Deia
Stefan Zweig; “ La mentida estén descaradament les seves ales i
la veritat ha quedat proscrita. Les clavegueres estan obertes i
els homes respiren la seva pestil.lència com si fos un perfum
“...
No
puc evitar la intuició de pensar que cada vegada estar més mal
vist tenir una opinió o simplement “ veure les coses”. Dir les
coses pel seu nom no mola.
Tot
s´enten i no es pren partit per res....
Penso
decididament que tota comprensió que no vingui donada per la
tendresa i que només disfressi la nostra covardia ens acabarà
portant a la costum i aquesta a la destrucció com a persones.
Per
això , de tant en tant, quan trobo alguna pel.licula que parla de
persones i no de super-herois( que no existeixen) o de gilipolles
integrals( la majoria) , em poso a plorar com un nen per més
comèdia que sigui...
Això
em va passar ahir mentre veia “ Guillaume o los chicos a la mesa”,
cine francès del bo, del que fa riure, del que fa plorar, del que fa
pensar. Una gran peli si senyor....
I
després vaig continuar amb el “ Gran Hotel Budapest” del Wes
Anderson i basada en relats de l´abans esmentat Zweig.... Fer
comèdia amb el dolor és una de les millors maneres per
combatre´l.
Zweig
es va suicidar pensant que la humanitat( com a virtut) s´havia
acabat.
Potser
s´equivocava i algú ho havia d´explicar
I
per acabar un dels que promet ser els discs de l,´any ( avui
mateix 4'5 estrelles al´AMG)
La
Jenny se´ns fa gran... i mooolt sàbia.-....
Oh
glòria Al.leluia....
Tots
els nostres amics ja van tenint els seus anys
però
les noies continuen joves.
Si
algú m´exampa siguent una borde en una conversa
amb
una nena-nòvia en unes vacances d´estiu …
No
importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois
Hi
ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.
No
importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,
Hi
ha alguna petita cosa dins meu que m´ho impedeix.
És
de la manera com visc. Em tens aquí,
tancada
en aquest bany plena de llàgrimes
I
he suplicat per tu...
fins
i tot m´he endeutat...
Però
he sigut l´única germana pel meu propi dolor.
No
importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois
Hi
ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.
No
importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,
hi
ha un petit rellotge dins que continua fent el seu tic-tac-.
Només
hi ha una diferència entre tu i jo.
Quan
em miro a mi mateixa tot el que veig
Que
sóc una altra dama sense un nen petit.
No
importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois
Hi
ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.
No
importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,
