Recomanacions estiuenques:
El dia del meu sant, el 13 de juliol em vaig regalar anar a la Biblioteca de Catalunya per
veure “ Incendis”, potser l´obra de teatre que més m´ ha agradat a la
meva vida. Tres hores espectaculars
Tot i l´exclusivitat del producte ( jo coneixia la trama
per la peli del Villeneuve) vaig comprovar que la cultura té una vessant
pretenciosa i estúpida que la pot
allunyar de la seva finalitat
primordial: el goig de compartir.
Per tant, de part
meva, a l´individu que va
exigir silenci a la Montse perque feia remor amb el ventall en un
recinte amb una calor absolutament insofrible dir-li de part nostre:
GILIPOLLES!.
Uf.. ara ja estic
més relaxat, per tant passo a
dir-vos algunes coses que m´han agradat en els pocs dies que portem d´ agost ( juny i juliol els he dedicat a treballar com una bèstia inhumana)
Una peli- Ex Machina d´Alex Garland .- ( va d´intel.ligència
articifial però amb una mala llet subterránea que fa por de veritat)
Un llibre- “Blitz” del David Trueba ( una trama senzilla per
explicar una separació) Nota: que a
més reafirma la meva teoria que coneixen els meus íntims dels “partits
perduts”.
( en el fon sus volia recomanar el Pulp de Bukowski i el
seu esperit afortunadament gamberro,…
ideal per riure tirat a la sorra de la platja)
Un disc: Nanna del Xavier Rudd… un penjat surfero australià
que aquesta vegada
s´apropa al reggae per oferir-nos
el que pensa del món. Una xulada molt
més que refrescant
Still on
touch my friend!
VENIU GENT, VENIU
GENT
Veniu gent! Veniu ara gent!
Tornem una altra
vegada a donar voltes i voltes,
El nostre esperit
busca la il.luminació.
L´apogeu i la caiguda de totes les
coses
Que ens han estat revelades
I que versen
Sobre totes les coses que són sagrades
I totes aquelles que
ens fan mal
I que hem de procurar curar.
De vegades ella es posa en converses per internet
Sobre l´alineació dels planetes
I aquest energètic estira i arronsa que compartim
Qui será qui s´amagui?
Qui será qui busqui?
Tot el patiment que
tenim sota els nostres peus
Ha estat negligentment desatès en
totes les èpoques
I vaig abraçar a aquella nena petita
Que tenia un missatge pel meu somni
“Et dono les meves mans
M´hauré de quedar
i bondadosament
et faré un home lliure
Veniu
gent! Veniu ara gent!
Vine o gran foc i purifica aquesta
gent
Veniu
gent! Veniu ara gent!
Sent com t´acarona la pluja més
gentil
I tots farem
força perque la terra no es trenqui.
Per què estem tots tan dividits?
Oh àvia true-nos d´aquí!
Oh àvia pots dir-me
Com pot ser
que haguem estat tan equivocats?
I vaig abraçar a aquella nena petita
Que tenia un missatge pel meu somni
“Et dono les meves mans
M´hauré de quedar
i bondadosament
et faré un home lliure
Veniu
gent! Veniu ara gent!
Vine o gran esperit i arriba a
aquesta gent
Veniu
gent! Veniu ara gent!
Jo sí que crec
que son únics i que som sagrats
I t´abraçaré de molt aprop
Jo sí que crec
que son únics i que som sagrats
I t´abraçaré de molt aprop
( i per que veieu que no és un disc d´una sola cançó)
No hay comentarios:
Publicar un comentario