Aquest mes
de febrer Bob Dylan treu un
disc de clàssics que va
popularitzar Frank Sinatra.
En el dia de
la festa del 80è aniversari de La Veu, Dylan va
cantar aquesta peça que és molt més que una cançó.
És una declaració
de principis .
Anar contra el
que un realment és (i per més que la nostra Intel.ligència ho intenti dissimular) acaba
sent cada cop més complicat i alhora
dolorós.
Així que .. per
què dibuixar-nos a una cosa que no
som? Perque mantener-nos fidels a unes
regles i a unes teories, i a uns
dogmes, en les que en veritat no creiem?
Dylan va
optar per la carretera, pel viatge, pel
canvi i per l´adaptació a cada moment concret, com a clau per no enganyar-se a si mateix.
Aquest fet li
va ocasionar ( i li està ocasionant)
les grans critiques a la seva carrera .
El canvi no deixa de ser l´essència de la sinceritat.
Bon cap de setmana
EL
COMIAT INQUIET
( RESTLESS
FAREWELL)
Oh.,.tot el diner
que tenia ,
Guanyat justa o injustament,
Vaig deixar que passés( alegrament)
a mans dels meus amics,
potser per lligar millor
el temps que tenia.
Però totes les
guerres ja s´han fet
I ja s´ha matat tot el que s´havia de matar
I les taules están plenes a rebentar.
Però aquell cartell de
la cantonada
Em diu que és hora
de tancar
Així que diré Adéu nois!
Torno a la Carretera!.
Oh.. a cada noia que
vaig poder acaronar
Mai vaig fer-ho amb
intenció de perjudicar-la
I si algún cop en
vaig ferir alguna
Juro que mai vaig
fer-ho expressament.
Però per poder
continuar sent amics
I arreglar allò que s´ha fet malament
Necessites temps i saber quedar-te enrere
I ara que les
meves cames encara són ràpides
I volen allunyar-se
del passat…
Diré Adéu nois!
Torno a la Carretera!.
Oh.. per cada causa
per la que em
Vaig enfrontar amb cada enemic
Ja existía abans
de que arribéssim nosaltres
I per cada causa en la
que en aquell moment hi creia
La vaig lluitar
sense cap pena ni vergonya
Però tota foscor acaba
morint
Quan s´alça el teló
I t´adones de que els ulls
d´algú
Necessiten trobar l´albada.
Si jo arribés a veure
que arriba el dia
Potser hauria de quedar-me.
Així que mentre
sigui de nit diré adeu
I marxaré.
Oh.. i cada pensament
Que s´hagi
atrevessat en el meu cap
Em tornaria boig si no sabés com desfer-lo.
Però no dic les coses
per quedar-me
En pilotes davant d´uns desconeguts.
Dic les coses per mi
mateix i pels meus amics,
Que són pels que canto les meves cançons.
Però el temps no val gran cosa
Si només depens d´ell,
I cap paraula és posseïda per cap amic en especial
I encara que el camí que ens porta junts
De vegades se´ns
talli.
Al final no té
cap tipus d´importància.
Només diré Adeu
Fins que ens tornem a
trobar.
Oh…. Un fals relotge tracta de marcar-me el temps
Per fer-me un
desgraciat, per distreure´m i avorrir-me,
I tota la merda que es diu de mi i que m´esquitxa a la cara
i estic cobert de pols
per tots aquests rumors..
Però si la fletxa fa diana
I el fi que persegueixo és
l´acertat
Pot esmicolar tota aquella pols que em cobreix
Per més espessa que
sigui.
Així que continuaré
dempeus
I seguiré sent com sóc
,
I diré Adéu.
Sense que m´importi
una merda
No hay comentarios:
Publicar un comentario