixaria entrar a casa seva?
Hem regirat el siginificat de la paraula sort per convertir-la en un dret inherent que ens pertany només per haver nascut en un lloc i en una època diferent a molts i molts altres.
Però no menystinguem mai la sort, que la filla de puta aquesta és una cabrona venjativa si se l´igonora,
En fi,,,,,,
De tant en tant gent lúcida com el Townes Van Zandt ens torna a una realitat de la que podem haver escapat de ben poc ( i més enllà la peculiar versió " lliure " que d´aquesta cançó va fer el Nacho Vegas)
Com que avui ingresso a l´hospital, ahir dissabte em van deixar fer el que em donés la realissima gana.
Pel matí vaig estar vaguejant per l´ordinador. Al migida li vaig demanar a ma mare que em fes una paella i a la tarda volia fer doble sessió de cine.
La primera l´ hauria de veure sol i la segona acompanyat per les dues dones de la meva vida.
La segona peli , una d´espanyola rodada a Vietnam, un discret i inútil entreteniment,-. Però només veure riure a ma mare rient-se al meu costat ja pagaven la pena totes les entrades d´aquest món ....
Però la primera " Tres anuncios en las Afueras" va ser una magnífica i gratificant sorpresa. Exquisidament escrita( no feu cas a l´amargat del Boyero), i aneu-la a veure que és un pel.liculon, alegre, trista, sarcàstica i amb molta tendresa i alhora mala llet.
No apta per lineals. Recomanable per aprenents a subversius
Només calia veure la banda sonora. Allà hi trobarem al gran cantant americà maleït: Townes Van Zandt... sempre meravellosament imprescindible
Un semental de ante negro
La oí cantar en las
lenguas de plata
La oí llorar en una tormenta de verano
Yo la amaba, pero ella no lo sabía
Así que no pensaré en ella nunca más
Ahora se ha ido, y yo aún no me lo puedo creer
Así que no pensaré en ella nunca más
Si tres más cuatro siempre fueran sólo siete
¿Dónde dejaría eso al uno y al dos?
Si el amor puede existir
Y aún existiendo se
puede sentir solo
¿ Dónde encajaríamos
tu y yo?
Hubo un tiempo que se
fue
Y otro tiempo que
está por venir
¿ Dónde encajaríamos tu y yo?
Si yo tuviera un semental de ante negro
le domesticaría y lo
haría cabalgar.
Si yo tuviera una goleta voladora
la haría
navegar hasta que se confundiera
con la luz del día
Si tu amor fuera
mío para siempre
Lo haría volar hasta
que se confundiera
con la luz del día
Canciones muy bonitas y lugares muy bonitos
Lugares que nunca has visto
Canciones bonitas y caras bonitas
Dime lo que nos quieren decir con sus sonrisas
Algunos parecen que van a llorar para siempre
Dime lo que nos quieren decir con sus sonrisas.
Si yo tuviera un semental de ante negro
le domesticaría y lo
haría cabalgar.
Si yo tuviera una goleta voladora
Aquest cap de setmana estic disfrutant de veritat.
He dormit, he traduït, he fet Cds
per les meves cartes, només falten dues
hores per la gran escudella del meu papa amb les meves germanes etc etc … i aquesta tarda me´n vaig amb els meus fills .
Qui vulgui més de la vida és que està literalment tarat.
Bé, rectifico, una mica més de
sexe tampoc estaría malament, però no és lícit abusar. A aquestes
alçades que no em trenquin la
tranquilitat en la que estic vivint ara….
Us explico. Aquesta setmana he
començat a escoltar un disc de les
germanes Wainwright, les
germanetes del gran Rufus, la Martha i la Lucy Rose.
És un disc molt íntim de balades i cançons bressol… Crec que gairebé totes són versions.
Una d´elles és
una versió del “MAIBENPROUVALORAT”
Townes Van Zandt. I que es diu .. OUR MOTHER THE MOUNTAIN.
Encara no ha
sortit una versió prou clara de
les Wainwright Sisters així que us deixo amb l´original i amb una versió d´uns paios que a mi també m´agraden molt que es diuen “ Great
Lake Swimmers”
Tnak you God
for life, love and music!
Vinga! Una mica de màgia…..
LA NOSTRA MARE… LA MUNTANYA
La meva amant ve cap a mi , porta una
rosa en el seu pit,
La lluna púrpura està ballant envoltant tot el seu cabell negre.
I les dames d´honor estan
dempeus sota la meva finestra.
I el sol s´aixecarà
aviat entre allò que és mentida i allò que és just.
