I la puta em va dir:
La Intel.ligència
només pot rebre
ordres de la química o de la
bondat .
És capaç d´inventar-nos i tornar-nos a inventar tantes
vegades com calgui, adolorits en
els pocs vestigis que ens queda de consciència.
El nostre error
és tenir por a tornar-nos dèbils.
Quin dogma més
pervers! En han tret el dret a
equivocar-nos …
La
cançó de la Bea.
El riu
Speed queda als meus peus, corrent pla i amb poca aigua.
Jo
estic sentada aquí (cremant la llum del dia) pensant en el
passat,
I en tota la distancia que hi ha allà fora, on la terra es retroba amb
el cel,
Tan
poc moviment i aquest riu ple de fang
em deprimeix.
El John
està al meu costat, però ell sempre toca
de peus a terra..
El John
em diu que aquests dies miro a la lluna i a les estrelles
molt més sovint que no pas em fixo en els seus ulls.
No puc
negar-ho així que em quedo callada.
Només faig que contemplar el passat,
La seva cara mirant com s´enlaira Venus,
Com si fos una petita i brillant taca d´esperança
Que penja
per sobre d´aquest horitzó.
Amb cada
any que passa i que estic sentada
aquí,
L´horitzó
sembla que es mogui cap a mi, cada
vegada més a prop,
Tot el
que s´hi dibuixa sembla més clar que
l´aigua.
Si
ha una
cosa a la meva vida que aquests
anys m´han ensenyat
És que
…
Tu sempre pots
veure-ho tot a venir, però no
pots aturar-ho
El riu
Speed queda als meus peus, corrent pla i amb poca aigua.
Jo
estic sentada aquí (cremant la llum del dia) pensant en el
passat,
I en tota la distancia que hi ha allà fora, on la terra es retroba amb
el cel,
Tan
poc moviment i aquest riu ple de fang
em deprimeix.
El John
està al meu costat
Però no
s´adona de que m´estic enfonsant
Tan
poc moviment i aquest riu ple de fang
em deprimeix.
El John
està al meu costat
Però no
s´adona de que m´estic enfonsant
No hay comentarios:
Publicar un comentario