miércoles, 5 de agosto de 2015

La triada de genis senzills- Townes Van Zandt, Joh Prine , Jerry Jeff Walker

De vegades fem veure que  intentem arribar a l´emoció. I ho fem  amb  paraules que no ens creiem.

Frases elegants, estructures  ingenioses, llenguatges virtuosos …

A tots ells els manca la brutalitat innata de tot allò que és senzill i sincer, de tot allò que no s´amaga dins seu.

No sóc un  fan incontestable de la  bellesa.

Si que ho sóc … de la vulnerabilitat de la tendresa








TECUMSEH VALLEY( Townes Van Zandt)

El nom que  va  escollir-se  va ser el de  “ Caroline”,
era  la filla d´un miner.
Les seves  maneres eren lliures.
A mi  em  semblava  com  si la llum de l´alba
caminés sempre  al seu costat

Ella  havia  vingut de la Ciutat de Spencer
atravessant la muntanya .
Deia que el seu pare l´havia enviada
perque no hi havia prou carbó
i que  aviat  vindrien  les neus
que  convertirien els cels a l´hivern.

Ella  va  dir que  havia  vingut a treballar,
que no era una de les  que  buscava  favors de ningú,
per un penic al dia i un lloc  on dormir
ella  faria  servir les  seves  mans per fer feina.

Però els  temps  eren molt durs
i havia poquíssima  feina
per  tota   la vall del  Tecumseh,
Però ella  no  va parar  mai  de  buscar
fins que  va  trobar un  treball
atenent la barra del bar: “la gitana Sally”

Va estalviar prou diners  per  tornar a  casa
quan  la  primavera  va prendre-li el lloc a l´hivern,
Però els seus  somnis van ser  trencats ,
va  sentir  veus que  baixaven de la Ciutat de Spencer
que deien que el seu pare  era  mort.

Així que va tornar a  fer de  puta pels  carrers
amb tota aquella luxuria  dins seu
Hi havien molts  d´homes que  repetien  molts  cops
per anar-se´n al llit amb ella.

La van trobar un  dia  sota les  escales
que portaven al bar “ la gitana Sally”
I a la seva  mà  tenia una  nota que plorava:
Que et vagi bé , Tecumseh Valley.

El nom que  va  escollir-se  va ser el de  “ Caroline”,
era  la filla d´un miner.
Les seves  maneres eren lliures.
a mi  em  semblava  com  si la llum de l´alba
caminés sempre  al seu costat




La velocitat del so de la solitud
( Speed of sound of Loneliness)
Original de  John Prine
Cantada per la Pieta Brown( filla del gran Greg Brown)i el Marlon Williams


Vens a  casa tard. Vens a  casa d´hora.
De vegades  vens  espitós quan et sents com una merda
De vegades  vens  a  casa  directe
I de vegades  vens  donant mil i una voltes.
De vegades, simplement no  vens .


Què carai que t´ha passat que  fas que el món vagi contra tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitud,
Només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.


Jo tinc un cor que  crema com  si  tingués  febre.
Tinc un cap  complicat i gelós .
Com pot  ser que  un amor que ens  creiem
que  duraria  per  sempre
l ´haguem  deixat tan lluny enrere?

Què carai que t´ha passat que  fas que el món vagi contra tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitud,
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.

Hi ha  una raó molt poderosa
I un dolor  molt horrible
Que avui han creuat la  frontera del  diable:
Com  et pots  preguntar pel demà
Si avui no  tenim res a  dir-nos?


Què carai que t´ha passat que  fas que el món vagi contra tu?
Què carai  has fet  en nom de tots els cels?
Has trencat la  velocitat del so de la  solitude,
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.
només   fas  que córrer  per fotre el  camp de tot.





Cançó de matí per la Sally
( Morning song for Sally)

Autor : Jerry Jeff Walker
Cantada primorosament per la gran Nanci Griffith


Així que la primera  llum del  matí va aterrar en el meu llit
vaig pensar en tu.
Recordant els  teus  ulls  somrients i tot el que ens vàrem dir:
aquells….
“ jo també t´estimo”.

Tots els meus pensaments sobre tu
passen  continuament  per davant de la meva  cara .
De la manera  en la que aquests pensaments
fan carreres  fins  arribar   al meu  cor
és una  cosa que no la puc explicar
en aquests  versos .

El nostre poc  temps  junts fa molt  temps que dura
I em fa sentir  més  fort.
Aquestes  dues setmanes  varen marxar
Igual que  varen  venir
I tu i jo vàrem continuar les nostres  vides.


Perque sembla  que el nostre  amor estava destinat
a quedar atrapat  en altres  xarxes,
Però aquell amor  massa  breu al que ens vàrem abraçar
el tornaria a escollir una altra  vegada
sense  cap tipus  de penediment.

El nostre  petó de comiat  va ser  molt delicat
I només   fa  que  donar  voltes  i voltes  damunt meu
I la  nostre tendresa  algunes  vegades torna
I em deixa una mica  trist.

Perque  cadascú de nosaltres té coses  a  fer
abans que el nostre  temps de  solitud s´acabi,
Però aquests pensaments  sobre tu
Que sobrevolen aquests  versos
Proven que el nostre  amor
només ha fet que començar.

Si. He estat  dempeus al costat del  camí,
I en el  camí ha  estat  la  meva  cançó,
I hi ha estat  massa  temps…
Ara … d´alguna  manera m´he  obligat
A veure´m allà  una altra  vegada
I  així  ha  sortit aquesta  cançó.

Perque els meus  pensaments sobre tu  quan  em desperto
No són més que extensions dels  meus  somnis.
Però sense  tu al meu costat
No sabré mai què  volen dir…..

Així que la primera  llum del  matí va aterrar en el meu llit
vaig pensar en tu.
Recordant els  teus  ulls  somrients i tot el que ens vàrem dir:
aquells….
“ jo també t´estimo”.

Tots els meus pensaments sobre tu
passen  continuament  per davant de la meva  cara .
De la manera  en la que aquests pensaments
fan carreres  fins  arribar   al meu  cor
és una  cosa que no la puc explicar

en aquests  versos .

No hay comentarios:

Publicar un comentario