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Ella em diu que prové de la nostra mare “ la muntanya”
La seva pell li queda perfecta i els seus llavis no
saben mentir.
Silenciosament llisca
un medalló del seu coll
I el gira lentament davant dels meus ulls
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
La miro, l´estimo
, i la desitjo tocar.
El vestí de satí que
porta és d´un blau resplandent.
A fora de la
meva finestra les seves dames estan
dormint.
Els meus
gossos han sortit a
caçar,
Els seus udols semblen molt propers.
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Així que busco les
seves mans I els seus ulls es tornen
verí,
I els seus cabells es
transformen en estelles
I la seva carn es
transforma en salmorra,
Salta per tota l´habitació i es palplanta davant de la
finestra cridant:
Estic segura que el
teu primer fill será cec.
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Es va llençar a
la foscor de la nit,
Va obrir els seus llavis però no va dir res,
Jo vaig baixar
volant per les escales
Vaig córrer cap el
jardí.
No vaig trobar-hi cap
rastre
Del meu únic i veritable amor
I canta una tonada: Lo, lorelai, lo
Així que quan caminis
per aquestes muntanyes,
Tingues en molt de
compte a qui estimes.
Et juro per la nostra mare, la muntanya,
Que el que et dic és veritat;
L´amor no és cap dona amb el cabell
tan negre com la mitjanit
I que porti un vestit de
satí d´un blau resplandent
Tenia unes ganes boges de traduir aquesta peça d´un dels meus ídols, el venerable ja difunt Townes Van Zandt.
Deia Bukowski que a la
vida només hi han dues coses que
perduraran per sempre: les putes i els borratxos
, i cada dia que passa m´espanta més
estar-hi d´acord.
Els borratxos fugen de la
realitat perque la coneixen.
Les putes són la realitat.
Tothom es ven .- Les dones més senyores de les senyores han follat per així conseguir alguna cosa (
encara que només que les deixessin en pau una setmana). I els homes sempre els
han agradat les putes perque en
aquest cas la transacció és neta.-
I el que aconseguim en els dos casos és un plaer inexacte no exempt d´alguna mena
de dolor. Però d´alguna manera acceptem el joc de viure i no el de viure veient
com juguen els altres.
Townes Van Zandt era de la tribu dels “mamacalents”, però hem d´agrair-li
eternes preciositats com aquesta, tan maca, tan dura, tan sincera, una obra
mestra de la poesia, de la bona, de la
que et noqueja…. No em refereixo a la poesía
amb la que et vols fer especial, si no aquella poesía en la que demanes ajuda perque no et deixin mai sol.
Per poc que pugui
intentaré seguir un bons costum que té la pàgina
directcurrentmusic.com ( mai em cansaré de recomanar-la) de que
cada divendres posa una cançó versionada
i per començar … un
gurú de la sensibilitat, el grandíssim Townes Van Zandt.
Aquests temps han fet
que l´art sigui estrafalari i inintil.ligible, la provocació buïda
i superficial, on els agitadors només superen els agitats en que
són més fantasmes, on la càrrega de profunditat més sublim,
l´emoció immensa i continguda , l´han apartat al gueto més
anònim..
Aquesta va pels meus
estimats poetes, pels meus estimats i digníssims perdedors....
THE BE GOOD
TANYAS-TOWNES VAN ZANDT
waitin´around to die
( Esperant que la mort arribi)
De vegades no sé on em
porta aquesta carretera de merda
de vegades no sé ni per
què continuar endavant
suposo que continuo
jugant, bevent massa i vaguejant
perque així es més
fàcil que esperar que la mort arribi
Una vegada, amics, vaig
tenir una mare i fins i tot vaig tenir un pare.
Un dia ella el va
cridar: Fes-te´n tu càrrec del nen!
Ell la va córrer a
hòsties amb el cinturó
i ella va fotre el camp
cap a Tenessee.
Així és molt més fàcil
que esperar que la mort arribi
Al final vaig créixer i
em vaig trobar una noia en un bar de Tuscaloosa.
La tia em va enganyar i
em va deixar pelat com una rata
Vaig intentar matar el
dolor: vaig una comprar una mica de vi
i vaig saltar al tren....
semblava que així era
molt més fàcil que esperar que la mort arribés.
Un amic em va dir on
podíem conseguir diner fàcil
vàrem robar un home i
…( ei tio!) després vàrem volar!
Una patrulla em va
enxampar i em van tornar a Muskogee.
Van ser dos anys molt
llargs esperant que arribés la mort
Ara ja estic fora del
trullo i per fi puc dir que tinc un amic.
