“....And
the mercy seat is waiting And
I think my head is burning And
in a way I'm yearning To
be done with all this measuring of truth. An
eye for an eye And
a tooth for a tooth And
anyway I told the truth And
I'm not afraid to die....”
Aquesta setmana he estat escoltant l´últim Cd del Josh Ritter "The beast in its tracks". Aquest cantant
d´Idaho és una de les meves debilitats. Ho confesso.
Ja l´he traduït vàries vegades i no em cansaré de fer-ho. De fet, el video i la cançó "The curse" és un dels posts dels que estic més orgullós i que us recomano el recupereu quan tingueu una mica de temps. És difícil fer una cançó tan bella.
De fet és el seu disc més dolorós perque parla del seu divorci amb la Dawn Landes i d´ell he escollit aquesta meravella que alhora m´ha inspirat un Prada que potser no hi té res a veure. Però ja sabeu que els Prada no els domino.
Vinga donç, anem per feina:
Aquí us deixo l´enllaç per escoltar i veure The Curse:
El meu nou amor, dolç i amable.
La mena d´amor que rarament es troba,
i sóc feliç per primer cop en molt temps.
Va venir i va obrir la porta,
i tot i que jo vaig pensar
que havia estat enamorat abans,
oh, ara el sento molt més endins
que l´última vegada.
I ella només es sembla a tu
en una certa classe de llum,
quan té el cap on l´ha de tenir.
Ha estat hivern durant un temps,
quan els vents del Nord gemegaven
i tallaven com un ganivet.
Era dificil pensar o somriure
perque arribés la Primavera.
Però ho va fer
i ara l´herba verda és realment verda
i la puc sentir de la mateixa manera
que ho va fer la primera vegada.
I ella només es sembla a tu
en una certa classe de llum,
quan té el cap on l´ha de tenir
Ara ja no estiraré més aquesta melodia.
Deixa´m deixar-la on l´he començat,
dient que ara sóc feliç per primer cop,
en molt, molt de temps
Ja sabeu que m´agrada fer poemes petits i senzills, però surten quan surten.
I avui, ves per on, n´ha sortit un.
A més, ahir, que vaig tenir un migdia plàcid em vaig posar a traduir dues cançons d´un gran disc que tinc des de fa molts anys: Excuses for travellers dels Mojave 3.- Ara ja no existeixen però el seu líder, Neil Halstead, té una ferma i molt ben parida carrera en solitari. L´any passat va treure un disc que es diu "Palindrome Hutches" que està de conya.
Apa donç, que tingueu un fantàstic gelat i congelat cap de setmana....
FRED
El fred no és confós ni gris.
S´equivoquen
quan el menystenen.
El fred no és cap fi.
Són injustos
els qui el cremen.
El fred és un tu a jo,
o un tu a mi
suplicant-nos un
vine i queda´t.
Rodalies 21/2/2013
Enamorat d´un paisatge
Tenia un pla que vaig trigar molt temps en
pensar-lo
Els hiverns deCanadà, a casaamb les teves germanes,
La nostra aventura era difícil d´ignorar
Eres molt bella i jo estava feliç de caure
Estava feliç decaure-hi.
Recordo queestavesbuscant
Pensavaque estavesbuscant
Així quevaig agafar el telèfon
Estavacontenten escoltar querecordaves el paisatge
Estava feliçsuposant quehavia estat de sort.
En aquell moment pensava que estava tot clar.
En aquell moment pensava que estava tot clar.
Aleshores vaig anar a l´estació,
Tenia un pla i una butxaca plena de poemes,
Heroicament tràgic, barbut i cecamb obsessió
“ Sóc un cotxe sense esperança massa a prop
de la cuneta
per poder anar més lluny”
Et vaig ensenyar el meu camp.
Et vaig dir: aquest és el meu camp
Però tu no vas quedar massa impresionada.
Vas dir: per què estem aquí?
Les teves intencions són clares
en aquestahabitació amb vistes
i molta part detu
està massa lluny d´aquí,
està massa lluny d´aquí.
Oh, el meu cor va quedar fet pols
Jo volia ensenyar-te el mateixpaisatge
Tu al costat de la finestra
sentint-te a gust amb mi,
sentint-nos agust,
bé, sentint-me jo a gust
sentint-me jo a gust
PREGÀRIA PER UN PARANOIC
T´enviaré una carta des de la línea defoc.
