Zweig, dues pelis i la gran Jenny

Deia Stefan Zweig; “ La mentida estén descaradament les seves ales i la veritat ha quedat proscrita. Les clavegueres estan obertes i els homes respiren la seva pestil.lència com si fos un perfum “...

No puc evitar la intuició de pensar que cada vegada estar més mal vist tenir una opinió o simplement “ veure les coses”. Dir les coses pel seu nom no mola.

Tot s´enten i no es pren partit per res....

Penso decididament que tota comprensió que no vingui donada per la tendresa i que només disfressi la nostra covardia ens acabarà portant a la costum i aquesta a la destrucció com a persones.

Per això , de tant en tant, quan trobo alguna pel.licula que parla de persones i no de super-herois( que no existeixen) o de gilipolles integrals( la majoria) , em poso a plorar com un nen per més comèdia que sigui...

Això em va passar ahir mentre veia “ Guillaume o los chicos a la mesa”, cine francès del bo, del que fa riure, del que fa plorar, del que fa pensar. Una gran peli si senyor....

I després vaig continuar amb el “ Gran Hotel Budapest” del Wes Anderson i basada en relats de l´abans esmentat Zweig.... Fer comèdia amb el dolor és una de les millors maneres per combatre´l.

Zweig es va suicidar pensant que la humanitat( com a virtut) s´havia acabat.

Potser s´equivocava i algú ho havia d´explicar

I per acabar un dels que promet ser els discs de l,´any ( avui mateix 4'5 estrelles al´AMG)

La Jenny se´ns fa gran... i mooolt sàbia.-....

Oh glòria Al.leluia....

Tots els nostres amics ja van tenint els seus anys

però les noies continuen joves.

Si algú m´exampa siguent una borde en una conversa

amb una nena-nòvia en unes vacances d´estiu …

No importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois

Hi ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.

No importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,

Hi ha alguna petita cosa dins meu que m´ho impedeix.

És de la manera com visc. Em tens aquí,

tancada en aquest bany plena de llàgrimes

I he suplicat per tu...

fins i tot m´he endeutat...

Però he sigut l´única germana pel meu propi dolor.

No importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois

Hi ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.

No importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,

hi ha un petit rellotge dins que continua fent el seu tic-tac-.

Només hi ha una diferència entre tu i jo.

Quan em miro a mi mateixa tot el que veig

Que sóc una altra dama sense un nen petit.

No importa quant m´ho he currat per ser com un dels nois

Hi ha alguna petita cosa dins meu que no em deixarà ser-ho.

No importa quant m´ho he currat per tenir una ment oberta,

Hi ha un petit poli dins meu que m´ho impedeix.

No em trencaré per tu.

No resaré per tu.

No pagaré per tu.

Això no ho fan les dames.