Un dia el Sr Jinks estava sentat en
un bar prenent-se una saludable
birra amb uns bons berberetxos inundats en salsa Espinaler.
Estava tan amoinat perque la punyetera salseta no li fes la bandera de
japó a la camisa que se li va fer tard per anar a casa, on
feia més de mitja hora que l´esperaven
per sopar
No podia dir la veritat , primera perque
dir “ vinc del bar” està considerat sacríleg ( uf quina mandra
buscar si va amb geminada…) .
“Vinc del bar” , sense més , senyors meus, està penat
directament amb l´infern precedit de “ terribles
sufrimientos”
Però fins i tot mentint ho tenia cru. Un anàlisi ràpid de les opcions que
li quedaven era decebedor. Mireu si no….
-“Vinc de la Biblioteca” : No Jinks,
no. La ciencia ficció no t´ha
agradat mai
-
“ Es que m´he
trobat a un amic”: Mala opció.- Si l´amic
és comú ho comprovarà i si no ho és probablement li caigui malament amb
lo qual has preferit estar amb ell que
no venir… és a dir. CAGADA.
-
“ m´ he parat en el caixer”.- no se com ens
ho fem però sempre estem amb
mil euros menys del que
hauríem de tenir…… amb lo qual ja no hi ha bronca si no dos
sol.liloquis molt entretinguts: / - Clar, vuitanta euros de perruqueria / Clar, cent euros en gimnasos i massatges ( sort que és un cagat i no es depila)
-
“Vinc de casa
ma mare”
Uiiiiiiiii tema delicat!!!! Pel principi de reciprocitat les conseqüències no les trobem
mai a la superfície. És una
càrrega de profunditat , un virus incubat
amb una setmana de marge . Si en aquest temps no hi ha antídot ( sermó paternalista
del sogre) , estàs mort.
En Jinks estava decidit a dir que havia
estat fent gestions i que quan li van demanar que comprés una
baguette va haver de recular un bon tros amb tanta
mala pata que el va despatxar “ la tonta”.
Quan ho va dir el Sr Jinks va
cometre dos errors que el van fer confessar la veritat:
El primer va ser perdre la mirada cagant-se
amb tot per haver descobert la mentida
ideal ( m´he parat un moment a l´agència
de viatges….) Tard Jinks, tard joder.
El segon va ser baixar els ulls quan
va contestar un tímid i poc creïble “
sol” quan li van preguntar amb qui s´havia
fotut la birra.
Era veritat però al Sr Jinks
li feia una vergonya
horrible reconèixer que ell no compartia amb ni cristo deu putos berberetxos a mig euro cadascun.
FI DEL CONTE
Bé , ara és quan toca comentar el perquè del video que he escollit
.
De fet no n´hi ha cap d´especial. M´agrada la Tristan Prettyman ( alias JACA PACA) i
trobo el video molt xulo ( i pels homes
que sapigueu anglès és el
relat del nostre somni)
D´altra banda comentar-vos un tros d´una
peli americana que ens va fer gràcia l´altre dia
“ Els homes són com les carbasses,
les bones se les emporten i a les que
queden els hi buiden el cervell amb una cullereta”
No hay comentarios:
Publicar un comentario