Mostrando entradas con la etiqueta Mark Knopfler. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mark Knopfler. Mostrar todas las entradas

jueves, 11 de junio de 2015

Un clàssic entre clàssics- ROMEO & JULIET - Dire Straits

Aquest matí venia  escoltant  un disc  pirata de  la  gira que està fent el Mark Knopfler presentant  el  seu  últim treball " Tracker",  

No és una de les  seves obres  magnes  però si un treball molt digne -. Doncs  bé.. de la seva  etapa  amb els Dire Straits només  toca ( com a mínim al concert de  Dublin d´aquest mes de maig) el So far Away, Sultans  of Swing , Telegraph Road  i  aquest  etern " Romeo & Juliet".

Ja veus... ahir  estava Trash  amb el  meu enamorat  Jinks i avui estic bleda  total, la muntanya  russa de la que  parlava l´altre dia 





ROMEU & JULIETA

Romeu, malalt d´amor  canta una serenata enmig del carrer,
deprimeix  a tothom amb la seva  balada.
Troba  un fanal que li sembla apropiat per  sortir de les ombres
i diu alguna cosa  com:
- Què passa  amb  nosaltres  nena?

Julieta diu: Ah! Ets tu Romeu, gairebé em mates de l´ensurt.
Ella   canta  sota la  finestra: Ei laaa el meu xicot  ha tornat!
No hauries de  venir  per aquí despertant  a la penya
amb les   cançons que  cantes.
Però de  totes maneres... Què hi farem?

Oh Julieta, els daus estaven trucats des del principi,
vaig apostar i tu vas  explotar  dins  el meu cor ,
però vaig oblidar, però vaig  oblidar
el nom de la cançó d´aquella pel.lícula .
Quan t´adonaràs  , Julieta, de  que simplement, 
aquell no era  el millor moment? Julieta...

Ara van per carrers  diferents, carrers  plens de  vergonya,
els carrers  són bruts, els  carrers  són vulgars
però el somni era  el mateix.
Jo vaig somiar el teu  somni per tu i ara el teu somni és real.
Com em pots  mirar com si només  fos  un més dels  teus rotllos?

Pots vendre´t per  cadenes de  plata,
pots  vendre´t per  cadenes  d´or ,
pots enamorar-te de  desconeguts que estiguin bons
i de  totes les  promeses que ells  et facin.
Tu m´ho vas prometre  tot,
em vas prometre la seca  i la meca
i ara vas i dius: Romeu?
Ah si...  vaig  tenir una  història  amb ell.

Julieta, quan  feiem  l´amor  acostumaves a plorar.
Jo et deia:
T´estimo com a totes  les  estrelles que hi han en el cel
i t´estimaré   fins el dia que em mori.
Saps que  hi ha  un lloc   per nosaltres,
ja  saps  el nom de la  cançó de la pel.lícula
Quan t´adonaràs  , Julieta, de  que simplement, 
aquell no era  el millor moment? Julieta...

No sé  parlar  com ho fan els de la  tele,
no sé  fer una  cançó d´amor com s´hauria de  fer.
No ho puc  fer  tot,
però ho faria  tot  per  tu.
No puc  fer res més que estar enamorat de  tu.

I tot el que   faig és trobar-te a  faltar,
trobar-nos a  faltar quan estàvem junts.
Tot el que faig és  mantenir  aquest   batec
i a la meva  banda  de rock & roll.
Tot el que   faig és besar-te a través dels versos d´aquest poema,
Julieta,
Recorreria totes les  estrelles amb tu, en qualsevol moment



Julieta, quan  feiem  l´amor  acostumaves a plorar.
Jo et deia:
T´estimo com a totes  les  estrelles que hi han en el cel
i t´estimaré   fins el dia que em mori.
Saps que  hi ha  un lloc   per nosaltres,
ja  saps  el nom de la  cançó de la pel.lícula
Quan t´adonaràs  , Julieta, de  que simplement, 
aquell no era  el millor moment? Julieta...


