El Sr Jinks
era un inestable , però un inestable amb costums fixes. Ell sempre corria els divendres i
encara no sap per quins setze ous, aquell negre, negríssim “casual Friday” , va
decidir fer PILATES.
Ja ho
havia fet feia molts anys i la cabrona desmemoriada caixa on es
guarda el passat li parlava de tres quarts
d´hora de rotllo zen, estirat en posició semi-fetal-sobing, quatre o
cinc balades nyonyes dels nyonyos
vuitanta i un grapat de senyores amb malles ajustables que elles
pretenien ajustades.
Una preparació idònea abans d´una bona dutxa i del clàssic de clàssics dels divendres: El Bocata de Tonyina…
Un incís. El Sr Jinks amb el bocata
que hem dit tenia una
insignificant però estrafalària
costum . Quan l´acabava de menjar s´estava com dos minuts aproximadament
olorant-se parsimoniosament tots i cadascun dels dits de les mans. No li agradava pero aquell perfum, barreja
vomitiva de llauna vella, peix
mort i passat i oli industrial , li era irresistible. També ho era que, en acabar,
mai anava al lavabo a rentar-se les mans amb un
sabó normal . Se´ls rentava a la
pica de la cuina amb MISTOL, rotllo
proletari.
Tornem a classe.
Només
entrar a la sala el professor
no li feia la peça, més aviat
ja veia que en
aquell home no n´hi havia cap
que li encaixés amb un mínim de
decència. Alt, geperut, desgarvat, amb les dents de dalt fent de graderia coberta a les de
baix, arrecada de brillantet desfassada,
passava dels trenta i parlava com si no arribés als vint…
A la Platea, el domador vociferava
un “ Buenos días Equipo!!!!!!”
que encara l´escolten a l´espai exterior. Ja veus a tots els extraterrestres ( i a tots els germànics) en posició firmes ( que als dos els mola el sado) , amb les antenes
verdes ( cap d´ells té sentit del
ridícul) i una cinta blanca a la
perola ( en el cas dels alemanys… llaçada model Angela). Tots ells llestos
per seguir a qualsevol gilipolles que els digui que això els farà més
guapos …. Als extraterrestres
clar…
Va tancar els ulls. El paisatge no prometia i la
intuició s´estava descollonant de riure
recargolant-se per terra
dient-li: Mira que ets tonto Jinks….
Encara
tenia l´esperança de que quan s´apaguessin les llums començaria aquell insuls concert de campanetes, els dolços ding dongs dispersos
en la llunyania, els dòcils i petitons dolls d´aigüeta per un petitet rierol cristal.lí, la tendresa infinita de les arpes acaronades per virtuoses
nipones….
No senyor no. A les fosques ningú veia una merda i l´única
campaneta que sonava era la d´aquell nazi malfollat que ens anunciava un
“ Equipo… hoy vamos a trabajar fuerte si?”, el sinònim
més sàdic i cruel de la
tortura, i a sobre finançada…
“El pájaru” ( apunta´t aquesta Pompeu) va
començar amb una disquisició
doctrinal que parlava de la diferència
genètica entre homes i dones, dient que
les dones venien millor de fàbrica
en el tema vertebres i que això les
feia més plàstiques… Es creu que el
tio va voler dir elàstiques però ningú
va tenir prous ous com per retopar-lo, no fora que s´enfadés i t´enviés la mà dreta als confins més llunyans
i inaccessibles de la cama esquerra , previ roll-up o dibuix d´una
circumferència amb el cos
imitant patèticament a una tortuga amb la closca de l´inrevés o a un escarbat patatero cagat de por feixa avall… Allò no podia fer-ho cap humà…
En un moment donat, en un dels excercis o altrament dits “ assajos per una mort
prematura” , els va fer estirar a la colxoneta amb les mans
cap enrere i va ordenar que anessin aixecant poc a poc els
braços però amb la barbeta ( i
la babeta) enganxada al pit i elevant
les cames alhora per trobar-se allà dalt, en el zènit de la
perfecció crepuscular .
Les companyes
van dir-li després al Sr Jinks
que el que el professor havia dit
era : “ ve sintiendo una por una cada
una de tus vértebras” i no “ vaya puta mierda” que es el que repetia abans de
marejar-se, caure de cantó com una bitlla, quedant-li només una mà estirada
amb quatre dits amagats en el puny i el del mig saludant-lo afectuosament.
Quan va
acabar la classe el Sr Jinks va
creure que li devia no una
disculpa però si una explicació al gran geni i gurú dels Pilates. Li va dir, encara mig grogui,
que des de sempre li havia costat molt
aixecar les cames ( més que res perque
mai havia tingut necessitat de fer una cosa
tan estúpida..).
Mentre
l´examinava ( i amb
la previsualització de les cames enlaire) al Sr
Jinks se li va escapar
una rialleta . Per fi
entenia allò de la plasticitat femenina . Pobre incaut, que
era culpa de la genètica
deia….
El dictàmen va ser terrorífic i s´ha de dir en
castellà perque així fa més por : “ acortamiento femoral” .
Mare meva! Això el va destrossar, humiliar,
defallir, esfonsar en la més mísera de les misèries. Ja era el segon muscle que
era més curt del normal en aquella zona
perifèrica.
Quan va obrir la porta moribund, sabedor que allò
no ho podria soportar, va
sentir una veu que venia del mes enllà…. ( bé .. mes enllà de la sala) que li deia: Has de fer molts estiraments, tres o quatre
vegades al dia com a mínim.!!!! Tots els muscles s´allarguen si els
entrenes adequadament.
El Sr Jinks es va girar
i li va preguntar: De veritat? Tots els
muscles?????
