martes, 4 de agosto de 2015

Xavier Rudd i altres recomanacions

Recomanacions estiuenques:

El dia del  meu  sant, el 13 de juliol  em vaig regalar anar a la Biblioteca de  Catalunya per  veure “ Incendis”, potser l´obra de teatre que més m´ ha agradat a la meva  vida.  Tres hores espectaculars

Tot i l´exclusivitat del producte ( jo coneixia  la trama  per la  peli del Villeneuve)  vaig comprovar que la cultura té una vessant pretenciosa  i estúpida que la pot allunyar de la  seva finalitat primordial: el goig de compartir.

Per tant, de part  meva, a l´individu   que  va  exigir silenci a la Montse perque feia remor  amb el  ventall en un recinte amb una  calor absolutament  insofrible dir-li de part nostre: GILIPOLLES!.

Uf..  ara  ja estic  més  relaxat, per tant  passo a  dir-vos algunes coses que m´han agradat en els pocs  dies que portem d´ agost ( juny i juliol  els he dedicat a  treballar com una bèstia inhumana)

Una peli- Ex Machina d´Alex Garland .- ( va d´intel.ligència articifial però amb una mala llet subterránea que  fa por de veritat)

Un llibre- “Blitz” del David Trueba ( una trama senzilla per explicar una separació)  Nota: que a més  reafirma  la meva teoria que  coneixen els meus íntims dels “partits perduts”.

( en el  fon sus  volia recomanar el Pulp de Bukowski  i  el seu esperit afortunadament  gamberro,… ideal per riure   tirat a la  sorra de la platja)

Un disc: Nanna del Xavier Rudd… un penjat surfero australià que  aquesta  vegada  s´apropa al  reggae per oferir-nos el que  pensa del món. Una xulada molt més  que refrescant

Still on touch my friend!






VENIU  GENT, VENIU  GENT
Veniu  gent! Veniu ara  gent!
Tornem  una altra  vegada  a donar voltes i voltes,
El  nostre esperit  busca la il.luminació.
L´apogeu i la caiguda de totes les coses
Que ens  han estat revelades
I que versen
Sobre totes  les coses que són sagrades
I totes aquelles  que  ens  fan mal
I que hem de procurar  curar.

De vegades ella es posa  en converses per internet
Sobre l´alineació dels  planetes
I aquest  energètic estira i arronsa que compartim
Qui será qui s´amagui?
Qui será qui busqui?
Tot el  patiment que  tenim sota els nostres  peus
Ha estat negligentment desatès en totes les èpoques

I vaig abraçar a aquella nena petita
Que tenia un missatge  pel meu somni
“Et dono les  meves mans
M´hauré de  quedar
i bondadosament et faré un home lliure
Veniu  gent! Veniu ara  gent!
Vine o gran foc i purifica aquesta gent
Veniu  gent! Veniu ara  gent!


Sent com t´acarona la  pluja més  gentil
I tots   farem  força perque la terra no es trenqui.
Per què  estem tots tan dividits?
Oh àvia true-nos d´aquí!
Oh àvia  pots dir-me
Com  pot  ser que  haguem estat  tan equivocats?


I vaig abraçar a aquella nena petita
Que tenia un missatge  pel meu somni
“Et dono les  meves mans
M´hauré de  quedar
i bondadosament et faré un home lliure


Veniu  gent! Veniu ara  gent!
Vine o gran esperit i arriba a aquesta gent
Veniu  gent! Veniu ara  gent!

Jo sí que  crec  que son únics i que som sagrats
I t´abraçaré de molt aprop
Jo sí que  crec  que son únics i que som sagrats
I t´abraçaré de molt aprop

( i per que veieu que no és un disc d´una sola cançó)




No hay comentarios:

Publicar un comentario