LA SORRA
Bufa llevant a la costa. Aquesta
insuportable humitat no només torna grisos els cels . Tot pesa
encara una mica més, però no em queixo.
Les onades s´ han sublevat i
castiguen indiscriminadament la sorra, robant pedres i esborrant part
de la seva història.
Saps? El perill més gran de la crueltat és
deixar-hi records.
I jo estic aquí, intentant
protegir-te amb poemes perque no puc descuidar-te dels vents que
et traeixen , amor.
Un traidor no és res més que un
prepotent que no accepta la seva solitut.
I sentat damunt teu desgrano entre els
meus dits la teva rendició. Però tu tampoc et queixes.
Perque el secret dels poetes és que
sabem morir.
I en cadascuna de les nostres
petites morts trobar-hi algú per estimar.
I si tu vas perdre el
tren en el que estic
aleshores sabràs que he
marxat
Podràs sentir el xiulet
del tren
a 100 milles d´aquí
Oh Senyor.. estic a una,
estic a dos, estic a tres
estic a quatre, estic a
cinc-centes milles
lluny de casa.... lluny
de casa... lluny de casa
No tinc cap samarreta a la
meva esquena
I ningú dona un duro pel
meu nom
Senyor, d´aquesta manera
no puc tornar a
casa-....
No hay comentarios:
Publicar un comentario