No roba, no enganya, no
beu i no menteix...
El seu nom és codeïna
i Germà...
és la millor cosa que
m´ha passat a la vida
Ella i jo esperarem ben
junts a que la mort arribi
La majoria de les vides transcorren en paral.lel. Sense molestar-se , es limiten a satisfer-se mínimament. Cada cop amb menys preguntes.
L´altre dia et molestaves perque passejant amb tu em creuava una i altra vegada davant teu. Em vas agafar dels braços i em vas col.locar a la teva dreta exigint-me un : Joder, deixa ja de moure´t!....
Tot i que ja n´he fet quaranta-quatre, quan camino al teu costat m´imagino com un pretorià , infranquejable i altiu , protegint-te de qualsevol barbàrie.
I és veritat que tot sovint traço una diagonal absurda davant les teves passes. Et faig enfadar. Ho sé i ho sento.
Però de vegades no sé com fer-me veure . No vull espantar-te i dir-te que la pau sempre és fictícia.
Jo sempre estaré aquí , encara que només sigui pagant factures
I si jo et necessités ..
vindries a mi?
Vindries al meu costat per
curar el meu dolor?
Si tu em necessitessis
jo si que aniria cap a
tu,
nedaria per tots els mars
per curar el teu dolor.
Aquest matí ha nascut
d´una nit trista,
però és en el matí quan
brillen les llums de l´amor.
Trobaràs a faltar
l´albada si tens els ulls tancats
Està a punt de ploure i del prestatge he recuperat un vell Cd que em vaig comprar fa 10 anys: "To a poet: a tribute to Townes Van Zandt".
No conec cap poeta ric, ni cap que sigui un extraordinari triomfador mediàtic. Si que en sé d´alguns que van creuar la línea. La sensibilitat ( ser conscient d´allò que sents), et pot portar al sentiment més sublim o al dolor més insuportable.
Però la sensibilitat ni s´ aprèn , ni depen de tu, ni la pots evitar.
Si la tens fes-la gaudir, sobretot per omplir de sentit una encaixada de mans, una mirada, un petó, una carícia o una llàgrima. El que te´n pots emportar no té preu ...
Però té un efecte co-lateral, de vegades nociu, que sol ser la lucidesa, i la lucidesa en poques paraules que és pitjor.
Per això un poeta és molt més perillós que un prosista on la sensibilitat( que hi és i molta ) queda més difuminada.
Un poeta et fa una pregunta perquè tu l´acabis, sempre és incomplert, sempre ha de tenir una fugida més enllà de les seve línees.
Aquesta cançó-poema , cantada amb extrema delicadesa per la Margo Timmins, parla d´un home que veu passar la vida, però que la vol... Sap que és imperfecte ( En Townes va morir alcoholitzat) però no defalleix i tira endavant buscant el seu amor, un amor precís i determinat, que encara no té nom però que no serà qualsevol cosa. Potser es quedi sempre sol.
I ara ve la pregunta: Coneixeu algú que està amb algú altre només per estar , per dir que està amb algú, per no estar sol, no tenir el que vol, per no tenir la suficient paciència per esperar que arribi i quedar-se amb algú que no li aporti res més que l´aparador-tranquilitat i no li faci sentir?????
Com una mena d´autopista
(Highway kind-Townes Van Zandt )
Versió Cowboy Junkies en el disc “To a Poet ”
Els meus dies són com una mena d´autopista,
només venen per després anar-se´n,
però no m´importa la seva marxa,
que vinguin és el que jo desitjo,
posar el sol a sobre del terra,
quedar-me dempeusper fer ombra,
veure-la com creix dins la nit
i com omple un cel filat.
El temps enmig de lapineda
es sentia com si respirés l´aire.
Sovint camino per aquests carrers
i emdic a mi mateix que m´he de cuidar.
Algunes vegades em crec,
algunes vegades no escolto,
algunes vegades l´estat en el que em trobo
no em deixarà escapar.
És veritat que no sé massade res,
però el meu cor sap com bategar,
les mevescames saben estimar algú,
la mevaveu sap com sonar.
És una llàstima que amb això no n´hi hagi prou,
és una llàstima que sigui una llàstima,
segueixo el cercle fins avall de tot,
on hauries d´ estar tu.
Tu ets l´única que vull
i mai he escoltat el teu nom,
tinguem l´esperança de trobar-nos algun dia,
Si no ho fem, tot seguirà igual.
Em trobaré a tots aquells que estan entre nosaltres,
