La serp- David Ford

Ella no  ho sabia  però tenia un  cor tendre i bondadós. 

Un dia  , de  camí cap al treball, es  va  trobar, just  al costat del llac, una  bella serp que estava  a punt de morir  congelada  per la  rosada.

No t´amoinis amor. Et portaré a  casa  meva i  et cuidaré com ningú

I la serp  va  sospirar:  entra´m si et plau oh dona tendra i bondadosa, entra´m dins  pel que més  vulguis , 

La va embolcallar  amb les millors  sedes  i la  va estendre  al costat de la llar de  foc  amb una mica  de llet i mel per escalfar-se

Quan  la dona  tendra i bondadosa va arribar aquella nit del treball, la primera cosa  que  va  veure  es que aquella  serp que ella  havia recollit , s´havia refet.

De contenta , la dona tendra i bondadosa  la  va alçar i sempre  mirant-la als  ulls li va  dir: sort que   he estat  a temps de salvar-te. Si no, de  ben segur  que  hauries  mort.  

Després de  confessar-se a la seva  bellesa, la dona  tendra i bondadosa  la  va besar.

Però  no només  no li va donar les  gràcies, si no que  quan  va  tenir a la mà el seu preciós  coll ( aquell coll que ella s´ havia reservat per la  que la fessin  feliç només de  vegades) la  serp la va clavar  una  mossegada plena de  vici.

Oh amor... si t´he salvat la vida estant amb tu... per que m´has  hagut de mossegar? Que no saps  que amb el teu verí subtil i loquaç m´acabaràs matant  lentament?

Fes  el  favor de  callar , dona burra i estúpida ( va  dir la  serp enfotent-se) . Ja sabies que  jo era una  serp abans de deixar-me entrar a  casa teva.

I la serp  va sospirar

That´s all folks( by now) It´s time just  for me