Si et plau envia´m elogis i algun bon
consell.
Tu vas néixer amb un compàs,
Amb un mapa a latevataula.
Digue´m com te´n vas adonar
que la teva orientació estava equivocada.
Resa per nosaltres, resa perque surti el sol
Aquestsdies són freds i et trobo afaltar.
La ciutat no és un bon lloc per perdre´s
Però mai vaig pensar que podia escollir.
Estava clar des d´un principi,
Clar des d´un principi
Que només estavafent temps.
Necessito riure i alguna droga especial,
necessito fumar
Hi han assassinsdarrere nostre,
Enviats del diable, envia´ns protecció.
M´afogaré en aquesta ciutat.
M´afogaré en aquesta trinxera que han fet per
nosaltres.
I l´ única cosa que ens queda,
L´única cosa que ens quedaés córrer
I aquestsnúvols continuen rodant
I no sé perquè. Treu-me aquesta guitarra de
les mans.
L´altre dia estava prenent un cafè amb el Quim Costa, un dels meus millors amics de sempre i potser una de les persones que més sap de música de Catalunya.
Gran admirador de R.E.M. em comentava que en el passat Primavera Sound va estar conversant amb el mateix Mike Mills preguntant-li com portaven la separació.
El Mike li va contestar que ara estaven tranquils, que REM s´havia fet massa gran i necessitaven descansar.
Donç bé, vam estar parlant sobre quina era la millor traducció que podíem donar-li a "Outsiders".
La connotació " anti-sistema" era massa política pel significat de la cançó, així que vam escollir "inadaptats" com a concepte ampli, més emocional que social.
Gaudiu d´aquesta meravella. Una de les millors cançons dels d´Athens.
Els inadaptats.
Em vas portar al restaurant on ens vam trobar per primer cop.
Vas estabornir-me amb el que anaves a dir,
com si obrissis el meu cap amb una palanca.
Vaig quedar atrapat en el aquell tic-toc del rellotge
quan em vas explicar allò que tu sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música es va parar.
Jo sí que et recordo.
Dibuixant pautes amb una forquilla sobre les estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha nascut.
Vaig intentar explicar-te que jo no tenia por.
Em vas mirar. La meva cara t´ho deia tot.
Estic amb tu o estic contra teu?
Jo no crec que sigui així de simple,
estem perduts en remordiments.
Ara estic intentar recordar què sentia quan la música va parar.
Quan tu em vas dir allò que sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música va parar.
Jo sí que et recordo.
Dibuixant pautes amb una forquilla sobre les estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha nascut
Un home marxa quan cada muscle del seu cos li demana quedar-se.
Quants ahirs?... cadascun d´ells ens pesa molt...
Qui diu que els canvis poden arribar?
Qui ens diu a què podem dir " casa nostra"?
Jo sé que pots veure a través de mi.
La meva lluminositat desapareix...
La foscor em proporciona un antídot.
No estic espantat.
Això és només un detall tècnic, una debilitat, una realitat.
Oh! Ara és hora de respirar, és hora de creure en alguna cosa,
Deixa-ho córrer i ves-te´n cap el mar.
Ells no ho ensenyen. No saben què vols dir.
Ells no ho entenen. No saben què vols dir.
Ells no entenen res.
Vull cridar, vull respirar una altra vegada,
vull somiar,
vull repetir una frase del Martin Luther King.
Jo no estic espantat.
Jo no tinc por.
Quatre versos
A la pregunta: què som?
no et donis tant temps.
Defensar-te de qui sóc
és oblidar-te de qui ets.
This
one goes out to the one I love
This one goes out to the one I've left
behind
A simple prop to occupy my time
This one goes out to the one I
love
Aquest petit poema està dedicat especialment a la Coral i el Ricardo que demà es casen i han tingut l´atreviment de convidar-nos
A la part de la cerimònia m´estovo sempre però després, amb un parell o tres de gin-tonics( ja tenim l´especialista) i amb el I will survive... mare meva.
Lo dicho: aquest és un petit record per vosaltres dos( per si demà me´n descuido que ja em coneixeu)
