domingo, 18 de noviembre de 2018

IF YOU SEE HER SAY HELLO-BOB DYLAN

Bob Dylan acaba de publicar un bootleg d´un dels seus millors discs, el Blood on Tracks. 

El Blood  on tracks  és un clàssic en els anomenats  "discs  de  separació o de ruptura"  convertint-lo  en una enorme  obra mestra, en la que  hi podem trobar  el Tangled up in  blue,  el simple twist  of fate, el shelter  from the storm i altres melodies  eternes del  vell de Minessota

Però a mi, personalment, la  cançó del  disc que  sempre més m´ha agradat és  aquest "IF YOU SEE HER  SAY HELLO",  una autèntica  meravella de cap a peus, amb la  dignitat del passat i la  distància en un primer  pla, trista però no dramàtica, entenent molt sàviament  que  la  vida  sempre  tira  endavant, i que no s´atura per ningú 



Nota.- la traducció no és meva ,  està  agafada de  la  xarxa. La  meva  la  vaig  fer  el  5 de desembre de  2012, però no està  en text  si no en un lyric video  fet  com  si fos un  home de les  cavernes, però no en sé més






                            

Si la ves, dile hola, podría estar en Tánger
se fue de aquí la pasada primavera
oí que está viviendo allí
dile de mi parte que estoy bien,
aunque las cosas van algo lentas
ella pensará que la he olvidado,
no le digas que no es así.

Tuvimos una pelea,
como a veces les pasa a los amantes
y pensar en cómo se fue aquella noche
todavía me da escalofríos
y aunque nuestra separación me llegó
hasta el corazón
aún vive en mi interior como ni nunca
hubíesemos estado separados.

Si llegas cerca de ella, bésala una vez por mi
siempre la he respetado,
por romper y mantenerse libre
oh, a todo lo que la hace feliz,
no quiero cerrarle el paso
aunque el regusto amargo aún permanece,
desde la noche que intenté hacerla quedarse.

Veo un montón de gente, cuando salgo por ahí
y oigo su nombre aquí y allá,
cuando voy de ciudad en ciudad
y nunca conseguí acostumbrarme a eso,
sólo he aprendido a pasar de eso
no sé si soy demasiado sensible,
o es que me estoy volviendo  un blando.

Puesta de sol, luna amarilla,
vuelvo a interpretar el pasado
me sé de memoria cada escena del corazón,
todas pasaron tan rápido
si ella vuelve a pasar aqui,
 no es difícil encontrarme
dile que puede venir a verme, si tiene tiempo.

viernes, 2 de noviembre de 2018

RUFUS WAINWRIGHT- LA ESPADA DE DAMOCLES


L´espasa de  Damocles és una    antiga  historia , cantada   ja  pels  grecs,   que  parla de  que  el jove Damocles  tenia una  gran enveja  al poder  i als  luxes que  tenia  el  seu  rei  Dionís .

Assabentat  el  rei d´aquesta  enveja , va   proposar  Damocles que s´intercanviessin  els  rols  només  per una  nit.

Així ho van fer. I  mentre  el  jove gaudia dels plaers  més  banals  va  veure com  una  enorme  espasa  li penjava  just  sobre del  cap i que s´aguantava del sostre  només  per  un cabell de la crin d´un cavall.

Damocles  es  va  posar   tan  nerviós que   va demanar  al Rei que tornés a ocupar  el lloc que li pertocava.

Durant segles  ha  servit de  metáfora  per  avisar-nos  de que les  amenaces  sempre  hi són i són sempre  imprevistes i que  el poder també porta  inherent la seva responsabilitat i alhora  , sempre, la  seva pròpia  debilitat.

El meu estimat Rufus   dedica  descaradament  aquesta  cançó al President  Trump  i acaba  dient  que  l´únic  poder que ens queda es  votar ( menys  als  catalans que no ens deixen i ens  empresonen  per  fer-ho)

Ja tinc les  entrades  perque la Montse  i jo ( a ella li encanta ) anem a  veure  el  Rufus  al Liceu , el proper  abril…..

De moment aquesta  joia delicada,   difícil,  estranya, inmensa i terrible  cançó d´amor.

Que la  tendresa  estigui  sempre  a  dalt de  tot ¡!!!


Per molts  anys  amor  meu. T´estimo!!!!








LA ESPADA DE  DAMOCLES

Deja caer  la espada de  Damocles.
Lánzala  a las  autoridades.
A ti y  a mi, nos  han  tocado
Las mismas  galletas de la  fortuna.
Tu y yo ya tenemos
 Nuestra propia descendencia.

Que  la  ternura prevalezca siempre
Sobre todo  lo  otro.
Intenta evitar  que los libros que tienes
Detrás de  las estanterías
Sólo sepan   hablar  del odio

Acariciaré….
Acariciaré  tu pelo   rizado
Con todo mi  afecto
Aunque  muchas   veces
Tenga mil razones 
Para cortarte la   cabeza

Deja caer  la espada de  Damocles ,
Sólo tienes que dejarla  caer
Te lo  estoy  suplicando de  rodillas.
NO tienes ninguna  razón
Para esconderla  del sol.
Soy un tirano.

Confía en mi…..
Tú no eres  ni  el único ni  el escogido
Tu no  eres  ni el único  ni  el  escogido
Tu no eres  ni el único ni el  escogido.
Tu no eres  la única  persona  que se siente sola  

Deja caer  la espada de  Damocles
Deja caer la  espada de  Damocles
Sólo debes  dejarla  caer
Corta de una vez el  hilo que la  aguanta.
¿ por qué no lo  haces por  favor?