Romeu, malalt d´amor  canta una serenata enmig del carrer,
deprimeix  a tothom amb la seva  balada.
Troba  un fanal que li sembla apropiat per  sortir de les ombres
i diu alguna cosa  com:
- Què passa  amb  nosaltres  nena?


viernes, 16 de enero de 2015

FRIDAY COVER- RESTLESS FAREWELL-BOB DYLAN( Mark Knopfler )

Aquest mes de  febrer Bob Dylan  treu un  disc de clàssics que  va popularitzar Frank Sinatra.

En el dia de la  festa del 80è aniversari de La  Veu, Dylan va  cantar aquesta  peça  que és molt més que una  cançó.

És una declaració de principis  .

Anar contra el que un  realment és  (i per més que la nostra  Intel.ligència ho intenti  dissimular)   acaba sent  cada cop més complicat i alhora dolorós.

Així que .. per què dibuixar-nos a una cosa  que no som?  Perque mantener-nos  fidels a unes  regles i a unes  teories, i a uns dogmes, en les que en veritat no creiem?

Dylan va optar  per la  carretera, pel  viatge, pel  canvi i per l´adaptació a  cada moment  concret, com a  clau per no enganyar-se a si mateix.

Aquest  fet  li va  ocasionar ( i li està ocasionant) les  grans  critiques a la seva  carrera .

El canvi  no deixa de ser l´essència de la sinceritat.

Bon  cap de setmana




EL  COMIAT  INQUIET
( RESTLESS  FAREWELL)

Oh.,.tot el diner  que  tenia ,
Guanyat  justa o  injustament,
Vaig deixar que passés( alegrament)
 a mans dels meus amics,
potser per lligar millor  el temps que tenia.
Però totes les  guerres  ja s´han fet
I ja s´ha matat tot el que s´havia de matar
I les  taules  están plenes a  rebentar.
Però aquell  cartell de la  cantonada
Em diu que  és  hora  de  tancar 
Així que diré Adéu nois!
Torno a la  Carretera!.

Oh.. a cada noia que  vaig  poder  acaronar
Mai vaig  fer-ho amb intenció de perjudicar-la
I si algún cop en  vaig  ferir alguna
Juro que mai vaig  fer-ho expressament.
Però per poder  continuar sent  amics
I arreglar allò que s´ha fet malament
Necessites  temps  i saber quedar-te enrere
I ara que les  meves  cames encara són ràpides
I volen allunyar-se   del passat…
Diré Adéu nois!
Torno a la  Carretera!.



Oh.. per  cada  causa   per la que em
Vaig  enfrontar  amb cada enemic
Ja existía  abans de  que arribéssim nosaltres
I per cada  causa en la que en aquell moment hi creia
La  vaig lluitar sense  cap pena ni vergonya
Però tota  foscor  acaba  morint
Quan s´alça  el teló
I t´adones de que els ulls  d´algú
Necessiten trobar l´albada.
Si jo arribés a  veure que arriba el dia
Potser  hauria de  quedar-me.
Així que   mentre sigui  de nit diré adeu
I marxaré.

Oh..  i cada pensament
Que  s´hagi atrevessat  en el meu  cap
Em  tornaria  boig si no sabés com  desfer-lo.
Però no dic  les coses per quedar-me
En pilotes davant d´uns desconeguts.
Dic les  coses  per mi  mateix i pels meus amics,
Que són pels  que  canto les meves  cançons.
Però el  temps no  val gran cosa
Si només depens d´ell,
I cap paraula és posseïda per cap amic en especial
I  encara  que el camí que ens porta junts
De  vegades se´ns talli.
Al final no  té cap  tipus d´importància.
Només  diré Adeu
Fins que ens  tornem a trobar.

Oh…. Un  fals  relotge tracta de  marcar-me el temps
Per  fer-me un desgraciat, per distreure´m i avorrir-me,
I tota la merda que es diu de mi  i que m´esquitxa a la cara
i estic  cobert de  pols  per  tots aquests  rumors..
Però si la  fletxa fa  diana
I el fi que persegueixo és  l´acertat
Pot esmicolar tota aquella pols que em cobreix
Per  més espessa que sigui.
Així que  continuaré dempeus
I seguiré sent com  sóc ,
I diré Adéu.
Sense  que m´importi una merda